Resultats de la cerca

La noció de felicitat ha desenvolupat un paper en la història de l’ètica sobretot entre les morals antigues que hom pot caracteritzar com a eudemonistes, fins al punt que les doctrines filosòfiques han estat configurades segons la manera com cadascuna creia que hom podia aconseguir la felicitat Així, segons l’hedonisme i l’epicureisme, hom l’aconsegueix mitjançant el plaer segons Sòcrates, Plató i Aristòtil, mitjançant la raó segons l’estoïcisme, mitjançant el domini del dolor i de les passions segons el cristianisme, mitjançant el sacrifici i la caritat etc

Hom distingeix diverses concepcions eudemonistes, segons que s’entengui la felicitat com a plaer hedonisme, contemplació, exercici de la virtut, impertorbabilitat, etc

Bé que tradicionalment hom ha referit sovint l’utilitarisme a l’hedonisme d’Aristip, a l’eudemonisme antic i àdhuc a la teoria de Hobbes, convé restringir l’aplicació del terme al corrent aparegut a Anglaterra a la darreria del s XVIII i desenvolupat al s XIX i que té com a màxims representants JBentham, JMill, JStuart Mill i HSpencer Bentham fonamentà la seva moral en una aritmètica dels plaers l’objecte de tota moral és la felicitat, entesa simplement com a augment de plaer i disminució de dolor atenent només a llurs aspectes quantitatius intensitat, durada, etc, sense establir…

Per a Demòcrit és un dels elements de la felicitat Els epicuris, els estoics i els escèptics la collocaren al centre de llur filosofia

Com que suposaren que la inquietud és produïda pel desig de coses externes, afirmaren que calia deseixir-se'n i prestar atenció només a allò que és a les mans de l’home alliberat de tota inquietud, l’home pot atènyer la felicitat

Com a determinació empírica de les normes morals, la teoria deontològica tracta dels deures que cal acomplir a fi d’arribar a l’ideal de la felicitat més gran possible per al major nombre d’individus Jeremy Bentham en fou el màxim exponent Segons Rosmini, la deontologia ciència de l’ésser com ha d’ésser s’oposa a l’ontologia ciència de l’ésser com és

La noció de bé ha inclòs, històricament, tant la idea de perfecció de l’ésser en si mateix com la de satisfacció, conveniència o apetibilitat en relació amb els altres éssers D’acord amb la primera han sorgit les consideracions metafísiques del bé, segons les quals existeix un bé suprem, font de tots els altres béns idea de les idees per a Plató, l’U per a Plotí, Déu per a la patrística i la filosofia medieval De la segona, l’apetibilitat, han derivat els punts de vista teològics o ètics, sovint en relació amb l’aspecte metafísic segons el qual el bé perfecciona els éssers, especialment l’…

D’acord amb la distinció sofística del que és per natura i el que és per convenció, afirmà que els judicis sobre la realitat són convencionals, i per tal com la sensació constitueix la seva base i les sensacions són canviants, hom no pot practicar sinó l' epokhé El veritable savi ha de tancar-se en ell mateix, abstenir-se del judici i optar pel silenci Només així assolirà l’ataràxia i a través d’aquesta l’única veritable felicitat Conseqüent amb les seves idees, no deixà cap obra escrita i el seu pensament fou tramès pel seu deixeble Timó

Educat en les idees de Locke, després de la revolució del 1688 fou deu anys diputat Desenvolupà el deisme i criticà els miracles els quals “insultarien”, segons ell, la regularitat de la natura i de Déu mateix elaborà una moral natural que exclou tota sanció extrínseca dels actes humans i propugnà una felicitat feta de “bon humor”, igualment contraposada a l’entusiasme i al fanatisme Influí sobre Pope, FHutcheson i JButler, i es destacà en la seva oposició a l’egoisme i absolutisme de Hobbes Entre les seves obres cal esmentar An Inquiry Concerning Virtue 1699, The Sociable…

Es distingeix de qualsevol tractat sobre la història i el valor dels costums i les idees morals de la humanitat en el sentit que aquest comprèn l’estudi històric, antropològic i social, més que no estrictament filosòfic de les normes que han ordenat el comportament dels individus i dels grups socials de tots els temps, mentre que l’ètica, com a disciplina filosòfica, cerca les raons per les quals hom ha de comportar-se d’una determinada manera, més enllà de la simple acceptació d’unes normes socials vigents o de l’autoritat externa d’un legislador, sia aquest humà o diví És més difícil, en…