Resultats de la cerca

Professor a Montpeller i a París, dedicà la major part del seu treball a l’estudi del misticisme Són obres seves Essai sur le mysticisme spéculatif en Allemagne au XIVe siècle 1900, Histoire et psychologie du mysticisme Les grands mystiques chrétiens 1908 i La Religion et la Foi 1922

La seva aportació fonamental ha estat en el camp de la filosofia de la religió, que estructura mitjançant un mètode de descripció fenomenològica i d’anàlisi crítica Philosophie de la religion , 1957 Phénoménologie et religion, 1958 Philosophie et religion , 1965 Imagination et religion, 2006

Membre del partit comunista, l’abandonà per diferències ideològiques amb la direcció Professor de sociologia a Estrasburg, el 1967 passà a París-Nanterre Preocupat pels problemes de l’humanisme marxista “l’home total” i per la sociologia agrària i urbana, és autor de Logique formelle et logique dialectique 1947, Les Pyrénnées 1965 i Du rural a l’urbain 1970, entre altres obres

El 1900 fou nomenat professor al Collège de France, on tingué un èxit sense precedents Membre de l’Institut de France des del 1901, entrà a l’Académie Française el 1914 El 1928 obtingué el premi Nobel de literatura Morí durant l’ocupació alemanya, havent donat la seva “adhesió moral” al catolicisme La seva filosofia vitalista s’inscriu dins les tendències antipositivistes del començament del segle Hereu alhora de l’espiritualisme de Jules Lachelier i de l’evolucionisme de Herbert Spencer, s’oposà tanmateix al neokantisme del primer i al positivisme del segon Enfront d’aquestes tendències, que…

Fou un dels precursors de la sociologia contemporània i mestre i collaborador d’Auguste Comte, del qual se separà posteriorment En produir-se la Revolució Francesa renuncià el seu títol nobiliari lluità per la independència dels EUA, i la seva vida bohèmia el portà a dependre a vegades econòmicament dels seus mateixos criats Les seves obres L’industrie, ou discussions politiques, morales et philosophiques 1817, L’organisateur 1819-20 i Du système industriel 1821 proposen una societat sense classes, on els industrials patrons i obrers, els artistes i els savis desplacin les classes ocioses…

El problema de la durada ha estat tractat de forma diversa al llarg de la història de la filosofia normalment la discussió s’ha centrat en la distinció entre una durada en el temps, amb començament i fi, i una durada de l’eternitat, sense començament ni fi El filòsof que més clarament s’ha expressat sobre el problema ha estat Henri Bergson, que parla d’una durada en sentit psíquic, irreductible a l’espacialització a la qual és sotmès el temps mitjançant la matemàtica D’aquesta tesi Henri Bergson deduí que l’absolut no pot ser entès com a etern, sinó com a absolut que…

Es féu conèixer com a literat a l’època de l’afer Dreyfus amb les seves collaboracions a la Revue Blanche La seva obra és dominada per les polèmiques contra Charles Maurras i contra Henri Bergson, l’irracionalisme dels quals criticà Le bergsonisme , 1912 Acusà també els intellectuals del seu temps de cedir a les pressions polítiques en perjudici de la racionalitat, denúncia que elaborà en la seva obra principal, La trahison des clercs 1927 Altres obres importants són Belphégor 1918, La fin de l’Éternel 1928, Esquisse d’une histoire des Français dans leur volonté d’être une…

La reflexió sobre el temps ha portat la filosofia a reflexionar sobre l’instant Aristòtil tractà del problema de l’instant a partir del concepte de continuïtat utilitzà el concepte d’instant per a definir el temps i distingí entre un instant viscut i un instant objectiu Els instants objectius són aquells que constitueixen i divideixen el temps Un instant viscut està en el continu i, com a tal, és idèntic a l’instant que vindrà després Els instants són idèntics i diferents un instant mai no és un instant, sinó la memòria de l’instant anterior D’altra banda, per Henri Bergson el…

Professor a l’escola normal de Rouen i des del 1909 fins al 1913 al Licée Henri IV de París Defensà un humanisme individualista basat en els valors de la cultura clàssica Les seves idees influïren notablement sobre l’escola normal, que reorientà la seva pedagogia vers la formació d’un pensament lliure i moral més que no pas cap a l’acumulació de coneixements Desenvolupà una important tasca política, sobretot de caire pacifista s’oposà a la guerra perquè produïa la paralització de les responsabilitats morals Com a pensador fou famós pels seus Propos , uns 5 000 articles publicats…

Hom pot considerar com a variants diverses del biologisme l’animisme, l’hilozoisme, el panpsiquisme, el panvitalisme i algunes formes de naturalisme El tema més constant en les doctrines biologistes és el de l' ànima del món , principi universal de vida i d’unitat, que concep el món material com a individuacions de la vida en diversos graus de diferenciació Aquesta doctrina és present especialment en els presocràtics i els estoics, que veuen el món com un gran organisme viu, i reapareix en el Renaixement Paracels, Giordano Bruno i en el Romanticisme Schelling, èpoques en què sovint s’aferma…