Resultats de la cerca

Fou jutge de l’aljama de Còrdova 1138-49 És autor de diverses poesies religioses i profanes, una de les quals, epigramàtica, composta en commemoració del matrimoni d’Abraham ben Meir ibn ‘Ezra, i d’un tractat de lògica, d’inspiració neoplatònica, titulat ' Olam Qaṭan ‘Microcosmos’ en la seva versió hebrea, molt posterior

Es doctorà en teologia a Girona 1598, i després ingressà a la Companyia de Jesús El 1602 passà a residir a Mallorca, on fou professor d’humanitats al collegi de Monti-sion Destacat orador, fou jutge d’un certamen poètic celebrat el 1625, publicà en llatí Elegiaca poemata 1605 i deixà inèdites, entre altres, una biografia de santa Catalina Tomàs i Deffensionis Lullianae Regestum et Chronografia , obra de gran utilitat

Com a síndic de Mallorca a la cort d’Aragó, defensà la doctrina lulliana, posada en entredit per la publicació del Directorium 1503 de Nicolau Eimeric, i Ferran II de Catalunya-Aragó el recompensà amb la concessió d’un reial privilegi Jutge en el certamen poètic celebrat a Palma el 1502 en honor de Ramon Llull, abans de ser pronunciada la sentència, hi intervingué amb dues esparses introductòries d’una llarga composició en vers en lloança de Llull “Narrar nostra vida / monarca Llull nostre”

Sembla que visqué a la cort dels Banū Hūd de Saragossa, on exercí el càrrec de jutge de la comunitat hebrea Escriví, en àrab, un tractat eticomoral, Kitāb al-hidaya ilā farā'id al-qulūb ‘Llibre de la guia sobre els deures dels cors’, dividit en deu seccions o capítols, el qual constitueix un exponent important del corrent neoplatònic de l’època Aquesta obra assolí ràpidament una gran fama i fou aviat traduïda a l’hebreu per Yehudà ibn Tibbon 1160, ultra una altra versió de Yosef Quimhí La traducció fou més coneguda amb el títol abreujat de Hobot ha-lěbabot ‘Els deures dels cors’…

Professà al convent de Santa Caterina de Barcelona 1230 i estudià a Colònia amb Albert Magne, el qual seguí en la seva visió filosòfica Fou regent del convent de Barcelona i provincial d’Espanya fins el 1256 D’acord amb les vindicacions de Ramon de Penyafort, fundà escoles per a preparar els missioners per a polemitzar amb els àrabs i els jueus i impulsà les missions del nord d’Àfrica Després del 1256 fou prior del convent de Girona, que ell havia fundat el 1243, i substituí Miquel de Fabra en la direcció espiritual del rei Jaume I Acompanyà el rei en la conquesta de Múrcia 1265, ciutat on…

De família principal de Barcelona, el 1367 ja era secretari de l’aljama Des del 1373, per la seva autoritat, els reis li encomanaren de resoldre plets entre jueus El 1387 obtingué de Joan I la llicència d’excomunicar tots els jueus transgressors de la llei mosaica i el 1390 fou nomenat familiar reial i jutge de totes les causes de malšinut El 1389 traslladà el domicili a Saragossa per tal d’exercir-hi com a rabí Durant els avalots de l’any 1391 —en què morí el seu únic fill— activà des de la cort la salvaguarda de les aljames i la restauració de les de Barcelona i València El 1396 redactà…

Fill d’ Alfons Carles Comín , es llicencià en filosofia i en ciències polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona i cursà un postgrau en humanitats i cursos de doctorat a la Universitat Pompeu Fabra Professor a l’ensenyament secundari 1997-2003, el 2001 s’incorporà com a docent al Departament de Ciències Socials d’ESADE Actiu en els moviments altermundistes, fou membre de la junta rectora de Ciutadans pel Canvi 2006-10 i participà en campanyes per a la reforma de la llei electoral a Catalunya i la reforma federal de la Constitució espanyola Fou diputat pel Partit dels Socialistes de…

Vida i obra Fill del sabater barceloní Pere Vileta Mestre en arts 1546, fou catedràtic de filosofia des del 1547, ajudant de la càtedra de teologia de Damià Hortolà des del 1553 i, després de doctorar-se en teologia a Salamanca abans de 1555, catedràtic de teologia des del 1559 a la Universitat de Barcelona El 1561 anà al concili de Trento amb el bisbe Caçador, i aconseguí que Llull fos exclòs de l’índex romà 1563 Fou recompensat al seu retorn a Barcelona amb la dignitat capitular de penitencier 1565 i amb la concessió vitalícia de la càtedra de l’Escola Lulliana de Barcelona Entre altres…

Biografia Era fill del cavaller Ramon Llull, de Barcelona, que participà en la conquesta de Mallorca i fou premiat amb el lliurament de terres a Pollença, Campanet i Ciutat de Mallorca Ramon Llull fill, de jove, dugué la típica vida d’un cortesà i contragué matrimoni Quan tenia uns trenta anys, però, segons explica ell mateix, tingué una revelació divina que li feu abandonar la seva antiga existència i dedicar-se a tasques missioneres Viatjà molt, especialment per Europa, l’Àsia Menor i el nord d’Àfrica Fundà una escola de predicació a Mallorca i ensenyà a la Universitat de París Fonts…