Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Ernst Mach
Filosofia
Física
Físic i filòsof austríac.
Féu investigacions d’acústica, òptica i dinàmica dels gasos Demostrà la importància que té en aerodinàmica la velocitat del so i féu la primera anàlisi crítica dels principis de la dinàmica newtoniana Influït per Comte, negà tota metafísica i tota informació que no fos sensible Fundà, amb RAvenarius, l' empiriocriticisme Entre els seus llibres cal destacar Die Mechanik in ihrer Entwickelung historisch-kritisch dargestellt ‘Desenvolupament historicocrític de la mecànica’, 1833, Beiträge zur Analyse der Empfindungen ‘Anàlisi de les sensacions', 1886 i Erkenntnis und Irrtum Skizzen zur…
Bogdanov
Economia
Filosofia
Nom amb què és conegut el filòsof i economista rus Aleksandr Aleksandrovič Malinovskij.
De filiació marxista i influït també per Wilhelm Ostwald i Ernst Mach, desenvolupà un sistema propi anomenat empiriomonisme Substituí la teoria dialèctica marxista per una transformació creadora de la realitat, i la idea de la revolució per la d’una constant elevació de la cultura proletària Obres Empirjomonizm 1904-06 i Tektologija 1913-15
Roberto Ardigò
Educació
Filosofia
Filòsof positivista i pedagog italià.
Ordenat sacerdot, abandonà després l’Església i esdevingué professor a la Universitat de Pàdua Adscrit al moviment positivista italià, Ardigò representà la tendència subjectivista pròpia de John Stuart Mill i Ernst Mach enfront de la direcció objectivista d’August Comte Les seves obres principals són Psicologia come scienza positiva 1870, La morale dei positiviste 1893 i Scienza dell’educazione 1893
convencionalisme
Filosofia
Doctrina filosòfica que veu en els principis lògics, i àdhuc en les lleis de la natura, pures convencions.
Antigament fou defensada pels sofistes, però és modernament, a partir de la descoberta de les geometries no euclidianes, quan adquireix consistència, per obra de Poincaré, que l’aplica als principis geomètrics Mach i Dubem l’apliquen a la física, Hilbert, a la matemàtica, amb el formalisme, i Carnap, a la construcció de llenguatges També el pragmatisme i l’operativisme són en certa manera teories convencionalistes I fins i tot hom n'ha volgut veure Kant com a precursor
neokantisme
Filosofia
Corrent filosòfic del kantisme que, sota el lema de ‘‘retorn a Kant‘ (segons l’expressió d’O. Liebmann), sorgí a mitjan segle XIX i ha durat fins al segle XX.
Els seus representants principals són, a Alemanya, A Lange, H Hemolz, A Riehl, les escoles de Marburg H Cohen, P Natorp, E Cassirer i de Baden W Windelband, H Rickert, B Bauch, els relativistes G Simmel, J Volkelt i E Troeltsch i l’empiriocriticisme de R Avenarius i E Mach a França, Ch Renouvier, AA Cournot i els anomenats “crítics de la ciència” J Lachelier, E Boutroux, H Poincaré, P Duhem a Anglaterra, FH Bradley i B Bosanquet i a Itàlia, R Cantoni i A Chiappelli en aquests dos darrers països sempre tingué un caràcter més idealista
cercle de Viena
Lògica
Filosofia
Escola lògica, sorgida a Viena vers el 1910 com a reacció contra les especulacions idealistes i afins (com les de les anomenades ciències de l’esperit) dels decennis precedents i decidida a establir una filosofia científica —i una corresponent concepció científica del món—, centrada en l’anàlisi del llenguatge i que derivà cap a un positivisme i un empirisme lògics.
Hereva de la tradició empirista i nominalista —d’Occam a Russell, passant sobretot per Hume— i de la filosofia d’Ernst Mach, fou iniciada per Hans Hahn 1880-1934 i Otto Neurath , entre altres, i establerta definitivament amb l’arribada a Viena de Moritz Schlick , el 1922, i de Rudolf Carnap , el 1926 s’hi incorporaren també aviat científics de les més diverses especialitats KGödel i HKelsen, KMenger, Rvon Mises, ESchrödinger, ESilzel i hi acudiren a formar-se destacades figures nord-americanes Wvan Quine, ENagel i CWMorris Herbet Feigl 1902 difongué l’expressió “positivisme lògic” com a…
gnoseologia
Filosofia
Ciència que estudia els principis, les lleis, els postulats i les hipòtesis científiques i tracta dels problemes del mètode, de la unitat i de la divisió de les ciències.
Hom pot considerar com a punt de partida d’aquesta disciplina —preferentment anomenada epistemologia , més que no pas gnoseologia— la Wissenschaftslehre ‘Teoria de la ciència’, 1837 de Bernhard Bolzano i la Philosophy of the Inductive Sciences, Founded upon their History 1840 de WWhewell, que és un intent de renovar el Novum Organum Scientiarum 1620 de F Bacon mitjançant un estudi historicocrític de les ciències, mètode que seguí AACournot a Essai sur les fondements de la connaissance humaine et sur les caractères de la critique philosophique 1851 i Traité de l’enchaînement des idées…
filosofia analítica
Filosofia
Designació d’un conjunt de tendències filosòfiques heterogènies que constitueixen —junt amb el marxisme i sovint enfront d’ell— un dels grans blocs del pensament occidental del segle XX.
Totes elles coincideixen en el rebuig de l’idealisme i de la metafísica, en l’interès per la lògica i en la utilització de l’anàlisi com a mètode per a l’estudi del llenguatge Una de les seves fonts històriques cal cercar-la a Anglaterra, amb els treballs de B Russell sobre els llenguatges formalitzats i les anàlisis de GE Moore sobre el llenguatge corrent Simultàniament, a Viena, sorgeix per l’influx de la filosofia positivista de E Mach un moviment cercle de Viena que pretén superar les mancances lògiques d’aquesta, incorporant-hi les concepcions científiques coetànies i les…
George Berkeley

George Berkeley
© Fototeca.cat
Filosofia
Matemàtiques
Cristianisme
Filòsof anglès, bisbe anglicà.
Estudià al Trinity College de Dublín, d’on més tard fou professor 1707-24, fins que el 1724 se n'anà a les Bermudes amb el projecte d’instituir una escola missionera Fracassat en el seu intent, tornà a Europa i fou nomenat bisbe de Cloyne 1734 Les tesis capitals del seu pensament foren formulades i desenvolupades els anys de jovenesa Essay towards a New Theory of Vision , la primera part dels Principles of Human Knowledge i Three Dialogues between Hylas and Philonus aparegueren entre el 1709 i el 1713 La seva filosofia, de trets aparentment contradictoris, s’estructura entorn d’una anàlisi…
positivisme
Filosofia
Corrent filosòfic que sorgí, a França i a Anglaterra, vers els anys trenta del segle XIX.
Es difongué ràpidament als altres països europeus, constituint un dels moviments ideològics més vigorosos de tota la resta del segle, i es caracteritza per un decidit empirisme segons el qual l’única realitat i l’únic coneixement positius corresponen als fenòmens observables, al qual contribuí tant l’antimetafisicisme de Hume i àdhuc del kantisme, com el progrés enlluernador de les ciències naturals i de la tècnica que és a la base de la consolidació i el desenvolupament de la moderna societat industrial burgeso-liberal Típicament representat per A Comte, iniciador de la…