Resultats de la cerca

Fill d’un advocat d’origen jueu, convertit al protestantisme, estudià dret, per indicació del seu pare, a les universitats de Bonn i Berlín Molt aviat, però, s’interessà per la filosofia i s’incorporà a l’esquerra hegeliana Privat d’iniciar una carrera com a professor universitari a causa de la reacció política dominant, Marx desenvolupà la seva crítica al que considerava un sistema polític irracional des del diari Rheinische Zeitung Gaseta Renana del gener del 1842 al març del 1843, òrgan de la burgesia liberal renana, que aviat fou prohibit per les autoritats prussianes…

En el moment en què fou concebut, pretenia ser una ruptura amb les teories sobre l’home, la societat i la seva història tal com els seus creadors sostenien a Elf Thesen über Feuerbach ‘Onze tesis sobre Feuerbach’, aquestes es limitaven a contemplar i interpretar el món, però eren incapaces de transformar-lo perquè desconeixien el mecanisme del funcionament de les societats Tot i que aquesta premissa és interpretada d’una manera laxa per alguns marxistes cosa que inclouria l’acceptació d’altres corrents de pensament, en la versió més rigorista pressuposa que es tracta d’una teoria completa i…

Malgrat les evidents diferències temàtiques, hom les ha agrupades pel seu antiidealisme comú Totes elles tenen com a nucli central la crítica dels “ídols” de la tradició metafísica i racionalista d’Occident Així, Marx questionaria el predomini de les nocions ideològiques sobre els condicionaments objectius, Freud la noció tradicional de personalitat fonamentada en la consciència i Nietzsche la noció mateixa de veritat

Representant distingit d’un dels principals corrents del marxisme del s XX Rebutja la tendència a interpretar el pensament de Marx sobre la base de les seves obres juvenils, segons la moda iniciada els anys trenta per alguns crítics de confessió luterana, renascuda els anys cinquanta i seixanta al cercle d’estudis marxians de la Universitat de Tübingen, institució també animada per aquella confessió religiosa Sosté que entre els Manuscrits econòmico-filosòfics del 1844 i El Capital , el pensament de Marx experimentà una “cesura epistemològica” que separa la primera…

Catedràtic de Filosofia Política de la Universitat de Barcelona, la temàtica marxista constitueix un dels seus camps de reflexió permanents, així com la filosofia moderna, temes sobre els quals ha publicat estudis monogràfics i ha preparat en castellà traduccions i edicions d’importants textos clàssics d’aquest període Sense abandonar l’enfocament històric, el seu interès s’ha desplaçat cap a qüestions que cobreixen els diferents aspectes de la ciutat i de l’ordre polític Ha publicat, entre d’altres El concepto de praxis en el joven Marx 1975, Filosofía marxista manual de…

Educat en el si d’una família pertanyent a la burgesia industrial renana, conegué aviat les penoses condicions dels treballadors, tant a Alemanya com a Anglaterra, i arribà a posicions teòriques i polítiques revolucionàries amb independència de Marx i, àdhuc, abans que ell Això és palès tant per la seva afiliació al moviment Junges Deutschland i a l’esquerra hegeliana com pel seu llibre Die Lage der arbeitenden Klassen in England ‘La situació de la classe obrera a Anglaterra’, 1845, fruit de dos anys d’estada a Manchester i primera anàlisi d’una situació històrica determinada,…

El terme alienació, d’origen jurídic, adquirí significació filosòfica amb Hegel, principalment en la Fenomenologia de l’esperit Hegel emprà aquest terme amb significats diferents, que en general poden reduir-se a la definició d’alienació com aquell estat en què una realitat es troba fora de si, això és, s’exterioritza o s’objectiva, afirmant-se com un altre Entaüsserung o com un altre estrany Entfremdung a la Fenomenologia de l’esperit , la natura és una objectivació de l’esperit i, en aquest sentit, és esperit alienat L’alienació és també un estat de la consciència previ a l’…

Professor a Roma d’història de la filosofia i de filosofia moral, defensà un humanisme criticonaturalista A part d’estudis sobre diferents pensadors Feuerbach, Kierkegaard, Kant, Marx és autor d' Il concetto della libertà 1947 i La posizione dell’uomo nell’universo 1963, entre moltes altres obres

Membre de l’escola austromarxista i del partit socialista austríac S'oposà a la forma com fou instaurat el règim socialista a Rússia Lenin el criticà durament Com a filòsof, féu un estudi comparat del pensament de Kant i del de Marx austromarxisme , i, com a sociòleg, analitzà les conseqüències socials de la crisi del 1929, que afeblí la classe obrera

Féu estudis eclesiàstics, i ocupà les càtedres de filosofia natural i de moral de la Universitat d’Edimburg Molt relacionat amb intellectuals, com Hume, A Smith i W Robertson, és difícil de determinar les seves aportacions originals Influït per Montesquieu, escriví Essay on the History of Civil Society 1767, on desenvolupà la idea de divisió del treball, recollida després per A Smith i K Marx