Resultats de la cerca

Deixeble de LValla, presidí una associació d’amics que es lliuraren apassionadament a l’estudi de l’antiguitat Al llarg de la seva vida acumulà una erudició immensa, i, entre altres obres, publicà un comentari a Virgili, d’un interès molt notable

David Hume i David Hartley són considerats els fundadors de l’associacionisme El primer, situat en la perspectiva de la teoria del coneixement, dins la línia de l’empirisme anglès iniciat ja per John Locke, establí uns tipus de connexió de les sensacions semblança, contigüitat, causa-efecte, transformades per Hartley, Herbert Spencer, John Stuart Mill, i d’altres en les lleis clàssiques de l’associacionisme psicològic contigüitat, semblança, contrast, associació d’idees Combatut especialment per la psicologia de la forma i actualment superat, l’associacionisme té el mèrit d’haver estat el…

Estudià lleis i s’apassionà per l’hellenisme Fou secretari reial, bibliotecari de Francesc I i ambaixador prop de Lleó X/> A instàncies del rei, fundà el Collège des Lecteurs, base del futur Collège de France Les seves obres més importants són escrites en llatí Annotationes in XXIV Pandectarum libros 1508, primer estudi de filòleg i jurisconsult sorgit a França, De asse et partibus eius 1515, sobre les mesures i les monedes gregues i romanes, Comentarii linguae graecae 1529, estudi lexicogràfic, De philologia 1530, etc Se serví del francès únicament en els Apotegmes , adreçats a Francesc…

Procedent d’una família pagesa, participà en l’Expedició al Nord 1926-27 contra els senyors de la guerra Estudià després a Moscou i ensenyà a la Universitat de Pequín S’incorporà a la base comunista de Yan’an, on esdevingué secretari polític de Mao Zedong Membre del buró polític del partit comunista xinès, escriví diverses obres polítiques que marcaren la línia ideològica del partit, com Deu anys de guerra civil 1944, Les quatre grans famílies de Xina 1946 i Un enemic del poble Chiang Kai-shek 1954 El 1949 fou nomenat vicepresident de l’Associació de Treballadors Científics i de l’Institut…

Pensador autodidàctic, rebé influències dels corrents ideològics de la fi del s XVIII Rebutjà l’estructura irracional del món industrial i mercantil i propugnà un socialisme al qual hom arribaria mitjançant comunitats on la propietat fos compartida falansteri Escriví Théorie des quatre mouvements et des destinées générales 1808, Traité d’association domestique et agricole 1822, reimprès com a Théorie de l’unité universelle 1841, on es barregen consideracions estrambòtiques amb agudes observacions sobre les conseqüències del liberalisme i les virtuts de l’associació, Le nouveau monde…

Doctor en teologia per la Universitat de Münster i en filosofia per la de Barcelona, és catedràtic de filosofia a la Universitat de les Illes Balears des del 1998, on exerceix des del 1977 S'ha interessat especialment en la filosofia del llenguatge, l’antropologia filosòfica, l’ètica i la història de la filosofia moderna i contemporània, particularment l’alemanya Fou vicedegà de la Facultat de Filosofia i Lletres 1982-1987 i director de l’Escola Universitària de Treball Social de la UIB 1987-1998 És autor d’una extensa producció filosòfica, que comprèn, entre llibres, articles i…

Es llicencià en filosofia a la Universitat de Barcelona Posteriorment amplià els estudis a París, on era quan esclataren els  fets de Maig Fou professor ajudant a la Universitat de Barcelona 1970-71 i director de la Fundació Jaume Bofill 1972-2001, i en el període 2000-09 fou nomenat síndic de greuges de la Universitat Autònoma de Barcelona Fou president d’Opinió Catalana, a més de membre del consell consultiu del Patronat Català pro Europa , de la junta de govern del Centre UNESCO de Catalunya UNESCOCAT i del patronat de la Fundació Consell de la Informació de Catalunya Cristià crític amb…

Féu els primers estudis a l’escola dels Teatins i al seminari, a Mallorca, on també exercí de mestre a Lloseta i a l’escola dels Paüls Es traslladà a Barcelona on cursà estudis de filossfia i lletres i es llicencià Més tard, ensenyà a la Universitat Industrial i a l’Institut de Cultura de la Dona Fou collaborador a la Fundació Bernat Metge i donà suport actiu a les campanyes de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana El 1925, fundà Barcelona, juntament amb Dolors Jordana, la seva muller, l’Institut Tècnic Eulàlia, que fou un centre pedagògic de llengua catalana hi va desenvolupar una…

Filosòficament parlant, hom sol distingir entre el pensar —activitat o procés d’ordre psíquic— i el pensament —entitat ideal, atemporal i no psíquica—, segons que sigui psicològica o lògica la perspectiva que sigui presa Entès com a allò amb què s’enfronta el pensar, el pensament és quelcom ideal, allò que apareix a l’home i que és objecte de la fenomenologia i de les teories de l’objecte o ontologies regionals EHusserl, APfänder, etc Entès, en canvi, com a activitat intellectual i psicològica, el pensar ha estat estudiat en relació amb el real i amb l’anomenat coneixement sensible relació…

Empirista, portà fins a llurs conclusions lògiques la filosofia de Locke i de Berkeley i, malgrat no haver obtingut cap càtedra a causa de la seva fama d’escèptic, exercí una gran influència a Anglaterra i a França Tingué contacte —sovint polèmic— amb els enciclopedistes, especialment amb Rousseau Escriví A Treatise of Human Nature 1740, en tres llibres sobre el coneixement, refós a An Enquiry concerning Human Understanding 1748, sobre les passions i sobre la moral, refós, aquest darrer, a An Enquiry concerning the Principles of Morals 1751 Publicà, a més, Political Discourses 1752, History…