Resultats de la cerca
Es mostren 235 resultats
Cal·lístrat d’Afidnes
Filosofia
Política
Orador i polític atenès.
Fou un dels promotors de la segona lliga atenesa Dirigí l’exèrcit després de trencada la pau d’Antàlcides 387 aC Enviat el 371 aC a fer la pau amb Esparta enfront de Tebes, fou condemnat a mort pel fracàs de les gestions Aconseguí de fugir, però en tornar a Atenes fou executat
naturalisme
Filosofia
Actitud o doctrina filosòfica que no admet res d’exterior o de superior a la natura, com a conjunt de la realitat existent, i que, consegüentment, intenta de comprendre totes les coses segons les lleis naturals, sense recurs a cap principi transcendent.
Cal distingir el naturalisme del racionalisme, al qual sol oposar-se en tant que no accepta una concepció simplement essencialista i fixista del real hom pot tipificar el naturalisme modern entorn de categories com les d’esdeveniment, procés, qualitat i relació, ans sol inclinar-se cap a un cert evolucionisme Bé que el naturalisme, per definició, s’oposa a tot el que sigui sobrenatural, això no vol dir que s’oposi a l’espiritual, i en aquest sentit cal distingir-lo també del pur positivisme els corrents més actuals del naturalisme accepten, així, el que pugui ésser…
Joan Maura i Gelabert
Filosofia
Cristianisme
Filòsof lul·lista i sacerdot, cosí dels germans Maura i Montaner.
Doctor en teologia per València i en dret canònic per Toledo El 1886 fou nomenat bisbe d’Oriola Destacat lullista, considerà que cal extreure coneixements de les obres de Llull per a enriquir la neoscolàstica Tingué una gran influència en la “Revista Luliana” 1901-05 De les seves obres cal destacar Estudios sobre la filosofía del beato Ramón Llull naturaleza del alma , publicada a “Museo Balear” el 1884, Estudio sobre la filosofía y teología de RLulio 1904 i El optimismo del beato Raimundo Lulio 1904
immoralisme
Filosofia
Sistema o actitud que s’oposa a una determinada moral.
Cal distingir-lo de l'amoralisme
Lluís Farré i Magre
Filosofia
Filòsof i professor.
Estudià filosofia i teologia a les universitats de Barcelona i Madrid El 1932 emigrà a l’Argentina, on es llicencià en filosofia a la Universitat Nacional de Córdoba, en la qual també es doctorà 1944, amb la tesi Teoría de los valores y filosofía antigua Fou professor a la Universitat de Tucumán i a la Universitat Nacional de La Plata, on exercí com a catedràtic i professor filosofia, en el camps històric, estètic i antropològic Entre la seva obra publicada, cal remarcar, a diverses èpoques, nombrosos estudis d’història de la filosofia Vida y pensamiento de Jorge Santayana 1952, Lucrecio,…
Josep Maria de Garganta i Fàbrega
Filosofia
Cristianisme
Història
Teòleg, historiador de l’Església i filòsof escolàstic.
Fill de Josep Maria de Garganta i Vila-Manyà i germà del polític Joan de Garganta i Fàbrega i del botànic Miquel de Garganta i Fàbrega Professà al convent dominicà de Solsona 1926 i fou ordenat sacerdot a València, on inicià els estudis d’història i de filosofia a la universitat Traslladat a Barcelona, fundà 1936 la revista Dominicas El 1940 es llicencià en història, i el 1941 es graduà de lector en teologia Dugué a terme una intensa tasca com a professor, historiador i predicador Entre les seves obres cal esmentar Introducción a Santo Tomás de Aquino Summa contra gentiles…
neohegelianisme
Filosofia
Moviment filosòfic estès, a la darreria del segle XIX i l’inici del segle XX, sobretot a Anglaterra (F.H. Bradley) i a Itàlia (B. Croce i G. Gentile), el qual suposà un retorn a Hegel, interpretat primordialment com a pensador romàntic.
Cal distingir el neohegelianisme de l’anomenada Renaissance de Hegel, moviment centrat en la Fenomenologia de l’esperit hegelianisme
reduccionisme
Filosofia
Posició filosòfica que subordina un fenomen o una realitat a un altre fenomen o una altra realitat que hom considera més reals o fonamentals i dels quals aquells no són sinó manifestacions ulteriors i àdhuc secundàries.
Entre els diversos tipus de reduccionisme cal destacar els que fan una reducció del real a l’ideal o racional idealisme i racionalisme extrems, a la matèria i a la causalitat purament eficient materialisme o naturalisme deterministes o bé a un àmbit concret de la realitat psicologisme, sensualisme, reducció de la psicologia a la fisiologia, o d’aquesta a la química i àdhuc a la física, etc És difícil, tanmateix, de determinar si una filosofia és realment reduccionista el racionalisme clàssic, així com certs tipus d’idealisme, de materialisme o de naturalisme, per exemple, mai no han negat la…
Ramon Xirau i Subias

Ramon Xirau i Subias
© Govern de Mèxic
Filosofia
Literatura catalana
Filòsof i escriptor.
Fill de Joaquim Xirau i Palau Exiliat a Mèxic amb la seva família 1939, el 1955 es naturalitzà mexicà Cursà estudis de filosofia a la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM, 1942-47, on es graduà A partir del 1949 ensenyà en aquesta universitat i més tard dirigí el departament de filosofia 1950-70 També fou professor a la Universidad de las Américas Impartí cursos i seminaris en diverses universitats dels Estats Units, del Regne Unit i d’Itàlia Fundador i director de la revista Diálogos , sotsdirector del Centro Mexicano de Editores i membre del Colegio Nacional des del 1973, collaborà…
,
Apol·loni de Tíana
Filosofia
Filòsof, un dels iniciadors del neopitagorisme, amb una orientació més religiosa que no pas filosòfica.
Difongué la idea que l’home és un ciutadà del món i que hi ha un déu superior als altres que no solament no necessita sacrificis, sinó que ni tan sols cal que sigui anomenat
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina