Resultats de la cerca

Hom relaciona l’enteniment amb la intuïció i el contraposa a la raó Per a la filosofia medieval, l’enteniment era la facultat de la funció intellectual intellecte L’empirisme, tanmateix, en negar tot allò que no procedeix de les dades sensibles, el limita al terreny de la pura percepció En Kant, l’enteniment estructura els continguts de l’experiència, mentre que la raó ho fa amb els continguts intellectuals en aquest sentit, Hegel fa de l’enteniment un simple moment interior del desenvolupament dialèctic de la raó

Es contraposa sobretot al psicologisme i, com aquest, pot tenir tantes modalitats com són les maneres de comprendre i interpretar la societat, el fet social

Fou l’objecte de la recerca i de la reflexió cientificofilosòfica dels presocràtics, preocupats per comprendre el món, en la seva unitat, a partir d’un únic principi en grec arché o realitat fonamental, identificada amb els quatre elements element 1 o amb la realitat indefinida l' àpeiron d’Anaximandre aigua, aire, foc, àpeiron , de la combinació de diversos elements, o substàncies primigènies Empèdocles, pluralistes, etc

Professor a les universitats de Bonn, Kiel i Berlín, fou un dels primers neokantians Les seves investigacions se centraren en les relacions entre la lògica i la psicologia i, en particular, en la delimitació dels camps d’ambdues Entre les seves obres cal esmentar Über Inhalt und Geltung des Kausalgesetzes ‘Sobre el contingut i la validesa de la llei causal’, 1905 i Erkennen und Verstehen ‘Conèixer i comprendre’, 1921

Partidari de l’empiriocriticisme d’Avenarius i defensor del marxisme en la teoria econòmica i social, la seva filosofia aspira no sols a comprendre el món, sinó sobretot a transformar-lo Entre les seves obres cal esmentar Das Wesen der menschlichen Kopfarbeit ‘La natura del treball intellectual humà’, 1986 i Streifzüge eines Sozialisten in das Gebiet der Erkenntnistheorie ‘Contribució d’un socialista en el camp de la teoria del coneixement’, 1977

Es doctorà el 1932 a Harvard, on desenvolupà també la seva carrera docent 1936-78 Les seves aportacions se centraren en la lògica matemàtica, l’epistemologia i la filosofia de la ciència Aplicà les tècniques de la lògica als camps de la semàntica i de l’ontologia i propugnà un empirisme antidogmàtic a fi de comprendre l’estructura efectiva de les teories científiques És autor de nombrosos articles i assaigs, i de llibres com New Foundations for Mathematical Logic 1936, Methods of Logic 1950, From a Logical Point of View 1953, Word and Object 1960, Philosophy of Logic 1970, The Roots of…

De família aristocràtica, fou un dels primers comentadors d’Aristòtil, conegué la ciència grega, persa i índia i s’esforçà al llarg de la seva obra uns 270 tractats a donar una estructura filosòfica a l’islam tradicional Fou influït pel neoplatonisme bé que en discrepà i defensà la idea de la creació ex nihilo , pel neopitagorisme necessitat de la matemàtica per a comprendre la filosofia i per Joan Filopó Convençut de l’harmonia entre revelació i ciència, derivà cap a la mística i afirmà la posició i la superioritat de la primera L’escolàstica conegué part de la seva obra a través de les…

Ingressà al monestir de Montserrat el 1957, on seguí estudis eclesiàstics i cursà els de filosofia a la Universitat de Lovaina Bèlgica Doctor en filosofia per la Universitat Ramon Llull , de la qual fou catedràtic fins a la jubilació 2009, s’especialitzà en el racionalisme crític de Karl Popper i Hans Albert En els períodes 1969-80 i 1986-88, fou prefecte d’estudis del monestir de Montserrat Els seus treballs s’han centrat en la filosofia del llenguatge , l’ hermenèutica filosòfica i la filosofia contemporània Des de l’any 1970 al 1987 fou director de la revista Documents d’Església  i, entre…