Resultats de la cerca

Tradicionalment han estat considerades fonts de la moralitat la intenció, el fi i les circumstàncies Actualment hom sol acceptar que els criteris que legitimen la moralitat no són únicament racionals, sinó també vivencials i culturals

Professor a Halle Alemanya i a Oslo, es distingí com a historiador de la filosofia i per la seva filosofia no reduccionista de la natura Der Logos 1896-99 Om sansynliget og dens betydning logisk betraktet ‘Sobre la probabilitat i les seves condicions considerades lògicament’, 1897, Logik 1921 Psykologi 1926, etc

Kant, en la dialèctica transcendental, segona secció de la primera part de la Crítica de la raó pura , dóna el nom d’antinòmies de la raó pura a les contradiccions en què aquesta es troba en la cosmologia racional, quan usa les idees transcendents per tal d’assolir coneixements relatius al món cosmos Kant formula quatre antinòmies, que impliquen la crítica a la metafísica tradicional La primera es refereix a l’eternitat i a la infinitud del món la segona, a la natura de la substància la tercera, a l’existència d’un determinisme universal, i la quarta, a l’existència d’un ésser…

Professor del Collège de France 1970-84, sol ésser considerat —bé que un xic impròpiament— el prototip de pensador estructuralista En la seva obra conflueixen psicologia, història, filosofia i sociologia en un intent de superar les categories imposades per les diverses escoles d’aquestes disciplines Es destaca la seva concepció segons la qual la frontera entre les conductes humanes considerades normals i les anormals és quelcom de discutible per raó, sobretot, de la seva variabilitat històrica En les seves obres, aquesta tesi es concreta en la crítica d’institucions i normes…

Així, hom tracta de mesurar, de la manera més precisa possible, tots els paràmetres d’un fenomen consegüentment, els aparells de mesura esdevenen els instruments indispensables per a tota experimentació científica Tanmateix, és evident que tots els paràmetres no poden ésser mesurats ni observats simultàniament, per la qual cosa són necessaris els experiments dits de control , en els quals hom manté totes les condicions iguals a les de l’experiència principal, llevat de determinades condicions ben definides i considerades com a essencials Les mesures dels paràmetres esdevenen com més va més…

El 1900 fou nomenat professor al Collège de France, on tingué un èxit sense precedents Membre de l’Institut de France des del 1901, entrà a l’Académie Française el 1914 El 1928 obtingué el premi Nobel de literatura Morí durant l’ocupació alemanya, havent donat la seva “adhesió moral” al catolicisme La seva filosofia vitalista s’inscriu dins les tendències antipositivistes del començament del segle Hereu alhora de l’espiritualisme de Jules Lachelier i de l’evolucionisme de Herbert Spencer, s’oposà tanmateix al neokantisme del primer i al positivisme del segon Enfront d’aquestes tendències, que…

Propi d’una visió estàtica i objectivista de la realitat, el concepte d’una natura humana fixa i donada d’una sola vegada i per sempre més ha estat sovint, sobretot actualment, posat en qüestió, pel fet que hom considera l’home precisament com l’únic ésser la natura del qual és inseparable de l’entorn sociohistòric i del desenvolupament i l’evolució de l’espècie i àdhuc del sentit que lliurement vulgui donar a la seva existència Prescindint de definicions genèriques, com “animal racional” o “animal social”, la delimitació d’un concepte de natura humana ha estat al llarg del temps condicionada…

Pel fet que per ens hom entén el que és i àdhuc tot el que pot ésser, l’ontologia pretén un caràcter de ciència universalíssima, car tracta de tota realitat i possibilitat En aquest sentit el mot ontologia fou emprat, en primer lloc al començament del s XVII, com a sinònim de metafísica, i poc després, a partir de Wolff, significà la metafísica general, en oposició a la metafísica especial psicologia, cosmologia i teodicea La neoscolàstica patí l’influx del racionalisme wolffià i, tot rebutjant que la psicologia i la cosmologia fossin tractats metafísics, acceptà la divisió de l’antiga…