Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
taula
Filosofia
Instrument lògic de l’art de Ramon Llull que té com a funció la construcció dels judicis i del sil·logisme.
Fou introduïda per primera vegada en l’obra Taula general 1293-94, i represa més tard a l' Ars generalis ultima 1305-08 Es compon de vuitanta-quatre columnes, cadascuna de les quals conté vint cambres o combinacions ternàries de lletres, d’on resulta un total de 1 680 combinacions Les lletres són les nou habituals, de la A a la K, i cada una d’elles representa un cert nombre de principis de l’art Com que els raonaments exigeixen la barreja dels principis absoluts i relatius, Llull introdueix encara en les combinacions ternàries una T, que distingeix els primers dels segons i…
convencionalisme
Filosofia
Doctrina filosòfica que veu en els principis lògics, i àdhuc en les lleis de la natura, pures convencions.
Antigament fou defensada pels sofistes, però és modernament, a partir de la descoberta de les geometries no euclidianes, quan adquireix consistència, per obra de Poincaré, que l’aplica als principis geomètrics Mach i Dubem l’apliquen a la física, Hilbert, a la matemàtica, amb el formalisme, i Carnap, a la construcció de llenguatges També el pragmatisme i l’operativisme són en certa manera teories convencionalistes I fins i tot hom n'ha volgut veure Kant com a precursor
marxisme leninisme
Economia
Filosofia
Política
Variant del marxisme, fruit de l’elaboració que en féu Lenin.
Aplicat a la construcció del socialisme a l’URSS, es caracteritzava per la prioritat donada a la pràctica revolucionària, que es realitzava a través de l’organització revolucionària del proletariat en el partit comunista Sovint hom veié en les deformacions burocràtiques de l’URSS una conseqüència de les concepcions leninistes sobre la relació entre la classe proletària i el partit De fet, hom seguí anomenant marxisme leninisme la doctrina oficial emanada dels estaments burocràtics de l’URSS després de la mort de Lenin fins a la perestroika 1985
Anaximandre
Filosofia
Pensador grec, de l’escola naturalista de Milet.
Amic de Tales, participà en la vida pública de la ciutat i viatjà molt És autor d’un mapa del món conegut Hom li atribueix la construcció d’una esfera celeste, el descobriment de la inclinació eclíptica i la introducció, de Babilònia a Grècia, d’un gnòmon, amb el qual estudià el recorregut del Sol en l’eclíptica i fixà els solsticis i equinoccis Fou el primer grec que escriví un tractat sobre la natura Posà com a principi de tot, no pas un dels elements, sinó quelcom d’indeterminat o illimitat àpeiron , del qual sorgeixen els elements per separació dels “contraris” fred, calent, sec i humit…
Louis Althusser
Filosofia
Filòsof francès.
Representant distingit d’un dels principals corrents del marxisme del s XX Rebutja la tendència a interpretar el pensament de Marx sobre la base de les seves obres juvenils, segons la moda iniciada els anys trenta per alguns crítics de confessió luterana, renascuda els anys cinquanta i seixanta al cercle d’estudis marxians de la Universitat de Tübingen, institució també animada per aquella confessió religiosa Sosté que entre els Manuscrits econòmico-filosòfics del 1844 i El Capital , el pensament de Marx experimentà una “cesura epistemològica” que separa la primera especulació, encara…
Rudolf Carnap
Filosofia
Filòsof alemany.
Començà la carrera com a professor a Praga i a Viena, i el 1938 passà als EUA, on fou professor a la Universitat de Chicago, a Princeton i a Califòrnia En el desenvolupament del seu pensament hi ha una sèrie de períodes constitució lògica del món, refús de la metafísica, sintaxi lògica del llenguatge, semàntica, inducció, per citar només els principals que deriven l’un de l’altre i constitueixen una de les aportacions més importants del s XX als problemes d’una filosofia metodològicament dominada per la idea d’exactitud i de correcció logicoformal, i que té com a tema central el coneixement…
Tomàs Vicent Tosca i Mascó
Filosofia
Científic i filòsof.
Fill del metge i catedràtic de la facultat de València Calixt Tosca Es graduà en arts i teologia a València El 1678 ingressà a la congregació de Sant Felip Neri El matemàtic i músic Fèlix Falcó de Belaochaga, que, juntament amb Josep Saragossà, havia aconseguit d’introduir temes científics en les tertúlies literàries valencianes, l’animà a estudiar ciències matemàtiques Tosca assistí a les esmentades tertúlies i arribà a ésser un dels principals membres de la que amb caràcter d’Acadèmia Matemàtica funcionava cap a l’any 1687 a casa de Baltasar Íñigo en aquesta, a més de tractar de temes…
Roger Bacon
Filosofia
Filòsof anglès franciscà, anomenat Doctor mirabilis.
Roger Bacon Estudià a Oxford, on probablement fou deixeble de Robert de Grosseteste i d’Adam de Marsh Després d’una estada a París, ensenyà a Oxford del 1251 al 1257 Fou obligat a deixar l’ensenyament i fou objecte de suspicàcies fins que el seu amic Guy Foulques fou elegit papa Climent IV el 1265 Bacon ho aprofità per a escriure la seva obra principal, Opus maius La seva activitat literària prosseguí fins el 1277, data en què les seves idees relatives a l’astrologia foren englobades en les proposicions condemnades pel bisbe Tempier En aquest període escriví l' Opus minus, l'…
Blaise Pascal

Blaise Pascal
Filosofia
Física
Matemàtiques
Matemàtic, físic, filòsof i escriptor francès.
La seva disposició per a les matemàtiques fructificà ja a setze anys amb una notable memòria sobre les corbes còniques, Essai pour les coniques 1640, i poc temps després amb la construcció d’una màquina de calcular que fou l’admiració dels seus contemporanis El gust per les matemàtiques, que mai no l’abandonà, el portà ja cap a la maduresa a estudiar el càlcul de probabilitats, del qual fou, juntament amb Fermat, un dels fundadors Dins el camp de la física, inspirà o bé féu directament nombrosos experiments relatius a la pressió atmosfèrica per exemple, la prova del tub de…
filosofia llatina
Filosofia
Filosofia escrita en llatí.
A diferència del grec, circumscrit a la filosofia antiga o a les llengües vehicles de “filosofies nacionals”, que només fan eclosió a l’època moderna, el llatí serveix com a mitjà d’expressió filosòfic tant a l’antiguitat, com a l’edat moderna i, per descomptat, a l’edat mitjana És evident que hi ha una relació entre aquest fet i l’adopció del llatí com llengua de l’Església romana, però en tot cas, l’ús del llatí en filosofia és anterior al cristianisme i és utlitzat a l’època moderna per autors amb idees i educació molt allunyades del catolicisme La primera generació important d’autors…