Resultats de la cerca

Professor a Marburg, Colònia, Berlín i Göttingen Interessat per la fenomenologia de Husserl, fonamentà un nou realisme crític a Grundzüge einer Metaphysik der Erkenntnis ‘Trets fonamentals d’una metafísica del coneixement’, 1921 i Ethik 1925 coordinà la idea kantiana del deure amb la teoria aristotèlica de la virtut El seu darrer i més important grup d’obres, Das Problem des geistigen Seins ‘El problema de l’ésser espiritual’, 1933, Zur Grundlegung der Ontologie ‘Per a una fonamentació de l’ontologia’, 1935, Möglichkeit und Wirklichkeit ‘Possibilitat i realitat’, 1938, Der Aufbau der realen…

Filla de l’arquitecte Jordi Garcés , el 1996 es llicencià a la Universitat de Barcelona, i el 2001 hi obtingué el doctorat Ha exercit la docència a la Universitat Oberta de Catalunya 2002-14 i, des del 2003, a la Universitat de Saragossa, on entre el 2006 i el 2021 fou professora titular de filosofia Actualment és professora agregada de la Universitat Oberta de Catalunya Des d’una posició propera a l’ altermundisme  i a l’esquerra radical, el seu pensament cerca superar l’ordre i les concepcions generadores de desigualtats, especialment els relats del poder que els justifiquen, mitjançant la…

Llicenciat 1987 i doctorat 1992 en filosofia per la Universitat de Barcelona, és professor titular de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Ramon Llull, on dirigeix també l’Institut d’Estudis Polítics Blanquerna i coordina programes de doctorat Collaborador als diaris Avui , La Vanguardia , Segre , Ara i la revista El Temps , ha estat cap de recerca de la revista IDEES , del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis 1999-2005, director de la collecció editorial “Idees” d’assaig breu 2001-05 i collaborador regular de les emissores de ràdio Catalunya Cultura i Catalunya…

Així, hom tracta de mesurar, de la manera més precisa possible, tots els paràmetres d’un fenomen consegüentment, els aparells de mesura esdevenen els instruments indispensables per a tota experimentació científica Tanmateix, és evident que tots els paràmetres no poden ésser mesurats ni observats simultàniament, per la qual cosa són necessaris els experiments dits de control , en els quals hom manté totes les condicions iguals a les de l’experiència principal, llevat de determinades condicions ben definides i considerades com a essencials Les mesures dels paràmetres esdevenen com més va més…

Més que no pas d’un òrgan, es tracta d’una funció