Resultats de la cerca

Deixeble de Muḥammad 'Abdūh , defensà l’antiga tradició islàmica i l’harmonia existent entre l’Alcorà i la ciència Panislamista, al Caire fundà 1898 i dirigí fins a la seva mort la revista Al-Manār

Fundador de la Schule der Weisheit, centrà el seu pensament en la recerca del sentit de la realitat, que hom pot descobrir en les diverses cultures de la humanitat, i que havia de dur l’home d’un “coneixement creador” a l’autorealització Entre les seves obres hi ha Das Gefüge der Welt ‘L’articulació del món’, 1906, Schöpferische Erkentniss ‘Coneixement creador’, 1922 i Kritik des Denkens ‘Crítica del pensament’, 1948 Les seves conferències al Conferentia Club de Barcelona tingueren un ampli ressò en el món cultural català

Oposat a l'ateisme, es diferencia així mateix del deisme, per tal com aquest fonamenta la creença en el diví en el sentiment i la vivència personals —bases corresponents de la religió i la moral— i exclou de la divinitat la tasca de govern del món creat i rebutja així tant la providència com la revelació divines Però el teisme es diferencia també del panteisme, per tal com aquest suposa una despersonalització de Déu, inversa de la que és pròpia de l’ateisme que redueix el diví a la natura, en reduir la natura al diví És per això que el teisme dels dos darrers segles ha combatut preferentment…

La seva personalitat, com a creador de l' atomisme , i la seva existència foren negades per l’escola epicúria i, a partir del 1880, per filòlegs importants Es pot conjecturar, però, que Leucip fou l’autor de dos tractats — El gran ordenament i Sobre l’intellecte —, inclosos probablement en el corpus de Demòcrit, el seu deixeble o collega

Professor de la Universitat de Pennsilvània 1941, fou el creador de la lògica combinatòria en sistematitzar la teoria esbossada per Schönfinkel durant el segon decenni del s XX L’estudi de les aplicacions d’aquests nous conceptes i l’extensió de llur camp d’acció constitueixen el material de Combinatory Logic 1958, escrita en collaboració amb Robert Feys Treballà també en els camps de la metalògica i la fonamentació de les matemàtiques, adscrit en tot a l’escola formalista

Intentà de sintetitzar el pensament de Schelling, Hegel i Schopenhauer a través de la seva filosofia de l’inconscient aquest, principi creador del món, és irracional com la voluntat segons Schopenhauer, però esdevé conscient al final de l’evolució històrica Escriví Philosophie des Unbewussten ‘Filosofia de l’inconscient’, 1869, Schellings positive Philosophie als Einheit von Hegel und Schopenhauer ‘La filosofia positiva de Schelling com a unitat de Hegel i Schopenhauer’, 1869 i Die Religion des Geistes ‘La religió de l’esperit’, 1882

La contraposició entre la natura i el diví no tenia sentit en el món grec, on mai no fou conegut el concepte de creació, però àdhuc en el pensament cristià l’esforç per no caure en dualismes absoluts dugué a parlar del creador en termes de natura naturans i del món creat en els de natura naturata , expressions susceptibles d’ésser enteses en un sentit panteista, segons sembla que es donà en certs filòsofs àrabs medievals i, modernament, en Spinoza, segons el qual Déu i natura són precisament sinònims

Aquest terme és entès i definit correlativament amb el de transcendència Seguint Kant, que identifica la immanència amb el caràcter de tot allò que cau dins els límits de l’experiència possible, la filosofia moderna tendeix a negar tot el que, per definició —com és el cas del transcendent com a tal—, cau fora d’aquesta experiència possible L’esforç de la filosofia cristiana per tal d’eludir el carreró sense sortida que comporta una afirmació absoluta de la transcendència de Déu ha insistit sempre, alhora, en la simultània immanència del creador respecte al món

Estudià a la Universitat de Moscou Immergit en els ambients revolucionaris, es dedicà a la creació literària Dmitrij Kalinin, 1832 drama contra el servatge, compartida i aviat substituïda per l’activitat crítica, duta a terme en revistes de Moscou i de Peterburg Típic representant dels intellectuals progressistes russos, es convertí, passada una època hegeliana, en apassionat materialista, creador de l’estètica i de la crítica realistes Contrari a l’art per l’art i a l’intimisme romàntic, defensà l’explicació sociològica de l’evolució de l’art, el condicionament de l’home per la…

Fou professora de filosofia a la Universitat de Madrid abans de la guerra civil Exiliada, exercí la docència a Mèxic, Cuba 1940-53 i Puerto Rico El 1964 es traslladà a França i posteriorment a Ginebra 1978, i el 1984 retornà a Madrid Molt influïda per Ortega y Gasset, desenvolupà algunes de les seves idees, especialment la distinció entre idees i creences Estudià la relació entre la filosofia i la poesia, i entre cristianisme i filosofia Finalment es dedicà a l’estudi d’allò diví des d’un punt de vista metafísic i religiós De les seves obres destaquen Filosofía y poesía 1939, La agonía de…