Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
hermenèutica
Filosofia
Teoria de la interpretació del discurs filosòfic.
Tot i que el sentit originari del terme podria fer pensar en una disciplina tècnica referida a la interpretació, en el context de la filosofia contemporània designa una disciplina filosòfica i, fins i tot, una manera de concebre la filosofia L’introductor de l’hermenèutica com a disciplina filosòfica fou GF Maier, però resultà més influent la tasca de Schleiermacher, el qual, amb la seva hermenèutica del Nou Testament, supera una posició merament filològica la interpretació ja no és oferta com a alguna cosa externa a allò interpretat La importància de l’hermenèutica al s XX és determinada…
intuïció
Filosofia
Psicologia
Coneixement directe i immediat obtingut sense discurs reflexiu.
Plató féu de la intuïció una forma de coneixement superior, al qual s’ordenava el coneixement deductiu, i que tenia per objecte la visió de les idees L’escolàstica li donà una funció parallela —possibilitar la visió beatífica— i la distingí de l’abstracció Per a Descartes la intuïció es referia al coneixement de les evidències més simples, com ara el cogito , però fou Spinoza qui en sistematitzà l’aportació fent-ne un coneixement de tercer grau, cert i infallible, que aporta la pau a l’esperit amb el saber suprem que li proporciona Kant només admeté una intuïció empírica, o captació sensible…
arqueologia del saber
Filosofia
Terme utilitzat per Michel Foucault a partir del seu llibre homònim (1969) per a indicar l’estudi dels discursos del saber al llarg de la història.
Segons Foucault, tot discurs té regularitats, però aquestes inclouen talls i límits, que posen en evidència les ruptures existents en l’aparent continuïtat de la història del pensament L’arqueologia del saber analitza els enunciats del discurs i també les seves particions Es tracta, al final, de superar tot antropocentrisme, per ser conscients que no són els homes els qui formen el discurs, sinó el discurs qui forma els homes
diatriba
Filosofia
Literatura
Discurs o escrit que implica una agressió contra persones o institucions.
Inicialment era una conversa entre un mestre i els seus deixebles sobre una qüestió filosòfica, i a partir del s II aC esdevingué una mena de predicació practicada pels filòsofs de l’escola cínica, que combinava la retòrica sàvia amb narracions exemplars i allegòriques, sentències i diàlegs ficticis Aquesta classe de diatriba es mantingué durant l’imperi Romà fou adoptada sobretot pels estoics i pels predicadors cristians Hom tornà a emprar aquest terme a partir del s XVI per a denominar obres de discussió literària o filosòfica
Bartolomeo Sacchi di Piadena
Literatura italiana
Filosofia
Humanista italià, conegut amb el nom d’Il Platina.
Militar al servei de Francesco Sforza, estudià a Màntua i a Florència 1457-61 A Roma, feu amistat amb Pomponio Leto i escriví In Bessarionis laudem , el diàleg De flosculis quibusdam linguae latine ad Laelium i el discurs De laudibus bonorum artium ad Pium II PM 1464 Més tard, en unió amb d’altres humanistes, es rebellà contra Pau II i fou empresonat i torturat En obtenir la llibertat, enllestí el tractat De principe i l’envià dedicat als Gonzaga de Màntua 1471, per als quals havia escrit ja la Historia urbis Mantuae 1469 Volent fer-se grat novament al papa, redactà el …
Xi Kang
Filosofia
Literatura xinesa
Poeta i filòsof xinès.
Participà en el moviment literari anomenat ‘els enraonaments purs’, que tractava lliurement de qualsevol tema i no menystenia la sofisteria En el Discurs sobre el nodriment de la vida defensa les pràctiques de longevitat típiques del taoisme contemporani
Mikael Lazarevic Nalband’an
Filosofia
Literatura
Poeta, filòsof i crític literari armeni.
Demòcrata revolucionari i professor d’armeni a la Universitat de Moscou, fou empresonat durant tres anys i deportat morí tuberculós Collaborador del diari progressista armeni Iusisapail , entre els seus treballs d’assaig cal destacar Reč ob arm'anskoj slovesnosti ‘Discurs sobre filosofia armènia’, 1854 i Sos i Varditer 1860
Charles W. Morris
Filosofia
Filòsof nord-americà.
Professor a Houston, Chicago i Florida Seguidor del neopositivisme, destaquen la seva aportació a la semiòtica i la seva teoria general del discurs És autor de Logical Positivism, Pragmatism and Scientific Empiricism 1937, Signs, Language and Behavior 1946, Signification and Significance 1964 i The Pragmatic Movement in American Philosophy 1970
mort de l’home
Filosofia
Expressió filosòfica que indica que l’home no és etern.
Per a alguns filòsofs representa un bon resum de l’estat del pensament del s XX, de la mateixa manera que la mort de Déu representa la idea fonamental de la filosofia del s XIX Hom pot trobar aquesta sentència en les obres de dos filòsofs ben diferents, Heidegger i Foucault El primer utilitza aquesta expressió en l’obra Sein und Zeit ‘L’ésser i el temps’, 1927, tot i que de manera indirecta en el transcurs de la seva exegesi de les cartes del comte York Heidegger vol fer palesa la caducitat de la noció d’un subjecte separat del món —com s’esdevé com a mínim des de Descartes— i reafirmar la…
Demòstenes
Filosofia
Polític i orador, del dḗmos de Peània.
Ha estat considerat el millor orador d’Atenes i model universal d’oratòria Orfe des de set anys, a divuit hagué d’exigir judicialment dels tutors el patrimoni, ja malmès Estudià retòrica i lleis amb Iseu A vint-i-un anys obtingué el seu primer èxit, en el plet contra els tutors Des d’aleshores féu professió de logògraf Passà 357-352 aC dels discursos privats, escrits per a qui els hi pagava, als discursos públics, és a dir, polítics, i a l’acció oratòria personal La seva eloqüència sembla inspirada en un sentiment ardorós i profund de la grandesa d’Atenes, especialment determinat per la…