Resultats de la cerca

Hom desobeeix específicament la llei objecte de les protestes, però sovint també d’altres que els ciutadans acatarien en circumstàncies normals El recurs a la desobediència civil és sempre pacífic i té com a finalitat derogar o canviar la llei considerada injusta, tot forçant l’autoritat a entrar en negociacions o bé a exercir una violència que pot arribar a ésser considerada moralment inacceptable En les democràcies i en els estats de dret els moviments de desobediència civil han d’afrontar dues objeccions principals en primer lloc, la que sosté que, en elegir els seus representants, els…

Estudià filosofia a la Universitat de Frankfurt i música a Viena 1924, amb Alban Berg, Anton Webern i Arnold Schönberg Professà filosofia a Frankfurt, fins que el 1933 li fou prohibit pel règim hitlerià l’exercici de la docència Emigrà primer a Londres, on passà quatre anys, i després als EUA, on residí fins el 1949, que retornà a Alemanya La seva orientació filosòfica és indestriable de la teoría crítica , professada pels animadors de l’Institut für Sozialforschung i de l’anomenada escola de Frankfurt M Horkheimer, W Benjamin i H Marcuse, però amb un accent més acusadament dialèctic i amb un…

A 14 anys ingressà a l’orde dominicà Influït per les teories naturalístiques de Telesio, s’oposà 1591 a la filosofia aristotèlica, motiu pel qual fou acusat d’heretgia El 1592 anà a Roma, a Florència i a Pàdua, on es posà en contacte amb Galileo Galilei Per diversos motius, entre els quals el de defensar les doctrines animístiques neoplatòniques i el materialisme de Demòcrit, fou processat tres vegades i finalment portat presoner a Roma Alliberat el 1595, es retirà a Stilo, on planejà una conjura contra la dominació hispànica, amb el fi d’instaurar una república teocràtica Descoberta la…

El terme alienació, d’origen jurídic, adquirí significació filosòfica amb Hegel, principalment en la Fenomenologia de l’esperit Hegel emprà aquest terme amb significats diferents, que en general poden reduir-se a la definició d’alienació com aquell estat en què una realitat es troba fora de si, això és, s’exterioritza o s’objectiva, afirmant-se com un altre Entaüsserung o com un altre estrany Entfremdung a la Fenomenologia de l’esperit , la natura és una objectivació de l’esperit i, en aquest sentit, és esperit alienat L’alienació és també un estat de la consciència previ a l’…

Nascuda en una família d’ascendència judeohongaresa i judeorussa, la major part de la família de la seva àvia materna va morir en l’Holocaust Es graduà 1978 i doctorà 1984 en filosofia per la Universitat de Yale Des del 1993 és professora, actualment catedràtica, de retòrica i literatura comparada de la Universitat de Berkeley, a Califòrnia, i també ha impartit classes a les universitats Wesleyana, George Washington, Johns Hopkins, d’Amsterdam i de Colúmbia Destacada activista i filòsofa, ha fet importants aportacions en el camp del feminisme, la filosofia política i l’ètica, i…

Si bé pot ésser fàcil constatar que hi ha un conjunt d’“idees modernes”, és molt més difícil fixar-ne els límits de l’aparició Les referències historiogràfiques caiguda de Bizanci i Revolució Francesa semblen massa convencionals hom pot trobar molts dels trets que caracteritzen el pensament modern en autors molt anteriors a aquesta data així, hom ha considerat l’any 1000 com el començament de la modernitat Aquesta tendència es contraposa a la dels que prenen la Illustració i la Revolució Francesa com a projecte pròpiament modern, amb la qual cosa els autors del segle XVII serien només…

Vida i obra Anomenat incorrectament Moles Margarit, fou un dels màxims representants de l’humanisme llatí a Catalunya La seva família paterna era de la petita noblesa la materna, rossellonesa, era d’una major categoria Destinat al sacerdoci des de la infantesa, anà a Bolonya a estudiar dret canònic i civil, on es doctorà l’any 1443 Després de ser uns cinc anys vicari general del seu oncle Bernat de Pau, bisbe de Girona, tornà a Itàlia 1449, on serví d’intermediari entre Alfons IV de Catalunya-Aragó i el Vaticà durant la rivalitat napolitanoangevina, esmorteïda momentàniament per la caiguda de…

Els filòsofs més importants a Alemanya durant l’edat mitjana foren Albert Magne ~1200-1280 i el mestre Eckart 1260-1327, tots dos frares dominicans El primer ensenyà a les universitats alemanyes de Friburg i de Colònia, però sobretot a París La seva obra fou continuada per l’italià Tomàs d’Aquino El mestre Eckart, continuador de les ensenyances del mestre Dietrich i probablement deixeble d’Albert Magne, defensà, tot oposant-se a l’intellectualisme de Tomàs i a la fragilitat de l’equilibri que aquell establí entre raó i fe, una teologia influïda pel neoplatonisme i la possibilitat de la unió…

En sentit estricte, el coneixement és el saber conscient i capaç d’ésser comunicat i discutit, i hom en dirà que és intersubjectiu si totes les persones preparades adequadament en comprenen la formulació de la mateixa manera, és a dir, si són capaces d’efectuar les operacions que permeten d’establir si la formulació d’aquest coneixement és vera o falsa, prenent com a criteri de validesa l’adequació amb la realitat La ciència, com tota activitat humana, és una resposta de l’home als problemes que la natura li planteja a l’hora de satisfer les seves necessitats La finalitat de la ciència és…