Resultats de la cerca

El 1433, a casa seva, el mestre barceloní Joan Bulons ensenyà l' Ars magna de Llull Esdevingut bisbe de Pàdua 1448, al seu palau sojornà el mestre lullista Joan Ros i hi escriví dues de les seves obres 1449-50 el 1450 regalà a Nicolau de Cusa una versió llatina Barcelona, 1407 de la Lectura super artem inventivam de Llull

Després d’una estada a Roma 1570, passà al luteranisme i professà a Jena 1572-75 i a la Universitat Calvinista de Leiden 1578 Esdevingut suspecte als reformats, tornà al catolicisme i ensenyà a Lovaina 1592 Estilísticament anticiceronià i conceptualment estoic, exercí una perceptible influència en personalitats com Montaigne i Descartes Escriví, entre altres obres, De constantia 1583, De una religione 1590 i Politicorum sive civilis doctrinae libri VI 1589

Estudiós de la lògica matemàtica i professor a Breslau 1917-19, a Kiel i, des del 1928, a Münster, hi fundà el que ha esdevingut un dels principals centres d’investigació lògica Oposat al vitalisme i a l’irracionalisme, proposà una metafísica fonamentada en la lògica per tal com aquesta té en compte les qüestions d’ordre ontològic i és l’única capaç de desenvolupar una metafísica científica mathesis universalis que investigui els mons possibles La seva obra ha estat reunida a Mathesis Universalis 1961

El terme és la traducció interpretativa dels termes Destruktion i Abbau que Heidegger utilitzava per a designar la tasca de destrucció de la història de l’ontologia Així mateix, la desconstrucció cerca l’element indecidible que constitueix la lògica de l’oposició i que és indispensable perquè aquesta es doni Hom desconstrueix textos filosòfics, però en general qualsevol mena de textos i, reduïda la realitat a textualitat, àdhuc les institucions poden ser desconstruïdes Utilitzat originàriament pels gramàtics, el terme ha esdevingut filosòfic després de l’obra de JDerrida

Psicològicament, el futur adquireix consistència en virtut de l’expectació que suscita en la consciència el que ha d’ésser, expectació basada en la mateixa experiència del que ja ha estat viscut Per a l’existencialisme heideggerià, el futur de l’home —i, al seu límit, la mort— s’inscriu ònticament en la consciència com a preocupació i cura Com a categoria filosòfica, estudiada ja des de temps antic —Aristòtil, per exemple, ja se n'ocupà i l’escolàstica se'n plantejà el problema en relació amb el problema dels futuribles futurible—, el futur ha esdevingut objecte primordial del pensament…

El problema de l’esdevenir, estretament lligat al de l’ésser, fou plantejat per la filosofia presocràtica per tal de fonamentar i explicar la possibilitat del canvi, sobretot el de tipus substancial, i es polaritzà entorn d’Heràclit, que explicà la realitat com a pur esdevenir, i de Parmènides, per a qui l’ésser resta sempre immòbil i inalterable i l’esdevenir no és sinó aparença Aristòtil cercà de reconciliar ambdues posicions mitjançant els dos parells conceptuals de matèria i forma i de potència i acte L’escolàstica recollí la doctrina aristotèlica i donà per resolt el problema Hegel…

Dirigent trotskista als EUA 1933, arran d’una polèmica amb LTrotski el 1940 s’uní a l’esquerra no marxista representada per la revista Partisan Review El 1941 publicà The Managerial Revolution , on, a més d’exposar els fonaments de la tecnocràcia, esbossava una futura divisió geopolítica a escala mundial en part confirmada Ja convertit definitivament als postulats conservadors, amb The Machiavellians 1943, establí les bases d’una anàlisi política a partir de les aportacions de Maquiavel, GSorel, GMosca i altres El 1944, esdevingut assessor per a l’Oficina de Serveis Estratègics…

Estudià a la Universitat de Chicago, on fou deixeble de Leo Strauss Professor de les universitats de Pennsilvània i Boston, on fou titular de la càtedra Borden Parker Browne, i president de la Metaphysical Society of America Les seves publicacions, traduïdes a diversos idiomes, entre els quals hi ha el català, comprenen un gran nombre d’articles i llibres de filosofia que han esdevingut obres de referència en l’àmbit de la fonamentació de la filosofia, especialment en estudis monogràfics sobre Plató, Nietzsche i Heidegger És autor de  Hermeneutics as Politics  1987,  The…

Professor a Nanterre el 1966, el 1986 passà a la de París-IX Dauphine El pensament se centrà en una primera etapa en l’anàlisi de la noció de consum, entesa com a clau de comprensió de la societat posterior a la Segona Guerra Mundial Sobre aquesta qüestió, les obres més significatives són Le système des objets 1968 —on mostra com els objects tendeixen a constituir-se com a sistema coherent de signes—, La Societé de Consommation 1970 —on mostra com el consum ha esdevingut la moral del nostre temps—, Pour une critique de l’economie politique du signe 1972 i Le miroir de la…

Doctorat en història per la Universitat d’Oxford 2002, és professor de la Universitat Hebrea de Jerusalem S’especialitzà en història medieval i història militar, temàtica per la qual el 2011 rebé el premi Moncado pel conjunt dels seus articles Ha guanyat també el premi Polonsky a la creativitat i originalitat en humanitats de la Universitat Hebrea de Jerusalem 2009 i 2011 L’any 2014 publicà Sapiens A Brief History of Humankind , assaig sobre l’especificitat de l’ésser humà a partir de la confluència de factors biològics, culturals, tecnològics i simbòlics des d’una àmplia panoràmica històrica…