Resultats de la cerca

Com més va més ajustada, dels conceptes sota les categories, o formes a priori de l’enteniment categoria L’ús d’aquestes formes no és empíric, sinó transcendental

Hom pot considerar com a variants diverses del biologisme l’animisme, l’hilozoisme, el panpsiquisme, el panvitalisme i algunes formes de naturalisme El tema més constant en les doctrines biologistes és el de l' ànima del món , principi universal de vida i d’unitat, que concep el món material com a individuacions de la vida en diversos graus de diferenciació Aquesta doctrina és present especialment en els presocràtics i els estoics, que veuen el món com un gran organisme viu, i reapareix en el Renaixement Paracels, Giordano Bruno i en el Romanticisme Schelling, èpoques en què sovint s’aferma…

Com a corrent filosòfic, l’existencialisme sorgí entre les dues guerres mundials, però es desenvolupà, sobretot, durant els anys quaranta i els anys cinquanta, i trobà en la literatura J-P Sartre, A Camus el mitjà d’una ràpida expansió que el féu aviat corrent dominant i àdhuc de moda a tot arreu Fou expressió d’un cansament davant l’essencialisme dominant en la història de la filosofia occidental i, alhora, d’un desengany davant l’optimisme científic i humanista de la darreria del s XIX i principi del s XX, i hom en pot trobar les arrels en la filosofia antihegeliana de S Kierkegaard Bé que…

Professor a Berlín 1884-1914 i a Estrasburg Analitzà les formes de socialització i insistí en la vida com a categoria metafísica Entre les seves obres cal destacar Über soziale Differenzierung ‘Sobre la diferenciació social’, 1890, Die Probleme der Geschichtsphilosophie ‘Problemes de la filosofia de la història’, 1892, Soziologie Untersuchungen über die Formen der Vergesellschaftung ‘Sociologia Estudis sobre les formes de socialització’, 1908, Hauptprobleme der Philosophie ‘Problemes fonamentals de la filosofia’, 1910 i Lebensanschauung ‘La intuïció de la vida’, 1918

És utilitzat especialment en les ciències dites comparades lingüística comparada, estudi comparat de les religions, etc

Fundà “La Critica” 1903 i “Quaderni della Critica” 1945 Membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans 1916 Caigut el feixisme, fou president del partit liberal, ministre, diputat i senador El 1947 fundà a Nàpols un institut d’estudis històrics La primera sistematització del corpus del pensament crocià, la Filosofia dello Spirito fou l' Estetica come scienza dell’espressione e linguistica generale 1902, on identifica l’esperit amb la realitat sencera i distingeix quatre formes d’activitat espiritual la teorètica i la pràctica, geminades en formes individuals, donen la…

De tendència historicista i idealista, considera les diverses formes de l’experiència humana com a manifestacions de l’esperit en la història la investigació històrica esdevé, així, mètode filosòfic Les seves obres principals són An Essay on Philosophical Method 1933 i The New Leviathan 1942

El zoroastrisme persa és un exemple típic d’aquesta doctrina, en considerar la lliuta del bé i del mal com a fonament de la història El maniqueisme i el gnosticisme són les dues formes adoptades pel zoroastrisme La darrera modalitat de dualisme cristià, d’una certa influència, fou el catarisme