Resultats de la cerca

Són considerats hedonistes Aristip de Cirene i Epicur de Samos Segons l’hedonisme, els preceptes ètics són únicament regles empíriques mitjançant les quals l’home es defensa dels sentiments de disgust i resta obert plenament a les alegries de la vida

Bé que tradicionalment hom ha referit sovint l’utilitarisme a l’hedonisme d’Aristip, a l’eudemonisme antic i àdhuc a la teoria de Hobbes, convé restringir l’aplicació del terme al corrent aparegut a Anglaterra a la darreria del s XVIII i desenvolupat al s XIX i que té com a màxims representants JBentham, JMill, JStuart Mill i HSpencer Bentham fonamentà la seva moral en una aritmètica dels plaers l’objecte de tota moral és la felicitat, entesa simplement com a augment de plaer i disminució de dolor atenent només a llurs aspectes quantitatius intensitat, durada, etc, sense establir…

Hom distingeix diverses concepcions eudemonistes, segons que s’entengui la felicitat com a plaer hedonisme, contemplació, exercici de la virtut, impertorbabilitat, etc

De tendència sensualista en gnoseologia i partidària de l'hedonisme en moral, l’escola ensenyava que res no és, per naturalesa, just o injust, i que cal que hom s’alliberi de prejudicis i de supersticions En foren principals representants Arete filla d’Aristip de Cirene i el seu fill Aristip el Jove, Teodor de Cirene, anomenat l’ateu , i Hegèsies Al s III aC l’escola cirenaica restà pràcticament absorbida per l'epicureisme

La noció de felicitat ha desenvolupat un paper en la història de l’ètica sobretot entre les morals antigues que hom pot caracteritzar com a eudemonistes, fins al punt que les doctrines filosòfiques han estat configurades segons la manera com cadascuna creia que hom podia aconseguir la felicitat Així, segons l’hedonisme i l’epicureisme, hom l’aconsegueix mitjançant el plaer segons Sòcrates, Plató i Aristòtil, mitjançant la raó segons l’estoïcisme, mitjançant el domini del dolor i de les passions segons el cristianisme, mitjançant el sacrifici i la caritat etc

Es distingeix de qualsevol tractat sobre la història i el valor dels costums i les idees morals de la humanitat en el sentit que aquest comprèn l’estudi històric, antropològic i social, més que no estrictament filosòfic de les normes que han ordenat el comportament dels individus i dels grups socials de tots els temps, mentre que l’ètica, com a disciplina filosòfica, cerca les raons per les quals hom ha de comportar-se d’una determinada manera, més enllà de la simple acceptació d’unes normes socials vigents o de l’autoritat externa d’un legislador, sia aquest humà o diví És més…

Precedida d’una especulació religiosa, la filosofia pròpiament dita nasqué, en contacte amb l’Orient, a l’Àsia Menor, a Milet, el mercat més important del món antic Bé que els poemes homèrics palesen ja un distanciament de l’home grec respecte als postulats magicoreligiosos distanciament que encara és més inequívoc en el preracionalisme d’Hesíode, és en l’especulació cosmològica dels primers filòsofs jònics Tales, Anaximandre, Anaxímenes que cristallitzà aquesta actitud d’investigació racional del món, al s VI aC Els elements religiosos, però, perduraren en la filosofia grega fins a la seva…

El mot fou creat per AComte

Alhora, es presenta generalment com a sistema jerarquitzat de judicis de valor sobre l’existència i el real amb vista a orientar l’actuació personal i collectiva La filosofia és sobretot un fet cultural, car reflecteix la conceptualització que de l’existència com un tot efectua una cultura o, més àmpliament, una civilització, i resta vinculada als condicionaments socials, econòmics, psicològics, etc, de la cultura que integra A causa del caràcter totalitzador de la cultura, cada filosofia particular —en virtut de la seva pretensió d’erigir-se en filosofia única— ha tendit a extrapolar les…