Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
joc de llenguatge
Filosofia
Concepte desenvolupat per Wittgenstein en la seva obra Investigacions Filosòfiques i referit als diferents usos del llenguatge.
En oposició a l’exposada en el Tractatus , la concepció del llenguatge es caracteritza aquí per la seva multiplicitat hi ha llenguatges, més que no pas llenguatge Wittgenstein empra el mot jocs perquè és díficil trobar un tret substancial comú a tots ells que no sigui la posessió de regles, característica també de tot ús lingüístic
Eugen Fink
Filosofia
Filòsof alemany.
Després d’haver passat per una fase de radical idealisme fenomenològic, rebutjà 1945 la pretensió husserliana de l' epokhé i s’acostà a Heidegger Escriví, entre altres obres, Zum Problem der ontologischen Erfahrung ‘Sobre el problema de l’experiència ontològica’, 1949, Menschenspiel als Weltsymbol ‘El joc humà com a símbol còsmic’, 1960, Nietzsches Philosophie 1960, Traktat über die Gewalt des Menschen ‘Tractat sobre la força de l’home’, 1974 i els reculls pòstums Nähe und Distanz ‘Proximitat i distància’, 1975 i Sein und Mensch ‘Ésser i home’, 1977
postestructuralisme
Filosofia
Moviment filosòfic que pertany a la segona fase de l’estructuralisme francès, i que amplia amb nous temes l’horitzó de la investigació estructuralista.
Es tracta d’un moviment crític amb l’estructuralisme, amb el seu formalisme i la seva teoria del signe —metafísica implícita de l’estructuralisme— Els autors més importants d’aquest moviment són Gilles Deleuze i Jacques Derrida, els quals són anteriors a alguns estructuralistes clàssics, però cronològicament posteriors a les obres dels iniciadors d’aquell corrent Lévi-Strauss, Lacan Michel Foucault, encara que normalment és considerat estructuralista, rebé una important influència de Deleuze que el situa molt a prop del postestructuralisme Enfront del sistematisme de l’estructura que nega la…
experimentació
Filosofia
Mètode científic d’investigació que es fonamenta en la producció d’experiments i que té com a finalitat determinar si hi ha una dependència entre diversos factors i quines són les lleis d’aquesta interdependència.
Així, hom tracta de mesurar, de la manera més precisa possible, tots els paràmetres d’un fenomen consegüentment, els aparells de mesura esdevenen els instruments indispensables per a tota experimentació científica Tanmateix, és evident que tots els paràmetres no poden ésser mesurats ni observats simultàniament, per la qual cosa són necessaris els experiments dits de control , en els quals hom manté totes les condicions iguals a les de l’experiència principal, llevat de determinades condicions ben definides i considerades com a essencials Les mesures dels paràmetres esdevenen com més va més…
filosofia del llenguatge
Filosofia
Part de la filosofia que reflexiona sobre el llenguatge, sigui com a instrument per a accedir a un coneixement veritable o des del punt de vista de la pregunta sobre el seu origen.
La reflexió sobre el llenguatge és tan antiga com la filosofia mateixa Plató veia en el llenguatge una eina que podia ser utilitzada sofísticament o bé com a recerca de la veritat En aquest sentit es pot dir que en els diàlegs de Plató hi ha el llenguatge de Sòcrates, recerca de veritat, i el llenguatge dels sofistes, retòrica buida La filosofia del llenguatge és anomenada com a tal a partir del s XX En gran part la filosofia del s XX fa fonamentalment crítica del llenguatge o anàlisi del llenguatge Les doctrines contemporànies que s’han ocupat del llenguatge es poden caracteritzar a partir…
bioètica
Biologia
Filosofia
Medicina
Estudi interdisciplinari dels problemes creats pel progrés biològic i mèdic, tant a nivell microsocial com a nivell macrosocial, i llur repercussió en la societat i en el seu sistema de valors, tant en el moment present com en el futur.
Les diferències entorn del que és o no ètic i l’abast de les decisions expliquen el desig de voler assegurar un “corpus” legislatiu que reculli allò que és mínimament acceptable en societats pluralistes Els progressos biomèdics donen una capacitat i un poder de l’home sobre l’home i obliguen d’una manera especial els metges —en allò que fa referència a diagnosi, pronòstic i possibilitats de tractament— a prendre decisions que afecten la vida humana i la seva qualitat amb una urgència i una freqüència noves Sembla, però, que l’àmbit de la bioètica ha d’ésser més ampli que l’estrictament mèdic…
Søren Kierkegaard
Filosofia
Filòsof danès.
Fortament afectat per l’ambient religiós de la seva família —el seu pare li féu estudiar teologia— i per la relació amb Regina Olsen —amb la qual renyí perquè creia no poder-s’hi casar sense revelar-li el seu “secret”, la seva “creu privada"—, la seva obra es caracteritza per una doble polèmica contra el racionalisme de Hegel el sistema del qual considerava desnaturalitzador de la realitat personal, tant de Déu com de l’home i contra l' establishment politicoeclesiàstic del seu país Enfront de la “mediació” hegeliana, Kierkegaard insisteix en la “diferència infinita” i subratlla la prioritat…
Tomàs d’Aquino
Filosofia
Cristianisme
Teòleg i filòsof, conegut també pels títols de Doctor comú i Doctor angèlic
.
El 1243 ingressà, contra la voluntat de la seva família, a l’orde de predicadors Deixeble d’Albert Magne a París i a Colònia 1245-48 i 1248-52, inicià després el seu ensenyament a París, que interrompé durant la seva estada a Itàlia 1259-68, al servei de la cúria pontifícia a partir del 1272 ensenyà a Nàpols Morí mentre era en camí per assistir al concili de Lió Canonitzat el 1323 i proclamat doctor de l’Església el 1567 i patró de les escoles catòliques el 1880, és el representant més característic de l’escolàstica És autor de nombroses obres filosòfiques, exegètiques i teològiques que van…
escolàstica
Filosofia
Cristianisme
Moviment filosoficoteològic que predominà a Europa des de la fi del segle VII fins al principi del segle XVII.
Com a sistema de pensament característic de la societat feudal, de la qual constitueix l’expressió ideològica, consisteix bàsicament en una coordinació de la teologia i de la filosofia i en una recerca d’acord entre la revelació o la fe i la raó En certa manera l’escolàstica succeí la patrística, tot afegint-hi com a elements nous una marcada sistematització i una metodologia característica Malgrat el seu caràcter unitari, l’escolàstica es divideix en corrents ben diversos, i àdhuc contraposats, i en etapes ben diferenciables En un principi arrelava fonamentalment en la filosofia, d’…
estètica
Filosofia
Doctrina sobre la bellesa, l’art i, més en general, les sensacions.
L’estètica discuteix la constitució peculiar dels objectes artístics i de totes les altres manifestacions de la sensibilitat i procura de bastir mètodes propis, sense recórrer a d’altres branques de la filosofia, l’objecte de les quals escapa als fenòmens on l' esteticitat és factor bàsic Tot i que el mot estètica no apareix en la terminologia filosòfica fins el 1750, introduït per Baumgarten, les qüestions d’estètica constitueixen per al pensament occidental un tema tan antic com les llegendes d’Homer i Hesíode Els filòsofs grecs, doncs, recolliren ja tota una tradició cultural…