Resultats de la cerca

El caràcter genèric i imprecís d’una tal definició és exigit per la complexitat i àdhuc disparitat de significacions que el concepte de llibertat pot tenir i que de fet ha tingut al llarg de la història de la humanitat i del pensament filosòfic Així, la llibertat fou entesa inicialment, a Grècia, com després també a Roma, en contraposició a l’esclavitud era lliure l’home no esclau a l’hora, però, de cercar una comprensió intrínseca del sentit i de l’abast del concepte, el seu significat resta condicionat per la diversa perspectiva des de la qual hom el contempla còsmica, política o personal…

El molinisme s’oposa a la tesi tomista de la premoció física, com a incompatible amb la llibertat, però manté alhora la predeterminació, en el sentit que Déu actua sobre la llibertat de l’home mitjançant el concurs diví i la presciència, coneixement que Déu té d’allò que l’home faria en cadascuna de les circumstàncies futuribles en què es pogués trobar D’aquesta manera resten alhora afirmats la necessitat de la gràcia i el fet que l’eficàcia d’aquesta depengui de la seva acceptació del rebuig per part de l’home A aquesta doctrina s’oposà DBáñez, la qual cosa originà…

Exigida per l’absoluta transcendència i per la infinita saviesa de Déu, la presciència suscità greus problemes filosòfics pel que fa a la llibertat humana, fruit dels quals fou, al s XVI, l’afirmació molinista i suarista de l’existència en Déu d’una ciència mitjana , o coneixement previ del que l’home faria en una o altra situació, en un o altre moment, amb un o altre estat anímic determinats, és a dir, segons la seva llibertat, que és sempre una llibertat situada, no absoluta

Consta d’un cercle dividit en catorze cambres que inclouen una sèrie de termes contraris per exemple, predestinació i llibertat, perfecció i defecte, mèrit i culpa, etc Emprada per Ramon Llull en l' Art abreujada d’atrobar veritat vers el 1272 i represa, desdoblada en dues, en l' Art demostrativa 1274, desapareix després de les reestructuracions ulteriors de l’Art La figura servia a l’intent lullià de concordar els contraris relatius per exemple, predestinació i llibertat

N’és el representant més destacat E Mounier, el qual tipifica les estructures de l’univers personal a partir dels trets següents transcendència del procés de personalització contra l’immanentisme materialista, comunicació interpersonal contra l’individualisme, dialèctica entre interioritat i exterioritat alhora contra l’intimisme i la pura extraversió, distància crítica que possibilita la llibertat contra el determinisme, condicionament de l’opció lliure contra l’abstracció d’una llibertat absoluta, dignitat eminent de la persona contra la reducció d’aquesta a pur…

D’orientació occamista, és considerat un dels representants principals de l’escola de París i un precursor de la nova ciència de la natura En la qüestió del moviment dels cossos defensà la doctrina de l' ímpetu , esbossada ja, entre altres, per Joan Filopon i Avempace, la qual és considerada per Duhem un antecedent de la teoria de la inèrcia En moral fou un dels primers defensors del determinisme psicològic Escriví unes Summulae logicae i una sèrie de comentaris o quaestiones a alguns llibres d’Aristòtil, especialment la Metafísica Però és conegut sobretot per la faula filosòfica, falsament…

Estudià a Kíev, d’on fou expulsat per les seves idees revolucionàries Després de la revolució soviètica fou nomenat professor de la Universitat de Moscou 1920, però fou expulsat del país, el 1922, per la seva ideologia, incompatible amb el marxisme Anà a Berlín, i el 1924 s’installà definitivament a París, on fundà la revista Put  ‘Camí’, portaveu de la intellectualitat exiliada Berd’ajev fou un pensador cristià, però amb un cristianisme espiritual i subjectiu, sense cap lligam dogmàtic, en el qual hom observa una clara influència de l’idealisme postkantià Féu una crítica despietada del…

S'oposa a contingent, així com a allò que gaudeix de llibertat El concepte de necessari depèn de la idea que hom tingui de la necessitat