Resultats de la cerca

El 1222 fou nomenat canceller de la Universitat d’Oxford i el 1253 bisbe de Lincoln Considerat un dels fundadors de l’escola d’Oxford, el seu pensament palesa influències de Plató i Aristòtil La seva contribució més difosa i original és la teoria sobre la llum, segons la qual aquesta és el component últim de la realitat Del fet que el comportament de la llum segueix lleis matemàtiques, se'n deriva que aquestes tenen una gran importància en l’estudi de la natura Exposà la seva filosofia en nombrosos tractats, d’entre els quals De unica forma omnium, De sphera, De…

La seva poesia gira entorn d’una idea còsmica de l’univers Poemele Luminii ‘Poemes de la llum’, 1919, etc Escriví nombroses obres filosòfiques que parteixen, en certa manera, de l’idealisme alemany Censura transcendentǎ 1934, etc

Pensà una teoria atomista, basada en la idea de corpuscles arrodonits, amb la qual discutí la natura dels composts Avançà la teoria corpuscular de la llum i l’atracció de les masses La seva obra principal és Dubitationes in dialogum Galilaei Lyncei 1632, en la qual manifestà el seu desacord amb Galileu, atès que persistí sempre a considerar la Terra com a immòbil

Defensà l’ús de les temperatures corresponents a la congelació i l’ebullició de l’aigua per a establir els extrems de l’escala termomètrica, exposà els fonaments de la teoria ondulatòria de la llum, demostrà que tots els cossos es dilaten per efecte de la calor i descriví la llei de la deformació elàstica que duu el seu nom

Proposava un alliberament per mitjà de la gnosi En la seva especulació, hom troba elements de l’astralisme caldeu, de la física d’Aristòtil, de la psicologia de Pitàgores i de Plató i de l’astrologia, sistematitzada segons la nova visió científica del món de l’especulació de l’Egipte hellenístic Dividia el cosmos en tres zones la superior, seu de la llum, la inferior, habitada pels homes, seu de la matèria i de la corrupció, i la intermèdia, que correspon als esperits i a les ànimes

L'estoïcisme el considerà panteísticament l’ànima del món, alhora material ígnia i eterna l’ànima humana, emanació del pneuma universal, participava de la seva llum, atenuada només per la matèria corporal Per als grecs de la koiné indicà la part més alta de l’ànima i per als primers escriptors cristians designava indistintament l’Esperit Sant i l’esperit humà d’aquí ve la tricotomia πνευμα, ψυκἠ i σϖμα ‘esperit’, ‘ànima’ i ‘cos’ que portà a la distinció gnòstica gnosticisme entre home pneumàtic, psíquic i hilètic pneumàtic

Fill del governador de Catalunya, Pere de Cardona i Enríquez, i de Joana de Requesens Home d’armes i amic de les lletres clàssiques, formà part, com Joan Boscà i Garcilaso de la Vega, de l’exèrcit imperial que obligà Solimà a retirar-se de Viena 1532 De tornada, anà a les corts de Montsó 1533 en el seguici de Carles V, del qual era coper Martí Ivarra li adreçà una dedicatòria a l’edició de la Crònica de Pere Tomic 1534, on l’anomenà “llum” dels ducs de Cardona

Fill d’un magistrat, de jove estudià el budisme i el taoisme, però s’inclinà pels clàssics confucians En el seu pensament un dels més complets de la Xina és fonamental el concepte de qi i s’identifica amb el Gran Buit o realitat última, unitat de l’ésser i el no-ésser indeferenciats Per a ell, la veritat és l’adequació de la “llum del cel” amb la de la natura humana, i la llibertat consisteix a conèixer la pròpia natura i a aprofundir-ne el destí En ètica donà un contingut més noble a la pietat filial, virtut tradicional confuciana fonamental en les relacions socials xineses El…

La teoria del flogist fou la reformulació científica de l’antic principi del foc Segons Stahl, el flogist formava part de totes les substàncies combustibles o transformables per la calor i es desprenia en cremar-les o en calcinar-les Una reincorporació de flogist podia, en certs casos, regenerar-les, i així s’explicava que els òxids es retransformessin en metalls en escalfar-los amb carbó, que era considerat com a flogist gairebé pur Malgrat que avui sembli absurda a la llum dels conceptes moderns de massa, de matèria i d’energia, la teoria del flogist permeté d’ordenar d’una manera lògica…