Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
Ramon Turró i Darder
Ramon Turró i Darder
© Fototeca.cat
Biologia
Filosofia
Veterinari i filòsof.
Fill d’una família de Malgrat de Mar, de molt jove s’allistà voluntari per lluitar contra els carlins L’any 1871 inicià a Barcelona els estudis de medicina, que abandonà al cap de tres anys, tot i que els reprengué de nou en 1890-91 i els torna a abandonar Es traslladà a Madrid 1875 i exercí el periodisme Publicà 1880 un treball intuïtiu sobre el mecanisme de la circulació i sostingué una lluita periodística amb Letamendi, les teories vitalistes del qual atacà Per insistència de Jaume Pi i Sunyer retornà a Barcelona 1884 i disposà d’un laboratori a la facultat L’any 1887 ingressà…
panenteisme
Filosofia
Cristianisme
Doctrina ideada per K.C.F. Krause, segons la qual Déu és en tot i tot en Déu.
Malgrat la similitud fonètica, és més a prop del teisme que no del panteisme Hom l’ha considerat també una forma de deisme
filosofies de la sospita
Filosofia
Terme genèric que designa les filosofies de Marx, Nietzsche i Freud.
Malgrat les evidents diferències temàtiques, hom les ha agrupades pel seu antiidealisme comú Totes elles tenen com a nucli central la crítica dels “ídols” de la tradició metafísica i racionalista d’Occident Així, Marx questionaria el predomini de les nocions ideològiques sobre els condicionaments objectius, Freud la noció tradicional de personalitat fonamentada en la consciència i Nietzsche la noció mateixa de veritat
imperatiu categòric
Filosofia
Imperatiu que, a diferència de l’hipotètic, no és condicionat per cap fi, de manera que l’acció que n’és objecte és acomplerta per si mateixa com a bé en si mateix.
De caràcter absolut i apodíctic, l’imperatiu categòric és fonamental en l’ètica kantiana ètica i, malgrat les diverses formulacions que hom en pot establir, pot ésser sintetitzat en la fórmula “Obra talment que facis ús de la humanitat, tant en la teva pròpia persona com en la de qualsevol altre, sempre i únicament com d’un fi, mai com d’un mitjà”
Lleó Hebreu
Filosofia
Nom amb què és conegut Yěhudà Abrabanel, filòsof i metge jueu.
Fill i deixeble d' Isḥaq Abrabanel , emigrà a Toledo 1483, i residí en diverses ciutats italianes Ultra poesies en hebreu, escriví, en italià, un tractat sobre l’amor, bastit en diàlegs dels amants Filó i Sofia Els Dialoghi d’amore 1535, malgrat la traducció hebrea de Leone di Modena, foren pràcticament ignorats pel judaisme, i constitueixen la màxima influència del platonisme en el Renaixement cristià
probabilisme
Filosofia
Cristianisme
Doctrina moral, desenvolupada al segle XVII sobretot pels jesuïtes, tot seguint el dominicà B.Medina (1528-80), segons la qual hom pot seguir una opinió probable en qüestions ètiques malgrat que hi hagi també una altra opinió més probable.
Intent de superar els problemes que planteja una aplicació rígida dels principis i les veritats morals, el probabilisme ha d’ésser situat com a equivalent de la casuística i del probabiliorisme
cogito, ergo sum
Filosofia
Fórmula que usà Descartes per a expressar la primera evidència filosòfica: l’existència del subjecte pensant, palesa àdhuc enmig del dubte metòdic.
En cap dels seus possibles antecedents històrics Plotí, sant Agustí no té l’absoluta prioritat gnoseològica que té en Descartes Des de la seva aparició fins a l’actualitat, aquest principi ha estat sotmès a nombroses interpretacions i objeccions per part de filòsofs d’orientacions molt diverses Malgrat això, ha marcat, d’una forma o altra, tot el pensament modern fins a la reacció de la fenomenologia i de l’estructuralisme
Bernard Bosanquet
Filosofia
Filòsof anglès.
Fou un dels més destacats idealistes britànics d’inspiració hegeliana, sobretot en el camp de la lògica The Essentials of Logic , 1895 La seva orientació, però, fou més aviat ètica, i les seves obres, com Psychology of Moral Life 1897, trobaren una continuació pràctica en la seva collaboració a la London Ethical Society i a la Charity Organization Society Malgrat l’èmfasi posat en el paper de l’individu, tendí a donar al seu absolut un sentit místic, transcendent, de fusió indistinta del real, que no és pròpiament hegelià
filosofia bizantina
Filosofia
Moviment ideològic que va del segle VI al XV dins l’àmbit d’influència de l’Imperi Bizantí, caracteritzat sobretot per la incorporació de la filosofia grega al cristianisme.
Aquest moviment presenta una fisonomia pròpia en la qual hom pot destacar els trets següents una filosofia orientada originàriament a la religió, implicada en les lluites teològiques cristologia, iconoclàstia, hesicasme i amb el predomini d’un misticisme espiritual que afavorí la incorporació del neoplatonisme en el cristianisme, gràcies sobretot a la influència del Pseudo-Dionisi i a la difusió que en féu Màxim el Confessor un gust predominant de la intuïció metafísica profunda tendent a copsar la unitat del món i el lloc que l’home ocupa en l’ordre universal una certa tendència al…
flogist
Filosofia
Substància hipotètica postulada per Stahl a la fi del segle XVII per explicar la combustió, la calcinació dels metalls, la respiració, la fermentació i la putrefacció.
La teoria del flogist fou la reformulació científica de l’antic principi del foc Segons Stahl, el flogist formava part de totes les substàncies combustibles o transformables per la calor i es desprenia en cremar-les o en calcinar-les Una reincorporació de flogist podia, en certs casos, regenerar-les, i així s’explicava que els òxids es retransformessin en metalls en escalfar-los amb carbó, que era considerat com a flogist gairebé pur Malgrat que avui sembli absurda a la llum dels conceptes moderns de massa, de matèria i d’energia, la teoria del flogist permeté d’ordenar d’una…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina