Resultats de la cerca

Professor a les universitats de la Sorbona, Poitiers i Nanterre, com a historiador de la filosofia ha fet una aportació fonamental als estudis cartesians amb la trilogia composta per Sur l’ontologie grise de Descartes 1975, Sur la theólogie blanche de Descartes 1981 i Sur le prisme métaphysique de Descartes , 1986 Marion és, així mateix, autor d’una de les reflexions més serioses i continuades dins del pensament contemporani sobre el tema de Déu La seva reflexió vol mostrar com els tractaments que ha fet la filosofia moderna es dirigien a un ídol, del qual cal que hom es desfaci…

D’origen humil, es formà autodidàcticament i arribà a professor de retòrica a la Universitat de Nàpols Convertí el racionalisme en un historicisme, en presentar la raó com una realitat que actua per si mateixa amb una inexhaurible fecunditat creadora El propòsit de la seva obra Principî di una scienza nuova d’intorno alla comune nature delle nazioni 1725 era de mostrar el fonamental paper agent de les idees en la història, que és el lloc de realització de l’home, i de cercar-hi el veritable coneixement de la natura humana Nega el progrés infinit de la història, i el substitueix…

D’orientació occamista, és considerat un dels representants principals de l’escola de París i un precursor de la nova ciència de la natura En la qüestió del moviment dels cossos defensà la doctrina de l' ímpetu , esbossada ja, entre altres, per Joan Filopon i Avempace, la qual és considerada per Duhem un antecedent de la teoria de la inèrcia En moral fou un dels primers defensors del determinisme psicològic Escriví unes Summulae logicae i una sèrie de comentaris o quaestiones a alguns llibres d’Aristòtil, especialment la Metafísica Però és conegut sobretot per la faula filosòfica, falsament…

Estudià enginyeria a Berlín, però, interessat per la lògica i els fonaments de la matemàtica, es traslladà a les universitats de Manchester i Cambridge, on fou deixeble de BRussell La seva obra més important, el Tractatus logico-philosophicus 1922, escrita, durant la Primera Guerra Mundial, en forma aforística i que tingué una gran repercussió, especialment en l’anomenat cercle de Viena , examina els problemes filosòfics com a problemes del llenguatge, considera aquest com una figura o model dels fets “els límits del llenguatge són els límits del meu univers” i és susceptible d’ésser resumit…

Vida i obra Estudià teologia i filosofia al seminari de Barcelona 1881-95 El 1909 fou nomenat canonge magistral de la catedral de la Seu d’Urgell Collaborà a Revista de Catalunya i fundà i dirigí la Revista Lulliana  1901-05 Bona part dels seus estudis estan centrats en la figura i l’obra de Ramon Llull, que ell presentava com a «pensament nacional», i que intentava de compaginar amb l’escolasticisme És autor d’ Institucions de Catalunya 1895, Assaig crític sobre el filòsof barceloní En Ramon Sibiude 1896, La filosofia nacional de Catalunya 1902, Lo beat Ramon Llull 1903, Les…

Roger Bacon Estudià a Oxford, on probablement fou deixeble de Robert de Grosseteste i d’Adam de Marsh Després d’una estada a París, ensenyà a Oxford del 1251 al 1257 Fou obligat a deixar l’ensenyament i fou objecte de suspicàcies fins que el seu amic Guy Foulques fou elegit papa Climent IV el 1265 Bacon ho aprofità per a escriure la seva obra principal, Opus maius La seva activitat literària prosseguí fins el 1277, data en què les seves idees relatives a l’astrologia foren englobades en les proposicions condemnades pel bisbe Tempier En aquest període escriví l' Opus minus, l' Opus tertium i…

Aquest tema constitueix la segona part de l’obra Identität und Differenz 1957 Ontologia i teologia comparteixen per Heidegger un caràcter comú que les diferencia de totes les altres ciències mentre que les altres “logies” disciplines es refereixen a un conjunt d’enunciacions, l’ontologia i la teologia només ho són en la mesura que profunditzen en l’ens com a tal i el fonamenten en la totalitat, amb la qual cosa es constitueixen en la lògica de tot discurs entenent lògica en un sentit hegelià, que identificaria pensament i ésser L’ontologia i la teologia, si bé aparentment són diferents, en…

De l’antiga família dels Anicii, rebé una bona formació clàssica, estudià els autors grecs a Atenes i es proposà de fer-los conèixer a Roma Entrà després al servei del poder ostrogot, i arribà a ésser cònsol i magister palatii del rei Teodoric fins que, acusat de traïció, fou empresonat a Pavia i executat Bé que en les seves obres majors no intervé com a tema la fe cristiana, sembla definitivament confirmat el caràcter cristià de Boeci A l’alta Itàlia és venerat com a màrtir des del segle VIII Pensador eclèctic i bon hellenista, una mort prematura li impedí completar el projecte de traduir i…

Cal distingir l’ateisme pròpiament dit, que afirma positivament la no-existència de Déu, de l’indiferentisme, de l’agnosticisme, i de l’escepticisme En la història de les religions hi ha hagut sempre persones o doctrines atees En contraposició als pobles primitius, en els pobles de civilitzacions més avançades l’ateisme així com la no-creença en els déus tradicionals és un fenomen que es donà sovint així, a Pèrsia el zoroastrisme acusava d’ateu el zervanisme a la Xina es donà un universisme sense creador, l’ateisme pràctic de Yang Chu, i l’ateisme de després de la caiguda de la dinastia manxú…

En sentit estricte, el coneixement és el saber conscient i capaç d’ésser comunicat i discutit, i hom en dirà que és intersubjectiu si totes les persones preparades adequadament en comprenen la formulació de la mateixa manera, és a dir, si són capaces d’efectuar les operacions que permeten d’establir si la formulació d’aquest coneixement és vera o falsa, prenent com a criteri de validesa l’adequació amb la realitat La ciència, com tota activitat humana, és una resposta de l’home als problemes que la natura li planteja a l’hora de satisfer les seves necessitats La finalitat de la ciència és…