Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
filosofies de la sospita
Filosofia
Terme genèric que designa les filosofies de Marx, Nietzsche i Freud.
Malgrat les evidents diferències temàtiques, hom les ha agrupades pel seu antiidealisme comú Totes elles tenen com a nucli central la crítica dels “ídols” de la tradició metafísica i racionalista d’Occident Així, Marx questionaria el predomini de les nocions ideològiques sobre els condicionaments objectius, Freud la noció tradicional de personalitat fonamentada en la consciència i Nietzsche la noció mateixa de veritat
Alexandre Koyré
Filosofia
Filòsof francès d’origen rus.
Introductor de Husserl a França, destacà pels seus estudis sobre la història de la ciència, en els quals s’anticipà a les nocions de paradigma i d’estructura epistemològics desenvolupades per Thomas Samuel Kuhn De la seva producció, sobresurten els estudis sobre Anselm 1923, Descartes 1923 i 1944 i Plató 1945, així com els seus reculls Études Galiléennes 1940, From the Closed World to the Infinite Universe 1957, La révolution astronomique , Études d’histoire de la pensée philosophique 1961 i, de publicació pòstuma, Newtonian Studies 1965 i Études d’histoire de la pensée…
Johann Friedrich Herbart
Filosofia
Filòsof alemany.
Bé que fou deixeble de Fichte i que visqué durant el màxim apogeu de l’idealisme, se n'apartà notòriament i adoptà posicions pròximes al kantisme En les seves obres, entre les quals Über philosophisches Studium ‘Sobre l’estudi filosòfic’, 1807 i Hauptpunkte der Logik ‘Punts principals de la lògica’, 1808, concep la tasca de la filosofia com l’anàlisi crítica de les nocions derivades empíricament per tal d’accedir a l’essència de la realitat D’altra banda, és conegut sobretot per la seva Allgemeine Pädagogik ‘Pedagogia general’, primer intent de tractar la pedagogia com a…
anestèsia moral
Filosofia
Religió
Pèrdua de tot ressò afectiu per a les nocions del bé i del mal consciència moral
).
Alfred Julius Ayer
Filosofia
Filòsof i lògic anglès.
Fou professor de lògica a la Universitat d’Oxford i a la de Londres 1946-59 La seva obra de joventut Language, Truth and Logic 1936, és una síntesi brillant i combativa del neopositivisme lògic anglosaxó, on s’insisteix en el principi segons el qual el significat d’una proposició resideix en la seva verificació, i en el rebuig de tota proposició metafísica per inverificable i, doncs, banal ‘meaningless’ En les seves obres posteriors — The Foundations of Empirical Knowledge 1940, Philosophical Essays 1954, The Problem of Knowledge 1956 i Philosophy and Language 1960— retorna als mateixos temes…
innatisme
Filosofia
Teoria segons la qual hi ha unes idees, uns principis o unes nocions universals innats, és a dir, coessencials a la natura intel·lectual humana.
Segons uns, aquestes idees són formades del tot des d’un inici segons uns altres, només els cal alguna experiència per a ésser completades Representant típic de l’innatisme és el pensament platonicoaugustinià, recollit per Descartes i Leibniz
creença
Filosofia
Actitud mental d’acceptació d’una proposició com a vertadera.
Molt sovint hom contraposa la creença a la certesa, en el sentit de simple opinió no verificada o no verificable En contexts religiosos i teològics, els termes fe 1 i creença són utilitzats de forma equivalent i, de fet, així s’esdevingué en tota la filosofia medieval, en la qual la creença era referida quasi exclusivament a Déu i les veritats de la revelació No fou fins a l’època moderna que hom desproveí aquest terme de connotacions teològiques, utilitzant-lo com més va més en contexts exclusivament filosòfics Així, per als racionalistes la creença era la conseqüència de l’evidència dels…
antropomorfisme
Filosofia
Doctrina que empra nocions pròpies de la natura o de la conducta de l’home per a explicar entitats diferents d’aquest, siguin les coses del món natural o Déu.
La qualificació d’antropomorfisme té un sentit pejoratiu i hom l’aplica fonamentalment a les doctrines de la física antiga, la qual suposava una analogia entre el macrocosmos l’univers i el microcosmos l’home, i també les docrines que interpreten les entitats sobrenaturals segons l’ésser de l’home
ontoteologia
Filosofia
Terme concebut per Heidegger, que designa l’intent d’aquest filòsof de superar la tradicional separació entre teologia i ontologia, per tal d’assolir el veritable objecte de la metafísica.
Aquest tema constitueix la segona part de l’obra Identität und Differenz 1957 Ontologia i teologia comparteixen per Heidegger un caràcter comú que les diferencia de totes les altres ciències mentre que les altres “logies” disciplines es refereixen a un conjunt d’enunciacions, l’ontologia i la teologia només ho són en la mesura que profunditzen en l’ens com a tal i el fonamenten en la totalitat, amb la qual cosa es constitueixen en la lògica de tot discurs entenent lògica en un sentit hegelià, que identificaria pensament i ésser L’ontologia i la teologia, si bé aparentment són diferents, en…
esperit
Filosofia
Religió
Principi actiu que hom estableix com a intrínsecament, tot i que no sempre absolutament, independent en general de la matèria i àdhuc, sovint, com si s’hi contraposés.
En les creences religioses de diversos pobles, el concepte d’esperit lliga amb el d'ànima, car ambdós són principis vivificadors El desig de cercar una explicació i un control de la natura ha provocat que hom hi projectés l’existència d’esperits, reflex de l’activitat física i psíquica de la persona Aquest esquema lògic, anomenat per Edward Taylor animisme , seria el primer estadi històric en la formació dels sistemes religiosos Hom dubta actualment d’aquesta hipòtesi, car hi ha cultures primitives que no han seguit aquest camí i alguns pobles melanesis, indis nord-americans creuen en una…