Resultats de la cerca

Fou professor a la Universitat de Tolosa i posteriorment a la Sorbona 1903 S'ocupà sobretot dels problemes relatius a la fonamentació dels sistemes morals Escriví, entre d’altres, Essai sur le fondement métaphysique de la morale 1890, L’expérience morale 1903 i Études de morale 1922

Sostingué de primer un averroisme moderat De intellectu et daemonibus , 1492, però passà al tomisme De immortalitate animae , 1518 Comentà Aristòtil, plagià el Principe de Maquiavel en la seva obra De regnandi peritia 1523 i s’ocupà de problemes econòmics, des d’un punt de vista moral De divitiis , 1531

Ocupà, entre 198 i 211, la càtedra peripatètica d’Atenes Destacà pels seus comentaris a Aristòtil, que influïren fins al Renaixement i foren l’origen d’un corrent dins l’aristotelisme l' alexandrisme , segons el qual només l’enteniment actiu és separat i immortal, a diferència del passiu l’ànima individual

El 1422 es doctorà en arts a Pavia Entrà al servei d’Alfons el Magnànim 1432 i l’acompanyà en la segona expedició a l’illa de Gerba De tornada a Milà ocupà la càtedra que fou del seu pare 1435-47 Posteriorment, Francesco Sforza el féu preceptor dels seus fills Galeazzo Maria i Ippolita

Fill de l’orador Teòcrit, fou seguidor de Demòcrit i mestre d’Anaxarc Acceptà, en l’obra Περì ϕύσεως ‘Sobre la natura’, elements de l’escola d’Elea i de la doctrina de Demòcrit S'ocupà de l’explicació dels fenòmens atmosfèrics i de la prehistòria troiana Τρωïκά i, probablement, de la jònica Ιωνικά

Intervingué en la implantació a Mallorca, al començament del segle, del Tercer Orde Regular de sant Francesc, en el qual ocupà càrrecs de relleu Membre fundador de la Maioricensis Schola Lullistica 1935, publicà —entre el 1946 i el 1955— alguns treballs sobre Ramon Llull, al qual atribuïa el Libre “de Benedicta tu in mulieribus" , contra l’opinió de Salvador Galmés

Conceptualitzat pel neoplatonisme i neopitagorisme, el sublim fou objecte d’estudi per part d’EBurke i de Kant i ocupà un lloc central en l’estètica del Romanticisme Oposat en certa manera a la bellesa, que es refereix al finit i sensible, el sublim denota l’infinit i suprasensible i és correlatiu a l’emoció que corprèn l’home davant el misteri, el sagrat, etc

Féu estudis eclesiàstics, i ocupà les càtedres de filosofia natural i de moral de la Universitat d’Edimburg Molt relacionat amb intellectuals, com Hume, A Smith i W Robertson, és difícil de determinar les seves aportacions originals Influït per Montesquieu, escriví Essay on the History of Civil Society 1767, on desenvolupà la idea de divisió del treball, recollida després per A Smith i K Marx

Ocupà diversos càrrecs en la milícia i publicà diferents estudis de ciència militar sobre història, política, sociologia i filosofia Filosòficament professà un monisme positivista Der positive Monismus, 1899 Positive Ethik , 1901, mentre que en sociologia —disciplina que considerà com a civilitzadora i que orientà en sentit evolucionista— abordà el problema del conflicte entre interessos individuals i socials sociologia dels interessos i influí en la primera sociologia nord-americana

Comentà el Clàssic dels canvis Yijing i el Laozi i donà un nou impuls a l’especulació metafísica S'ocupà dels problemes de l’u i el múltiple, el visible i l’invisible, i les relacions entre signe i idea Són importants les seves aportacions al lèxic filòsofic xinès, com la del mot li pròpiament, la ‘vena del jade’, que significa el principi racional que determina la natura de cada cosa