Resultats de la cerca

Rector de Silla Horta Formava part, sembla, de l’incipient grup lullià de València Fou excomunicat per l’inquisidor general Nicolau Eimeric per les seves estranyes opinions sobre l’Eucaristia contra ell, Eimeric escriví un tractat teològic 1390

Dirigí l’escola lulliana d’Alcoi fundada per privilegi de Pere III el 1369, privilegi renovat a favor d’ell el 1393 i el 1399 per Joan I i Martí I respectivament L’inquisidor Eimeric el considerà el màxim cap dels lullistes valencians Li ha estat atribuïda l’obra Super BRaymundi Lulli scriptis commentaria , de la qual no ha quedat rastre

Preceptor del comanador de Montesa Enric de Borja, per a qui escriví el Colloquium cui titulus Paedapechtia València, 1536 sobre la guerra entre Carles V i Francesc I de França Catedràtic d’oratòria a la Universitat de València des del 1535, hi introduí com a text escolar un compendi del De copia uerborum d’Erasme, que edità a València el 1548 És autor de diversos discursos acadèmics en elogi de les ciències i de les lletres i en pro de la dignitat humana i universitària, com ara De re litteraria asseranda oratio València,1534, en què lloa Joan Salaia , i De scientiarum et Academia Valentinae…

Advocat de la ciutat de València, jurat el 1378 i el 1386 i síndic de la ciutat davant del nou rei Joan I, a Barcelona, el 1387, fou nomenat vicecanceller per aquest, i com a tal assistí a la cort de Montsó del 1389, que aconseguí l’expulsió de la cort de la dama de la reina Violant, Carrossa de Vilaragut, per les seves relacions amoroses amb el rei Conseller de Martí I, aquest el nomenà, el 1402, assessor de la batllia de València Durant l’interregne, actuà al parlament valencià de Morella el 1412 fou delegat, amb Vidal de Vilanova, prop del parlament del Principat, reunit a Tortosa El 1415…

Es doctorà en arts a París 1536 i en medicina abans del 1545 a Barcelona Fou catedràtic de retòrica i de grec a l’Estudi General 1545-58 —Universitat de Barcelona— El 1550 el Consell Ordinari de la ciutat el proposà com a lector perpetu de retòrica i oratòria Li fou concedit un privilegi per a imprimir i fer comentaris als llibres que volgués Renovador dels mètodes d’ensenyament, introduí al pla d’estudis dues obres d’Erasme els Colloquia  1557 i  De octo orationis partium constructione libellus  —també coneguda com  Sintaxi —, amb comentaris seus i exemples traduïts al català Barcelona 1557…

Comte de Peñaflorida Fou un dels fundadors de la societat cultural illustrada coneguda per Los Caballeritos de Azcoitia 1748, que donà lloc a la Sociedad Económica Bascongada de Amigos del País, de la qual fou director, i a un seminari de Bergara, centres, tots dos, de pensament illustrat Publicà Los aldeanos críticos 1758, en resposta a José Francisco de Isla, i un Ensayo de la Sociedad bascongada de amigos del país 1766

Carles VII de Nàpols li havia concedit el marquesat de León 1735 Fou un dels fundadors de la Societat Econòmica Valenciana d’Amics del País

Enviat a Roma per Gustau I de Suècia 1524, s’hi establí quan el seu país abraçà la Reforma Autor d’una important Carta marina et descriptio septentrionalium terrarum 1539 i d’una Historia de gentibus septentrionalibus 1555

És conegut amb el títol honorífic de mahatma Estudià dret a Oxford 1888-91 i exercí com a advocat a Bombai, fins el 1893, que partí a Natal, on inicià un moviment en defensa dels indis emigrats basat en la resistència no violenta satyagraha Establí diferents granges cooperatives ashrams i se serví del diari Indian Opinion , fundat per ell el 1904, per a difondre les seves idees Empresonat diverses vegades, tornà al seu país 1914, on, davant la misèria que comportava el colonialisme britànic, propugnà el retorn als sistemes socioeconòmics tradicionals com a enfrontament polític, amb…

Portat pel nacionalisme del moment, procurà d’elevar el nivell de la filosofia del seu país i actualitzar-la, cosa que per a ell significava l’assimilació del pensament de Hegel Poc original, és un fet que d’ell i d’Augusto Vera —ambdós professors a la Universitat de Nàpols— arrenca la important tradició hegeliana de la Itàlia del s XX Gentile, Croce