Resultats de la cerca
Es mostren 106 resultats
Àngel del Pas i Pincard
Filosofia
Cristianisme
Teòleg, orador i reformador franciscà, de nom Joan Carles fins a professar.
Estudià a Alcalá de Henares, passà de predicador a Figueres i ensenyà teologia als convents de Vic i filosofia al de Tortosa del qual fou guardià fou definidor i guardià del convent de Perpinyà Profundament influït per les idees ascètiques de la Contrareforma viatjava sempre descalç, procurà l’extensió de l’observança reformada dintre els franciscans catalans el 1580 establí un convent a Sant Miquel d’Escornalbou Baix Camp i el 1581 obtingué l’aprovació d’una custòdia amb els convents reformats del Principat de Catalunya i dels regnes de València i d’Aragó 1581, de la qual fou elegit custodi…
idealisme
Filosofia
Tendència segons la qual el fi de l’art és de reflectir les essències o perfeccions arquetípiques, no pas la forma sensible de la realitat.
Això equival a dir que l’art ha de crear un món ideal, no pas repetir la realitat contingent En conseqüència, l’idealisme subratlla, contra el sentiment abstracte i la intuïció primària, el valor cognoscitiu de l’experiència artística S'oposa a la tendència de la imitació
Apol·loni de Tíana
Filosofia
Filòsof, un dels iniciadors del neopitagorisme, amb una orientació més religiosa que no pas filosòfica.
Difongué la idea que l’home és un ciutadà del món i que hi ha un déu superior als altres que no solament no necessita sacrificis, sinó que ni tan sols cal que sigui anomenat
apetició
Filosofia
En Leibniz, acció del privilegi intern que permet el pas d’una percepció a una altra.
idealisme
Filosofia
Tendència o principi fonamental d’interpretació que redueix l’existència al pensament i confereix l’atribut de la realitat només a allò que apareix en la consciència.
Té la consciència, o el jo, com a punt de partença i punt focal Per això, sol comportar una forta càrrega epistemològica Kant, els postulats de la qual menen, invertits, a un plantejament metafísic idealisme alemany posterior quan passa de l’enunciat que “només si l’ésser és donat a la consciència és possible el coneixement” a l’asserció que “l’ésser és determinació de la consciència” El terme “idealisme” començà d’ésser emprat a la darreria del s XVII per a designar tant les doctrines de Descartes i Locke, per exemple, que donaven un estatut subjectiu a les idees i instauraren, així, el…
etiologia
Filosofia
Cristianisme
Atribució, de caràcter antropomòrfic, d’un fonament o una causa a un fet o a una realitat concrets.
Tot i que llur diferenciació no és pas sempre clara, cal distingir entre etiologia mitològica i etiologia històrica La primera fa referència a un esdeveniment pretèrit com a representació metafòrica per a donar expressivitat al significat d’una situació o d’un fet presents la narració bíblica de Caín i Abel i el mite platònic de la caverna són etiologies mitològiques de la diferenciació entre pobles nòmades i sedentaris i de la condició del coneixement humà, respectivament Més enllà de la seva configuració imaginativa, l’etiologia pot voler expressar una causa històrica d’una…
sentit comú
Filosofia
Psicologia
Segons la tradició aristotèlica, sentit general, no identificable amb cap òrgan sensible però vinculat a tots ells, que unifica i coordina totes les dades de l’experiència sensible tant externa com interna.
Més que no pas d’un òrgan, es tracta d’una funció
Anselm de Laon
Filosofia
Filòsof medieval, deixeble d’Anselm de Canterbury a Bec i director de l’escola catedralícia de Laon, on fou mestre de Guillem de Champeaux.
En el seu pensament, fonamentat en l’autoritat de l’Església més que no pas en la raó, es troben les primeres línies de l’escolàstica Entre la seva obra, coneguda fragmentàriament, destaca la Glossa interlinearis
transmigració
Filosofia
Religió
Pas de l’ànima del qui es mor a un altre cos humà, animal o vegetal, segons la doctrina de la metempsicosi
.
Fonament de la palingenèsia de l’univers segons els pitagòrics, per als estoics n'era només una conseqüència És anomenada també transmigració de les ànimes
joc de llenguatge
Filosofia
Concepte desenvolupat per Wittgenstein en la seva obra Investigacions Filosòfiques i referit als diferents usos del llenguatge.
En oposició a l’exposada en el Tractatus , la concepció del llenguatge es caracteritza aquí per la seva multiplicitat hi ha llenguatges, més que no pas llenguatge Wittgenstein empra el mot jocs perquè és díficil trobar un tret substancial comú a tots ells que no sigui la posessió de regles, característica també de tot ús lingüístic
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina