Resultats de la cerca

És considerat un dels fundadors del budisme mahāyāna En un dels seus escrits atacà el sistema de castes i sostingué que hom era brāhmaṇ per saviesa i no pas per naixença Escriví una biografia poètica de Buda, Buddhācharita , i una epopeia lírica del gènere kāvya, Saundarānanda ‘La bella beatitud’ L’estil, encara primitiu, és compensat per la mesura i la recerca poètica Li són atribuïts també reculls de contes, llibres de pensament religiós i el drama allegòric Śāriputra , important com a anterior als drames de Kālidāsa

Germà de Narcís Verdaguer Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1874 i del 1875 al 1919 fou catedràtic de retòrica i poètica i de psicologia, lògica i filosofia moral als instituts de Maó, Cabra Còrdova, Tarragona i Palma En 1918-19 dirigí també l’Escola Normal de Palma Feu publicacions escolars com Resumen de fonología y morfología de las lenguas latina y castellana 1888, Sumario de retórica y poética o Literatura preceptiva 1889 i Preceptiva literaria 1907 Fou membre de l’Esbart de Vic i collaborà amb el poema Desconhort a La garba muntanyesa 1879 i amb notes…

La seva obra poètica, marinista, és de tipus amorós, dins un to moralitzant Epigrammata 1653, Poesie meliche 1659-70, etc

Sostingué una polèmica amb Annibale Caro i fou condemnat 1560 per la inquisició Viatjà per França, Suïssa i Àustria Traduí a l’italià i comentà la Poètica d’Aristòtil 1570

Ensenyà retòrica i poètica a Heidelberg, i d’antuvi fou partidari de la reforma luterana, bé que aviat li negà el suport Entre les seves obres cal esmentar Isidoneus , Wegweiser für die deutsche Jugend ‘Guia per a la joventut alemanya’, 1497, Adolescentia 1500 i Epitome rerum germanicarum usque ad nostra tempora 1505

Fill d’un aristòcrata, estudià a Eton i a Oxford, d’on fou expulsat perquè publicà The Necessity of Atheism 1811, pamflet que l’enemistà també amb la seva família Les primeres obres palesen la influència de la novella gòtica, com Zastrozzi 1810, bé que molt aviat excellí en la poesia publicà Original Poetry by Victor and Cazire 1810, conjuntament amb la seva germana Elizabeth Influït per les idees de William Godwin , es feu portaveu poètic de l’anarquisme prebakuninià El 1811 es casà amb Harriet Westbrook, de classe social molt inferior Queen Mab 1813 és un exponent de les seves relacions,…

Pensador de l’hermenèutica filosòfica, estudià els mètodes de les ciències humanes —sobretot l’estètica— i cercà d’harmonitzar veritat i història A més de monografies sobre Plató 1931 i 1934, Herder 1942, Bach 1946 i Goethe 1947, és autor, entre d’altres, de Wahrheit und Methode ‘Veritat i mètode’, 1960, resumit a Le problème de la conscience historique 1963, Ästhetik und Poetik ‘Estètica i poètica’, 1993, que figuren entre els títols més rellevants de les seva obra

Protegit pels papes Lleó X i Climent VII, fou bisbe d’Alba i participà en el concili de Trento La seva obra llatina palesa el desig de conciliació entre la cultura humanística i la religió De la seva vasta producció cal recordar els poemes mítics didascàlics Sacchia ludus i De bombyce sobre els cucs de seda, poesies líriques, un tractat d’art poètica i Poeticorum libri tres 1527, a més d’una vida de Jesús, en estil virgilià

En Plató l’art, en ésser imitació de l’aparença sensible, és una imitació doble, car el sensible és alhora imitació de les idees Per a Aristòtil l’art “poètica” és a dir, creadora comporta una sèrie de modes d’imitació d’unes determinades accions Modernament hom ha invertit la perspectiva platònica, i la imitació artística ha estat entesa com a activitat reveladora no pas de l’aparença de la realitat, sinó de la forma essencial d’aquesta que l’objecte real només realitza inadequadament

Per als pitagòrics era un efecte de l’harmonia que es manifesta sobretot en la música Segons Aristòtil Poètica, Política , la tragèdia opera una purificació de les passions per mitjà de la pietat i el temor que suscita en els espectadors Aquest efecte purificador o alliberador de l’art ha estat assenyalat per Lessing, Schiller, Schopenhauer i Bergson L’estètica de Brecht crea el concepte de reconeixement , enfrontat amb una identificació sentimental o moral que hom pot assimilar a les diverses interpretacions del terme catarsi