Resultats de la cerca

Defensà el protestantisme Es refugià a Suïssa, després a Estrasburg i finalment Anglaterra, on fou protegit per la reina Elisabet Precursor de Descartes, propugnà la necessitat de l’estudi del mètode De methodo , 1558 Era partidari de la pau religiosa i de la superació de les diferències dogmàtiques Stratagematae Satanae , 1565

Precursor del taoisme Lao Tse, fundador d’aquest, no féu sinó desenvolupar les seves idees, fou durament combatut, com a anticonfucianista, per Menci També poeta i mestre de lògica, ensenyà el respecte a la natura i a la vida, així com una actitud ascètica per damunt de la riquesa i la fama, de la vida i la mort

Les seves novelles Pożegnanie jesieni ‘L’adeu a la tardor’, 1927 i Nienasycenie ‘Insaciabilitat’, 1930 expressen, sota una forma grotesca, els pressentiments catastròfics de l’autor sobre la civilització actual Excellí particularment en el drama fou un precursor de teatre d’avantguarda, com en W małym dworku ‘En la petita masia’, Szewcy ‘Els sabaters’, Bzik Tropikalny ‘La folla tropical’ i Matka ‘La mare’

Precursor del Romanticisme, s’oposà a l’Aufklärung, i féu del sentiment i de la inspiració els principals informadors de l’especulació És autor de Tagebuch eines Christen ‘Diari d’un cristià’, 1758, Sokratische Denkwürdigkeiten ‘Records socràtics’, 1759, Kreuzzüge eines Philologen ‘Croades d’un filòleg’, 1762 i de l’obra pòstuma, contra Kant, Metakritik über den Purismus der reinen Vernunft ‘Metacrítica sobre el purisme de la raó pura’, 1800

Fou bisbe de Llimós 1317, de Lo Puèi 1318 i de Meaux 1326 Conegut amb els noms de Durandus de Sancto Porciano i de Doctor Resolutissimus , fou un pensador d’esperit lliure i independent, i entrà en conflicte amb el seu orde en apartar-se del tomisme De tendència augustiniana i considerat sovint com a precursor del nominalisme, cal destacar, entre les seves obres, In sententias theologicas Petri Lombardi Libri IV i De visione Dei

Antigament fou defensada pels sofistes, però és modernament, a partir de la descoberta de les geometries no euclidianes, quan adquireix consistència, per obra de Poincaré, que l’aplica als principis geomètrics Mach i Dubem l’apliquen a la física, Hilbert, a la matemàtica, amb el formalisme, i Carnap, a la construcció de llenguatges També el pragmatisme i l’operativisme són en certa manera teories convencionalistes I fins i tot hom n'ha volgut veure Kant com a precursor

Es formà a Montpeller i exercí a Tolosa, al Llenguadoc És considerat un precursor del “dubte metòdic” cartesià, per tal com , en clara oposició a l’escolasticisme, considerava que en la realitat tot és tan enllaçat i tan complex que es fa impossible d’assolir-ne cap certesa d’aquest dubte, però, no en fa una tesi, sinó precisament un estímul per a prosseguir indefinidament la investigació La seva obra principal és Quod nihil scitur ‘Que hom no sap res’, 1581

Estudià a Oxford, viatjà per França i Itàlia 1493-96 i es relacionà amb els humanistes més destacats del seu temps Erasme, Budé Fundà el collegi de Sant Pau a Londres 1509 Hom el considera precursor de la Reforma interpretà i comentà la Bíblia amb esperit crític, desaprovà el celibat i la confessió auricular, negà l’eficàcia dels pelegrinatges i del culte a les imatges i atacà la corrupció de l’Església Adoptà la filosofia neoplatònica i redactà una gramàtica llatina

Màxim representant de la teoria del sentit moral, l’aplicà principalment a l’ètica, en les obres Inquiry into the Original of Our Ideas of Beauty and Virtue 1725 i An Essay on the Nature and Conduct on the Passions and Affections 1728, que el situen com a precursor de l’utilitarisme L’obra pòstuma System of Moral Phylosophy 1755 conté els principals conceptes de teoria econòmica recollits per ASmith divisió del treball, valor, preu, etc, i també l’ideari del seu liberalisme polític

Estudià a Heidelberg i Berlín Professor a l’University College de Londres, s’interessà des del 1890 per l’aplicació dels mètodes matemàtics i estadístics de la biologia El 1902 fundà la revista Biometrika , que fou mundialment famosa en el camp de l’estadística El 1907 fou nomenat director del laboratori Francis Galton, on ideà un mètode d’aplicació de l’estadística a l’antropometria Per les seves recerques, teories, mètodes d’aplicació, etc , hom el considera com un dels fundadors de l’estadística moderna, que continuà després R A Fisher Publicà diverses obres i nombrosos articles Com a…