Resultats de la cerca

Llicenciat en dret i doctor en filosofia, ensenyà a Oviedo Influït per Xavier Llorens i Barba, redactà un Programa razonado de un curso de filosofía elemental 1884 i un Resumen de las lecciones puestas en el curso de filosofía elemental 1891 D’altra banda, fou un dels fundadors de l’Esbart de Vic, i el 1874 fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona

Ocupà la càtedra de fisiologia a Berlín 1858, i des del 1867 fou secretari perpetu de la Deutsche Akademie der Wissenschaften Juntament amb Hermann von Helmholtz, Carl Ludwig i Ernst von Brücke constituïren un programa de biofísica que intentava de reduir l’estudi de la fisiologia a l’aplicació dels coneixements físics i químics sobre el cos humà Efectuà importants estudis sobre l’activitat elèctrica als nervis i músculs, i és autor d' Untersuchungen über tierische Elektricität ‘Recerques sobre l’electricitat animal’, 1848, text que inaugurà la moderna electrofisiologia…

Fill d’una família de terratinents d’idees liberals, estudià a l’escola d’artilleria de Sant Petersburg a vint-i-un anys abandonà la milícia i refusà la burocràcia, per a estudiar, a Moscou 1835, la filosofia de Fichte i de Hegel A Berlín 1840, en contacte amb l’esquerra hegeliana i especialment influït per Feuerbach, forjà les bases del seu pensament revolucionari Del 1842 al 1849 viatjà per Suïssa, Bèlgica i Alemanya, es posà en contacte amb Proudhon, Marx i els principals revolucionaris de l’època i participà en la revolució europea del 1848 a París, Praga i Dresden Empresonat en aquesta…

Les diferències entorn del que és o no ètic i l’abast de les decisions expliquen el desig de voler assegurar un “corpus” legislatiu que reculli allò que és mínimament acceptable en societats pluralistes Els progressos biomèdics donen una capacitat i un poder de l’home sobre l’home i obliguen d’una manera especial els metges —en allò que fa referència a diagnosi, pronòstic i possibilitats de tractament— a prendre decisions que afecten la vida humana i la seva qualitat amb una urgència i una freqüència noves Sembla, però, que l’àmbit de la bioètica ha d’ésser més ampli que l’estrictament mèdic…

Des del 1968 és professor a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1973, de la facultat de filosofia de la qual fou degà 1995-98 i 2006-09 i on ha exercit una important tasca docent El seu treball filosòfic se centra en la relectura d’alguns autors clàssics Plató, Descartes, Kant i Husserl com a moment preliminar de l’elaboració d’una teoria de la racionalitat que ha estat exposada com a programa en el llibre Coneixement i Situació 1990 És també autor de diversos Estudis sobre l’ensenyament platònic , publicats des del 1992, i de A la flama del vi El convit de Plató 1998…

Professor d’estètica a la Universitat de Girona Fou director acadèmic del Programa d’Estudis Independents del MACBA Les seves investigacions s’han centrat en els àmbits de l’estètica i l’art contemporanis, especialment en les teories que sorgiren a partir del 1967 i en les pràctiques artístiques dels darrers quaranta anys Alguns dels seus treballs s’han orientat a diverses qüestions d’estètica musical Ha escrit llibres com  El rostre de l’altre Passeig filosòfic per l’obra d’Emmanuel Lévinas 1993,  Antoni Tàpies Certeses sentides 2000,  La ciutat del dissens Espai comú i pluralitat 2013 i …

Vida i obra Fill del regent la cancelleria Joan Mai i d’Elisabet de Sa Rovira o Rovira, net del també regent la cancelleria Joan Mai i besnet de Ramon Mai, mestre de medicina a Tremp Dos germans seus, Climent i Joan, foren, respectivament, abats de Ripoll i de Sant Benet de Bages Fou doctor en drets Regent la cancelleria de Sardenya 1512-17, ho fou després 1519-33 del Consell d’Aragó El 1528 fou nomenat ambaixador a Roma prop del papa Climent VII, i preparà la solemne coronació de Carles per part del papa, a Bolonya El 1533 fou ascendit a vicecanceller de la corona catalanoaragonesa, càrrec…

Es llicencià en dret a Oxford el 1772 Procedent d’una família tory , evolucionà des de la crítica de la concepció whig Fragment on Government , 1776 fins a l’acceptació del radicalisme democràtic Entrà a la lliça política el 1808 i propugnà la implantació d’un sufragi gairebé universal Participà en l’elaboració de les lleis del país, particularment en la modificació de les anomenades lleis sobre pobres Poor Laws , i influí en la reforma de lleis penals i processals de diversos països Dugué a terme la seva obra com a economista del 1786 al 1804, però aquesta restà en gran part inèdita fins a…

De pares jueus, treballà en un banc mentre collaborava amb l’ala Eisenach de la socialdemocràcia assistí com a delegat al congrés de Gotha del 1875 En ésser dictades lleis antisocialistes anà a Suïssa El 1880, amb Bebel, visità Marx i Engels a Londres perquè l’acceptessin com a director de la revista “Sozialdemokrat”, òrgan del SPD a l’exili Expulsat de Suïssa el 1888, visqué fins el 1901 a Londres en contacte amb Engels, de qui fou marmessor, i amb la Fabian Society , així com amb Karl Kautsky, amb el qual collaborà en la confecció del programa d’Erfurt La sèrie d’articles…

Vida i obra Fill d’un obrer del tèxtil, feu els estudis de grau mitjà al seminari de Barcelona 1831-37 Estudià dret a la universitat i es relacionà amb elements romàntics a través de la Societat Filomàtica 1841, de la qual formà part El 1847 anà a viure a Madrid, on es doctorà Ingressà en el Partit Democràtic el mateix any de la seva fundació 1849  La seva intervenció destacada en la vida política començà durant la revolució del juliol del 1854 A través del full El Eco de la Revolución  i, posteriorment amb La Reacción y la Revolución 1854, intentà dotar el moviment revolucionari de…