Resultats de la cerca

Estudià a Gouda 1473-76, a Utrecht 1476-78 i a Deventer 1478-84, on conegué l’humanista Rudolf Agricola Orfe, passà a les escoles dels Germans de la Vida Comuna de ‘s-Hertogenbosch, on rebé l’influx pietístic de la devotio moderna Canonge regular de sant Agustí a Stein 1487, hi escriví De contemptu mundi epistola 1521, elogi de la vida monàstica, i hi degué començar l' Antibarbarorum liber 1518 contra el ròssec medieval que l’havia envoltat Ordenat sacerdot el 1492, el 1493 esdevingué secretari del bisbe de Cambrai Era ja un perfecte llatinista, bon coneixedor dels poetes i prosistes de l’…

En Plató l’art, en ésser imitació de l’aparença sensible, és una imitació doble, car el sensible és alhora imitació de les idees Per a Aristòtil l’art “poètica” és a dir, creadora comporta una sèrie de modes d’imitació d’unes determinades accions Modernament hom ha invertit la perspectiva platònica, i la imitació artística ha estat entesa com a activitat reveladora no pas de l’aparença de la realitat, sinó de la forma essencial d’aquesta que l’objecte real només realitza inadequadament

Professor d’història i de filosofia de les ciències a Dijon i després a la Sorbona, es dedicà sobretot a l’epistemologia, a la filosofia de les ciències i a la psicoanàlisi en general El reconeixement de la complexitat de les teories científiques l’obligà a refusar les simplificacions introduïdes per les interpretacions racionalistes Afirmà l’existència d’un nou esperit científic, que s’oposa tant al predomini antic i medieval de la imatge com a l’esquema geomètric modern, i realitzà l’intent d’eixamplar el marc i l’estructura de la raó Enfront de la pretensió de sabers absoluts…

Després de cursar estudis de filologia clàssica i filosofia realitzà tasques com a professor a les universitats de Tübingen 1958-64, Heidelberg —on fou catedràtic 1966-75— i Lliure de Berlín 1980-92 Retirat l’any 1992, fou professor visitant de la Universitat Catòlica de Xile 1992-96 i de la Universitat Carolina de Praga 1997-98 La seva formació europea el portà a realitzar una tesi doctoral sobre Aristòtil Més tard s’interessà per la filosofia analítica, fet que el dugué a considerar els problemes tradicionals de la filosofia com a problemes de la comprensió dels seus modes d’expressió S’…

També denominada axiologia , i àdhuc estimativa , la teoria dels valors arrenca del concepte kantià de valor moral echt moralischer Wert i de la doctrina nietzscheana del “canvi de valor de tots els valors” En foren els representants més destacats M Scheler i N Hartmann, els quals recolliren les aportacions prèvies de F Brentano, H Rickert, C von Ehrenfels i, sobretot, A von Meinong, entre altres, i establiren els valors com a objectes en si, ni reals ni ideals, ni objectius ni subjectius, i alhora reals i ideals, objectius i subjectius No són reals ni objectius, en el sentit que hom no en…

Des del 1477 exercí diversos càrrecs polítics a Roma, i el 1487 anà a Salamanca, d’on fou professor Inicià la noblesa de la cort castellana en els estudis clàssics Realitzà una missió diplomàtica prop del soldà d’Egipte 1501-02, fou protonotari apostòlic i conseller d’Índies, i des del 1505 fins a la seva mort, degà del capítol de la catedral de Granada L' Opus epistolorum Alcalà, 1530 és una mina de notícies diverses sobre la inquisició, els jueus, els moriscs, els personatges de la cort, etc i abraça el període 1488-1525 La De Orbe Novo Decades Alcalà, 1530, crònica de les expedicions i…

Estudià filosofia, germanística i història a les universitats de Munic i Hamburg Catedràtic de filosofia a la Hochschule für Gestaltung de Karlsruhe El 1983, el seu llibre Kritik der Zynischen Vernunft ‘Crítica de la raó cínica’ el convertí en un dels filòsofs més importants de la filosofia alemanya actual L’obra citada s’inscriu en la teoria crítica de l’Escola de Frankfurt Adorno, però sense puritanismes estètics, afirmant que el cinisme és la falsa conciència illustrada, la moderna conciència infeliç sobre la qual la Illustració ha treballat amb èxit Realitza una desconstrucció radical —en…

Vida i obra Es llicencià a Roma amb Carles Cardó i després es doctorà en filosofia i teologia també a Roma Fou nomenat canonge de Tortosa 1918 Professor als seminaris de Tortosa fins el 1921 i de Castelló de la Plana fins el 1962, defensà l’ús de la llengua catalana a la diòcesi, cosa que li valgué l’hostilitat de tres bisbes, que el tingueren a l’ostracisme Figura independent, rebutjà un lloc en una candidatura de la Lliga durant la República Detingut en 1936-39, fou alliberat a causa del seu prestigi entre l’esquerra Participà en el culte clandestí Entre el 1929 i el 1936 publicà diversos…

Traducció alhora dels mots grecs prósopon màscara que duien els actors dramàtics i hypóstasis substrat o suppositum , subjecte d’atribució i principi darrer d’acció, el terme “persona” fou conceptualitzat filosòficament només en l’àmbit cristià, a partir de la filosofia hellenística neoplatonisme, epicureisme i, sobretot, estoïcisme i en explícita relació amb la cristologia i amb la reflexió sobre el misteri trinitari L’aplicació del terme “persona” en cadascuna d’aquestes dues qüestions…

Pertanyia a una família florentina de mercaders de llana i banquers Estudià humanitats i matemàtiques, i a disset anys era alumne de dret canònic a Bolonya Es negà a seguir la tradició familiar i entrà al servei del cardenal Albergati 1428 viatjà per Borgonya, Picardia i Alemanya, i del 1431 al 1447 fou secretari del papa Eugeni IV aquest fet li permeté de conèixer i d’estudiar l’arquitectura de l’antiga Roma, que tingué una gran influència en la seva obra visità Florència 1434, on conegué Brunelleschi, que encoratjà la seva vocació d’arquitecte L’any 1446 projectà el palau Rucellai de…