Resultats de la cerca

Estudià retòrica a Túrios Magna Grècia, però el 412 tornà a Atenes, on romangué fins que, mort el seu germà pel consell dels Trenta , hagué de refugiar-se a Mègara Restablerta la democràcia a la ciutat, es lliurà, com a logògraf, a la redacció de discursos, en els quals atacà els tirans i exigí llur càstig, i alhora intentà de recuperar el seu patrimoni perdut sota la fèrula dels oligarques Contra Eratòstenes , Contra Agorat També defensà els plets dels seus diversos clients Aquesta activitat el consagrà definitivament, perquè els seus discursos —traduïts al català per Joan…

Deixeble a Dénia del qui fou cadi de València al-Waqašī, de qui heretà la cultura enciclopèdica Recorregué Al-Andalus i el nord d’Àfrica L’any 1095 es trobava a Alexandria, d’on fou expulsat per haver fracassat en l’intent de recuperar una nau naufragada carregada de coure i passà a la cort dels zírides de Tunis, on fou molt ben acollit És autor de nombroses poesies i d’una obra de música La seva obra filosòfica Taqwīm al-Diḥn ‘Rectificació de la ment’ recull la lògica dels quatre primers llibres de l' Organon aristotèlic i de l' Isagoge de Porfiri i tracta de la demostració des…

Es caracteritza pel fet que redueix tot fenomen psiquicoespiritual a una simple manifestació de determinacions materials físiques, biològiques, etc, i sovint pot identificar-se amb el naturalisme l’anomenat monisme hilozoista representat, per exemple, per Haeckel posseeix també una certa afinitat amb ell En la seva forma més pura, concep la realitat —tot inspirant-se en el mateix atomisme grec— com a integrada per entitats independents, aïllades i estables, definides per propietats primàries irreductibles les unes a les altres D’aquí ve la seva afirmació de la possibilitat d’un coneixement…

Estudià teologia a Heidelberg i filosofia a Berlín Deixeble de Hegel, s’adherí a l’esquerra hegeliana, i en fou un dels més destacats representants El 1830 publicà, anònimament, Gedanken über Tod und Unsterblichkeit ‘Pensaments sobre la mort i la immortalitat’, centrada ja en la crítica de la teologia i de la religió, preocupació que continuà present a Das Wesen des Christentums ‘L’essència del cristianisme’, 1841, la seva obra principal, i a Vorlesungen über das Wesen der Religion ‘Lliçons sobre l’essència de la religió’, 1857 La ruptura amb Hegel, expressada inicialment en un article del…