Resultats de la cerca

Fou un dels precursors de la sociologia contemporània i mestre i collaborador d’Auguste Comte, del qual se separà posteriorment En produir-se la Revolució Francesa renuncià el seu títol nobiliari lluità per la independència dels EUA, i la seva vida bohèmia el portà a dependre a vegades econòmicament dels seus mateixos criats Les seves obres L’industrie, ou discussions politiques, morales et philosophiques 1817, L’organisateur 1819-20 i Du système industriel 1821 proposen una societat sense classes, on els industrials patrons i obrers, els artistes i els savis desplacin les classes ocioses…

En foren adeptes més destacats ORodríguez, BPEnfantin i Saint-Amand Bazard El saintsimonisme s’estengué sobretot a França, i en menor grau en alguns països europeus Pel fet que defensa la classe “més nombrosa i més pobra”, la dels industrials patrons i obrers, hom el veu sovint com un cert precursor del marxisme, bé que en realitat els seus membres foren un grup d’idealistes que portaren la utopia socialista als seus límits, forçant les idees de llur mestre llur socialisme, així anomenat utòpic, pretenia d’ésser no sols un substitutiu de l’Església, com en Saint-…

Entrà en contacte amb la doctrina de Saint-Simon l’any 1825 Fou redactor de Producteur 1825- 26, d' Organisateur 1828-30 i de Globe 1831 Amb B-PEnfantin fou cap del saintsimonisme , des del desembre de l’any 1829 també en fou el principal teòric gràcies a l’obra Doctrine de Saint-Simon Exposition 1829 A causa de divergències doctrinals, pel desembre del 1831 deixà el càrrec que compartia amb Enfantin

Pensador autodidàctic, rebé influències dels corrents ideològics de la fi del s XVIII Rebutjà l’estructura irracional del món industrial i mercantil i propugnà un socialisme al qual hom arribaria mitjançant comunitats on la propietat fos compartida falansteri Escriví Théorie des quatre mouvements et des destinées générales 1808, Traité d’association domestique et agricole 1822, reimprès com a Théorie de l’unité universelle 1841, on es barregen consideracions estrambòtiques amb agudes observacions sobre les conseqüències del liberalisme i les virtuts de l’associació, Le nouveau monde…

De primer deixeble de Saint-Simon, més tard se'n separà i tractà de fer una síntesi entre el socialisme, el cristianisme i l’ideal revolucionari El 1848 fou elegit president de l’Assemblea Constituent Escriví, entre altres, Introduction à la science de l’histoire 1833, Histoire parlamentaire de la Révolution française 1834-38 i Essai d’un traité complet de philosophie 1839

Combinà l’empirisme insular amb la sociologia de Saint-Simon i de Comte i també amb certs elements de l’idealisme hegelià Format en bona mesura a França, adquirí un gran prestigi en el seu país, on el 1865 fou elegit membre de la Cambra dels Comuns Menà una lluita constant contra el dogmatisme i l’absolutisme A System of Logic 1843 traducció castellana feta a Barcelona, el 1853 és un atac contra tota fonamentació metafísica dels principis i les lleis universals segons ell són producte de l’únic procés lògic vàlid, la inducció , de la qual estudia detingudament els mètodes experimentals que…

Decisivament influït per Saint-Simon —amb qui collaborà del 1817 al 1823—, visqué modestament com a “repetidor” de matemàtiques a l’École Polytechnique El més important dels cursos que hi dictà donà lloc a la seva obra magna, Cours de philosophie positive sis volums, 1830-42, les idees directives del qual resumí en el Discours sur l’esprit positif 1844 El record de Clotilde de Vaux, que morí al cap de dos anys d’haver-la coneguda, li inspirà la “religió de la humanitat” D’aquest període són el Système de politique positive ou Traité de sociologie instituant la Religion de l’…

Es difongué ràpidament als altres països europeus, constituint un dels moviments ideològics més vigorosos de tota la resta del segle, i es caracteritza per un decidit empirisme segons el qual l’única realitat i l’únic coneixement positius corresponen als fenòmens observables, al qual contribuí tant l’antimetafisicisme de Hume i àdhuc del kantisme, com el progrés enlluernador de les ciències naturals i de la tècnica que és a la base de la consolidació i el desenvolupament de la moderna societat industrial burgeso-liberal Típicament representat per A Comte, iniciador de la sociologia, el…

Amb aquest, en efecte, hom considera que neixen la filosofia moderna i el racionalisme, doctrina que tingué assenyalats representants a França, com N de Malebranche 1638-1715 i B Pascal 1623-62, el qual intentà d’harmonitzar el racionalisme cartesià amb la fe Descartes edificà sobre la raó una metafísica que proporcionà els trets característics a les posteriors metafísiques de la filosofia moderna, i àdhuc el materialisme del s XVIII en fou influït Durant la Illustració la filosofia francesa es caracteritzà per la desconfiança envers els grans sistemes precedents i per un optimisme en el…

En sentit estricte, el coneixement és el saber conscient i capaç d’ésser comunicat i discutit, i hom en dirà que és intersubjectiu si totes les persones preparades adequadament en comprenen la formulació de la mateixa manera, és a dir, si són capaces d’efectuar les operacions que permeten d’establir si la formulació d’aquest coneixement és vera o falsa, prenent com a criteri de validesa l’adequació amb la realitat La ciència, com tota activitat humana, és una resposta de l’home als problemes que la natura li planteja a l’hora de satisfer les seves necessitats La finalitat de la ciència és…