Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Alfred Fouillée
Filosofia
Filòsof francès.
Professor de l’escola normal superior de París, per raons de salut renuncià a l’ensenyament i es dedicà a la filosofia El seu pensament, monisme evolucionista, parteix de l’anàlisi psicològica per tal de superar el mecanicisme i de desembocar en una metafísica de l’experiència, contraposada al naturalisme i a l’idealisme Escriví Histoire de la philosophie 1878, L’Évolutionisme des idées-forces 1890 i La Psychologie des idées-forces 1893
txikung
Filosofia
Conjunt d’exercicis que formen part de l’escola del moviment del qi, d’inspiració meditativa, i adscrits a la medicina tradicional xinesa.
El seu objectiu és aconseguir la circulació o l’increment del qi La pràctica consisteix en uns moviments suaus i relaxats, combinats amb tècniques de respiració abdominal profunda i de concentració Els exercicis de txikung, permeten de conservar la salut, estimular la vitalitat i perllongar la longevitat N’existeixen cinc escoles la budista, la confuciana, la taoista, la terapèutica i la marcial Aquesta pràctica té més de dos mil anys d’existència, i en el text més antic de la medicina tradicional xinesa Huang Di Nei Jing Clàssic de la medicina interna de l’Emperador Groc ja hi havia…
wushu
Filosofia
Conjunt de les arts marcials xineses, emprades com a elements d’autodefensa, d’acrobàcia o per a mantenir la salut.
En el període de la dinastia Jin 265-439 el wushu fou molt influenciat pel taoisme i el budisme, i el metge i filòsof taoista Ge Hong 284-364 féu una síntesi entre el wushu i el txikung Es poden establir dos grans grups les tècniques sense armes mans buides o emprant armes en el primer grup, hi ha els distints estils de boxa, de moviments lents i suaus, com el taitxitxuan, la tècnica del nanquan del sud de la Xina, on predominen els moviments de braços, o l’estil de shalinquan, del nord de la Xina, de moviments precisos, ràpids i potents En el segon grup, les armes…
Jaume Costurer i Garriga
Història
Religió
Filosofia
Lul·lista i erudit.
Havent ingressat a la Companyia de Jesús 1673, fou professor al collegi de Monti-sion i rector del de Sant Martí a Palma, i dues vegades rector del de Calataiud Qualificador del Sant Ofici Filipista durant la guerra de Successió, fou expulsat de Mallorca per Carles III En 1711-12 treballava, tanmateix, a Barcelona Per encàrrec de la Universitat Literària de Mallorca, escriví unes Disertaciones históricas Palma 1700 per provar la immemoriabilitat del culte a Ramon Llull i en defensa de l’ortodòxia del Doctor Illuminat, a les quals afegí una versió castellana del text anònim de la Vita coetanea…
,
Jeroni Rosselló i Ribera
Filosofia
Història
Literatura catalana
Poeta, lul·lista i traductor.
Vida i obra Estudià el batxillerat a l’Institut Balear, es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1850 i feu d’advocat a Palma, on tingué una gran fama professional Molt amic de Víctor Balaguer, fou durant molts anys la figura més representativa del partit sagastí a Mallorca Fou un gran coneixedor i admirador de la literatura alemanya, especialment de Schiller, que influí fortament en la seva poesia en llengua castellana Hojas y flores , 1853 Ecos del septentrión , 1857 i en moltes composicions en català D’altra banda, fou un dels més destacats introductors en la poesia catalana del…
,
Lluís Duch i Álvarez
Filosofia
Religió
Antropòleg de la religió i teòleg.
Monjo de Montserrat des del 1961, el 1969 s’ordenà sacerdot Es doctorà en teologia a Tübingen 1973 Professor a la Facultat de Teologia de Catalunya i a la Facultat d’Antropologia de la Universitat Autònoma de Barcelona , exercí també la docència a la Facultat de Teologia de Barcelona, a l’Institut d’Humanitats, a l’Institut del Teatre i a la Universidad Nacional Autónoma de México El seu principal centre d’interès foren les manifestacions religioses en la cultura contemporània, en funció del binomi estructura-història, en una visió influïda sobretot per Max Scheler, Ernst Bloch i Ernst…
Antoni Comín i Oliveres
Filosofia
Política
Filòsof i polític.
Fill d’ Alfons Carles Comín , es llicencià en filosofia i en ciències polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona i cursà un postgrau en humanitats i cursos de doctorat a la Universitat Pompeu Fabra Professor a l’ensenyament secundari 1997-2003, el 2001 s’incorporà com a docent al Departament de Ciències Socials d’ESADE Actiu en els moviments altermundistes, fou membre de la junta rectora de Ciutadans pel Canvi 2006-10 i participà en campanyes per a la reforma de la llei electoral a Catalunya i la reforma federal de la Constitució espanyola Fou diputat pel Partit dels Socialistes de…
salvació
Filosofia
Religió
Cristianisme
Estat (conegut generalment com a ofert a l’home, bé que també com a assolible per aquest mateix) en què l’ésser humà —com a individu personal o com a col·lectivitat— ateny la seva plena identitat, alliberat del mal i molt sovint de la mateixa mort i com a transformat —en el món, més enllà d’aquest o juntament amb ell— en la seva pròpia realitat, d’una manera definitiva, sia actualment i de fet o en esperança.
La història comparada de les religions palesa la impossibilitat d’una definició unívoca i rígida de la idea de salvació Així, hom pot distingir, d’una banda, entre les religions anomenades cosmològiques en què és accentuat el caràcter naturalisticobiològic —fertilitat de la terra i del gènere humà, salut, felicitat sexual, etc — del contingut de la salvació, només indirectament o remotament vinculada al fet moral, les religions dites urbanes en què la moral —com a defensa de la societat— és fonament decisiu de la salvació, entesa com a ordre i prosperitat socials la garantia dels quals és el…
Friedrich Wilhelm Nietzsche

Friedrich W. Nietzsche segons un dibuix de John Philipp
© Fototeca.cat
Filosofia
Filòsof alemany.
Adquirí una àmplia formació humanística a Pforta i estudià teologia i filologia a Bonn i filologia, amb Ritschl, a Leipzig Entusiasmat amb la filosofia de Schopenhauer i simpatitzant, com a músic, amb Wagner, es destacà per la seva crítica radical de la religió i l’ambient cultural i social Professor de filologia grega a Basilea el 1869, des del 1879 viatjà contínuament, per motius de salut, dels Alps a la Riviera una forma esquizofrènica i expansiva de paràlisi estacionària el portà a la demència 1889 Escriví poemes, assaigs i composicions musicals A Die Geburt der Tragödie aus…