Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
filosofia del dret
Filosofia
Branca de la filosofia ètica que cerca d’establir una teoria de la justícia i dels valors jurídics, així com també una teoria general del dret i de la ciència jurídica, tot vinculat a una certa concepció del projecte de l’home sobre la societat.
Fortament lligada i quasi identificada històricament, amb el jusnaturalisme, la filosofia del dret, sota l’impacte dels positivismes, centra avui bàsicament la seva recerca en una ontologia jurídica en el sentit de comprensió totalitzadora del fenomen jurídic i en una axiologia com a teoria de la justícia i dels valors jurídics Alguns aspectes de la temàtica tradicional de la filosofia del dret han desembocat en sectors amb metodologia específica, com la lògica jurídica, mentre que uns altres s’han desenvolupat en disciplines independitzades, com la ciència jurídica anàlisi…
Pere Joan Nunyes
Filosofia
Història
Lingüística i sociolingüística
Humanista i hel·lenista.
Vida i obra Estudià arts a València i a París, on fou deixeble i seguidor de les doctrines antiaristotèliques de Pierre de la Ramée Convertit, tanmateix, al peripatetisme, de retorn a València, on fou catedràtic de filosofia, publicà alguns tractats aristotèlics 1554 i es convertí en propagador del text pur d’Aristòtil Ensenyà grec i retòrica a les universitats de València, Saragossa—on tingué com a deixeble Pere Joan Galès— i Barcelona En aquesta ciutat hi estigué durant vint-i-sis anys, en els dies de la seva màxima esplendor humanista, forçat a abandonar València per pressió de Joan de…
,
Mario Bunge
Filosofia
Física
Físic i filòsof argentí.
Doctorat en física matemàtica per la Universidad Nacional de La Plata 1952 fou inicialment professor de física teòrica en aquesta universitat 1956-59 i a la de Buenos Aires 1959-66 Derivà després cap a l’epistemologia de la ciència a partir dels problemes d’interpretació de la mecànica quàntica i fou professor de filosofia a la mateixa universitat 1957-63 El 1966 fou nomenat professor de filosofia a la Universitat McGill de Mont-real Quebec, on es jubilà l’any 2009 Exponent d’un racionalisme crític arrelat en l’empirisme, la filosofia analítica i el positivisme lògic, la seva obra és una…
figura

figura lul·liana: la T, o dels principals relatius, en la versió simplificada de l’ Ars generalis ultima (9 cambres) (edició d’Estrasburg, 1651)
Filosofia
Cadascun dels recursos gràfics emprats per Ramon Llull
per a fer patents als sentits les realitats intel·lectuals i espirituals.
En el Llibre de contemplació 1272 Llull adoptà tres menes de figures els arbres, les lletres i les figures geomètriques La primera condueix a l' Arbre de Ciència 1295 Les altres dues, posades al servei del desenvolupament de l' art general , porten a l' alfabet , a la taula i a les diverses figures de l’art El nombre d’aquestes darreres experimenta una interessant evolució A l' Art abreujada d’atrobar veritat 1272 les figures són set, cinc de principals en forma de cercle i dues d’auxiliars L' Art demostrativa 1276 reprèn, doblant-les, les figures de l' Ars magna primitiva, i encara n'hi…
José Luis Aranguren
Filosofia
Literatura
Nom amb què és conegut José Luis López Aranguren, filòsof i escriptor castellà.
Doctor en filosofia i llicenciat en dret Després del seu primer llibre, La filosofía de Eugenio d’Ors 1945, es donà a conèixer a un públic més ampli amb collaboracions en revistes, especialment de tema religiós, que el convertiren en un dels capdavanters de la renovació cristiana a la Península, on fou, també, un dels primers pensadors catòlics que estudià el protestantisme amb profunditat i comprensió A aquesta època pertanyen els seus llibres Catolicismo y protestantismo como formas de existencia 1952, en el qual exposa la teoria del talante, El protestantismo y la moral 1954 i Catolicismo…
Friedrich Engels

Fiedrich Engels
Filosofia
Filòsof alemany.
Educat en el si d’una família pertanyent a la burgesia industrial renana, conegué aviat les penoses condicions dels treballadors, tant a Alemanya com a Anglaterra, i arribà a posicions teòriques i polítiques revolucionàries amb independència de Marx i, àdhuc, abans que ell Això és palès tant per la seva afiliació al moviment Junges Deutschland i a l’esquerra hegeliana com pel seu llibre Die Lage der arbeitenden Klassen in England ‘La situació de la classe obrera a Anglaterra’, 1845, fruit de dos anys d’estada a Manchester i primera anàlisi d’una situació històrica determinada, les formes d’…
Roger Garaudy
Filosofia
Filòsof francès.
Nascut en una família obrera i atea, a catorze anys es convertí al protestantisme i sis anys més tard 1933 ingressà al Partit Comunista sense renunciar, però, a les seves creences religioses Estudià filosofia, matèria que impartí en instituts d’ensenyament secundari a Albi a partir del 1936 El 1939 fou mobilitzat i, condecorat per les seves accions contra els alemanys, s’uní a la Resistència El règim de Vichy el detingué i l’internà en un camp de presoners d’Algèria Alliberat el 1945, aquest any s’incorporà al Comitè Central i fou elegit diputat pel Tarn Conservà l’escó fins el 1951, i el…
Sòcrates

Rèplica romana del segle I dC d’un bust grec de Sòcrates (Museu Nacional de Nàpols)
Ian Scott (CC BY-SA 2.0)
Filosofia
Filòsof grec.
Fill d’un escultor, Sofròniscos, i d’una llevadora, Fenàrete, la seva figura, difícil de precisar amb objectivitat històrica, és coneguda per pocs testimonis, sovint contraposats el més antic 423 aC és Els núvols d’Aristòfanes, sàtira burlesca després de mort, prolifera la literatura dels diàlegs socràtics , entre els quals cal destacar els Diàlegs de Plató, on és evident la idealització del mestre, les Dites memorables , l' Apologia i el Simposi de Xenofont , on apareix un Sòcrates adotzenat incompatible amb la seva immediata fecunditat, amb la proliferació d’escoles socràtiques, i alguns…
Francesc Pi i Margall

Francesc Pi i Margall
© Fototeca.cat
Història
Política
Filosofia
Literatura catalana
Historiografia catalana
Historiador, escriptor, filòsof i polític republicà.
Vida i obra Fill d’un obrer del tèxtil, feu els estudis de grau mitjà al seminari de Barcelona 1831-37 Estudià dret a la universitat i es relacionà amb elements romàntics a través de la Societat Filomàtica 1841, de la qual formà part El 1847 anà a viure a Madrid, on es doctorà Ingressà en el Partit Democràtic el mateix any de la seva fundació 1849 La seva intervenció destacada en la vida política començà durant la revolució del juliol del 1854 A través del full El Eco de la Revolución i, posteriorment amb La Reacción y la Revolución 1854, intentà dotar el moviment revolucionari…
, ,
filosofia
Filosofia
Ciència que cerca de donar una explicació radical i àdhuc última (segons els principis darrers) de la natura, de l’home i la seva actuació.
Alhora, es presenta generalment com a sistema jerarquitzat de judicis de valor sobre l’existència i el real amb vista a orientar l’actuació personal i collectiva La filosofia és sobretot un fet cultural, car reflecteix la conceptualització que de l’existència com un tot efectua una cultura o, més àmpliament, una civilització, i resta vinculada als condicionaments socials, econòmics, psicològics, etc, de la cultura que integra A causa del caràcter totalitzador de la cultura, cada filosofia particular —en virtut de la seva pretensió d’erigir-se en filosofia única— ha tendit a extrapolar les…