Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Cristòfor Sarrà
Filosofia
Història
Cristianisme
Teòleg lul·lista.
Doctor en medicina La defensa de les seves tesis, Theses hipocratico-galenico-lullisticae Palma, 1742, provocà una encesa polèmica entre els metges mallorquins Maties Armengual i Andreu Oliver sortiren en la seva defensa, però foren impugnades per Josep Ferrer i l’any següent per Pere Antoni Binimelis, Jaume Llinars i Joaquim Oliver Hi intervingué també el professor de fisiologia de la Universitat Lulliana Rafael Armengol en Veritas investigata doctrinae Raymundi Lulli 1743
György Lukács
Filosofia
Literatura
Filòsof marxista i crític literari hongarès.
Estudià a Berlín i a Heidelberg, on conegué EBloch i fou alumne de Max Weber Participà en la revolució hongaresa del 1919 i fou comissari d’instrucció pública del govern de Béla Kun Caigut aquest, s’exilià a Viena, on fou redactor en cap de la revista “Kommunismus”, publicà Geschichte und Klassenbewusstsein ‘Història i consciència de classe’, 1923, intent d’aproximació a l’autèntic pensament de Marx, amb un cert antileninisme, del qual es retractà a Lenin , l’any següent, i manifestà un idealisme elitista, barrejat amb idees anarcosindicalistes i afegits materialistes, criticant…
Otto Weininger
Filosofia
Psicologia
Filòsof i psicòleg austríac.
De pares jueus, es féu cristià el 1902 L’any següent, després de publicar l’obra Geschlecht und Charakter ‘Sexe i caràcter’, 1903, se suïcidà Intentà de crear una filosofia dels sexes, segons la qual el sexe masculí és el moment constructiu del bé, del bell, del ver i de l’objectiu, i el femení el moment oposat, improductiu i amoral Tots els aspectes de la vida inclouen aquests dos elements, en una perenne oscillació entre l’un i l’altre En el capítol Über das Judentum ‘Sobre el judaisme’ denuncià el judaisme com a femení i amoral enfront del cristianisme La seva obra serví de…
multiplicitat
Filosofia
Concepte contraposat a unitat i amb el qual s’expressa una realitat plural, canviant i de posició relativa.
Es pot dir que la relació entre l’u i el múltiple és un dels problemes capitals de la filosofia El plantejament del problema és el següent com admetre que la realitat es presenta com a multiplicitat i participa, a la vegada, de la unitat Plató és el filòsof que més tractà del problema de la compatibilitat de la multiplicitat amb la unitat la multiplicitat correspon al sensible, i la unitat a l’intelligible, el món de les idees La relació entre el món sensible, o multiplicitat, i l’u, o món de les idees, és explicada per Plató mitjançant la jerarquia de les idees Aquest problema és tractat en…
tercer home
Filosofia
Argument de caràcter lògic adreçat contra la teoria platònica de les idees.
En síntesi, l’argument és el següent si tot allò que tenen en comú diferents individus és una idea —la qual és també una substància separada—, llavors per la mateixa raó que s’afirma que hi ha una idea, hom pot postular l’existència d’una metaidea que aplegui allò que és comú entre l’individu i la seva idea Evidentment aquesta argumentació es pot prosseguir fins a l’infinit En tot cas, allò que fonamentalment vol expressar l’argument és la superfluïtat de la multiplicació innecessària de les entitats Sembla que té el seu origen en argumentacions d’alguns sofistes, l’obra dels quals no ens ha…
sofística
Filosofia
Literatura
Moviment cultural, relacionat amb la literatura i amb la filosofia, que es produí a la ciutat d’Atenes a l’època de la democràcia, entre mitjan segle V aC i mitjan segle següent.
En aquesta època, el règim polític atenès facilità una lluita pel poder que sovint es basava en l’habilitat dialèctica, almenys en el període de crisi subsegüent a la mort de Pèricles En aquestes condicions, correspon als sofistes la invenció de la venda de la cultura prometent en canvi resultats pràctics Hom pot fixar dues generacions dintre la sofística la primera d’elles, que comprèn homes nascuts entre el 480 i el 460 aC, aproximadament, és integrada per quatre grans figures Protàgores, Gòrgies, Críties —que fou oncle de Plató i tragediògraf important— i Pròdic, i marca el pas d’un…
George Buchanan
Filosofia
Literatura
Humanista escocès.
Educat a les universitats de París i de Saint Andrews, fou professor a París, Bordeus —on tingué Michel de Montaigne per deixeble— i Coïmbra de l’any 1528 al 1552 Buchanan, que sofrí persecucions per les seves simpaties protestants, i després d’una darrera estada a França es convertí obertament a la nova fe 1560 tornà l’any següent a Escòcia, on exercí càrrecs acadèmics, públics i palatins fou preceptor del futur Jaume VI d’Escòcia, I d’Anglaterra Violent adversari de Maria Stuart, ajudà a preparar-ne l’acusació en el seu procés i escriví una invectiva contra ella Detectio ,…
principi de contradicció
Filosofia
Principi de la lògica aristotèlica que hom hauria d’anomenar pròpiament principi de no-contradicció.
En la tradició escolàstica, d’acord amb l’axioma que el pensar és consegüent a l’ésser, constituí en primer principi ontològic és impossible que una cosa sigui i no sigui al mateix temps i sota el mateix aspecteEn la lògica moderna hom l’entén com el teorema del càlcul proposicional no pot ésser cert alhora A i no A ~A~A La tradició del principi lògic i metafísic parteix de la filosofia de la immutabilitat de l’ésser de Parmènides i, amb preponderància de l’un o l’altre sentit, ha estat constant al llarg de la història Modernament, tant Hegel en sentit idealista com Feuerbach i Marx en sentit…
Ludwig Joseph Johann Wittgenstein
Ludwig Joseph Johann Wittgenstein
© Fototeca.cat
Filosofia
Filòsof austríac, naturalitzat anglès.
Estudià enginyeria a Berlín, però, interessat per la lògica i els fonaments de la matemàtica, es traslladà a les universitats de Manchester i Cambridge, on fou deixeble de BRussell La seva obra més important, el Tractatus logico-philosophicus 1922, escrita, durant la Primera Guerra Mundial, en forma aforística i que tingué una gran repercussió, especialment en l’anomenat cercle de Viena , examina els problemes filosòfics com a problemes del llenguatge, considera aquest com una figura o model dels fets “els límits del llenguatge són els límits del meu univers” i és susceptible d’ésser resumit…
combinatòria
Filosofia
En Ramon Llull, sistema deductiu concebut com a mètode infal·lible de recerca de la veritat i d’adquisició de coneixements nous.
D’acord amb el sistema de pensament de l’època, centrat entorn del raonament sillogístic, Llull, per a assolir el seu propòsit, hagué de resoldre la doble qüestió seguënt primer, donat un subjecte, trobar tots els predicats possibles, i viceversa, donat un predicat, trobar tots els subjectes possibles i segon, trobar el terme mitjà que permeti de reunir dos judicis en un sillogisme Amb aquest fi Llull començà assignant als nou conceptes de cada sèrie d’elements de l’art lulliana principis absoluts i relatius, regles, subjectes, virtuts i vicis una lletra de l’alfabet, de la B a la K Després,…