Resultats de la cerca

Germà d’Alfonso de Valdés, i, com ell, un dels erasmistes més distingits Sospitós d’heterodòxia pel seu Diálogo de la doctrina cristiana 1529, anà a Itàlia, on fou agent de l’emperador i gentilhome del papa Climent VII A Nàpols es féu partidari d’un cristianisme illuminista i es dedicà a exposar les seves doctrines a un grup selecte de la societat Escriví també un Alfabeto cristiano 1546 i les Ciento diez consideracions divinas 1550 Però l’obra fonamental de Valdés és de caràcter filològic i literari el Diálogo de la lengua , escrit cap al 1535 Dins el corrent renaixentista de defensa de les…

Estudià els clàssics, traduí la Ciropèdia de Xenofont i escriví una sèrie de tractats en forma de diàleg Liber facetiarum 1438-52, etc

Formen una sèrie monogràfica, parallela a les Memòries de la Secció Historicoarqueològica i als Arxius de la Secció de Ciències Els primers volums editats contenen obres d’Albert Pérez i Baró, Agustí Altisent, Enric Jardí, Encarna Roca i Lluís Recolons i Arquer

Com a teoria científica , comporta l’establiment d’una sèrie de lleis que serveixen per a relacionar un ordre determinat de fenòmens i, alhora, equival a un principi d’explicació d’allò que és objecte d’una ciència particular o d’una part important d’aquesta

Consta d’un cercle dividit en catorze cambres que inclouen una sèrie de termes contraris per exemple, predestinació i llibertat, perfecció i defecte, mèrit i culpa, etc Emprada per Ramon Llull en l' Art abreujada d’atrobar veritat vers el 1272 i represa, desdoblada en dues, en l' Art demostrativa 1274, desapareix després de les reestructuracions ulteriors de l’Art La figura servia a l’intent lullià de concordar els contraris relatius per exemple, predestinació i llibertat

Llicenciat el 1936, fou mobilitzat en el bàndol republicà i, en acabar la Guerra Civil tingué algunes dificultats amb les autoritats franquistes 1942 Professor a Madrid i als EUA, desenvolupà, a la llum de la filosofia de la raó vital, molts dels temes encetats pel seu mestre Ortega y Gasset, amb el qual fundà l’Instituto de Humanidades, de Madrid 1948 És autor d’una Historia de la filosofía 1941 de gran difusió a l’Estat espanyol, i d’altres obres, com Miguel de Unamuno 1943, Introducción a la filosofía 1947, Antropología metafísica 1970 i Imagen de la vida humana 1971 El 1965 publicà a El…

En Plató l’art, en ésser imitació de l’aparença sensible, és una imitació doble, car el sensible és alhora imitació de les idees Per a Aristòtil l’art “poètica” és a dir, creadora comporta una sèrie de modes d’imitació d’unes determinades accions Modernament hom ha invertit la perspectiva platònica, i la imitació artística ha estat entesa com a activitat reveladora no pas de l’aparença de la realitat, sinó de la forma essencial d’aquesta que l’objecte real només realitza inadequadament

Es formà a l’escola neoplatònica d’Hipàtia, a Alexandria 390-395 Casat amb una cristiana 403, tornà a Cirene, on hagué de fer-se soldat per combatre els bàrbars 405 Sense haver rebut encara el baptisme, fou elegit bisbe de Ptolemaida 411 Una sèrie de tragèdies polítiques invasions i familiars mort de tres fills marcaren el seu episcopat Entre els seus nombrosos escrits, tots anteriors a la seva conversió al cristianisme, cal esmentar els Himnes , escrits en dòric, els anomenats Discursos Sobre la reialesa , pronunciat davant Arcadi, Els Egipcis o sobre la Providència, Elogi de la calvície ,…

Hom sol distingir entre unió lògica , quan els elements integrats no són físics ni reals com és el cas de la unió de subjecte i predicat en el judici, i unió real , en cas contrari hom parla també d' unió gnoseològica per referir-se, per exemple, a la de subjecte i objecte, a la de consciència i món, etc Ultra les diverses modalitats d’unió pura juxtaposició, barreja —simple mescla o fusió positiva—, coordinació, sèrie ordenada, unió orgànica, estructural, etc, cal esmentar també com a tipus peculiars, entre altres, la unió hipostàtica, la unió substancial, en contraposició a la simplement…

En aquest sentit la monadologia de Leibniz pot ésser qualificada de perspectivisme, així com la teoria de Nietzsche segons la qual el coneixement funciona d’acord amb les necessitats de l’ens cognoscent Ortega y Gasset defensà també el perspectivisme i l’obrí vers una dimensió històrica hi ha, segons ell, una sèrie de perspectives que només poden ésser descobertes en el curs de la història La reunió de perspectives efectives i possibles dóna la imatge veritable de cada cosa, i només ella pot fer conèixer la veritat absoluta En el pensament contemporani són nombroses les doctrines que han…