Resultats de la cerca

Hom sol distingir entre unió lògica , quan els elements integrats no són físics ni reals com és el cas de la unió de subjecte i predicat en el judici, i unió real , en cas contrari hom parla també d' unió gnoseològica per referir-se, per exemple, a la de subjecte i objecte, a la de consciència i món, etc Ultra les diverses modalitats d’unió pura juxtaposició, barreja —simple mescla o fusió positiva—, coordinació, sèrie ordenada, unió orgànica, estructural, etc, cal esmentar també com a tipus peculiars, entre altres…

Visir dels almoràvits a Saragossa, Sevilla i Granada, probablement morí emmetzinat per enveja del seu collega Abū-l-'Alā’ ibn Zuhr De cultura enciclopèdica, exposà la possibilitat de la unió de l’home amb la divinitat a Risālat al-wadā’ ‘Lletra de l’adeu’, Risālat ittisal al-'aql bī-l-insān ‘Tractat de la unió de l’intellecte amb l’home, i, especialment, a Tadbīr al-mutawāḥḥid ‘Règim del solitari’, conegut per la tradició hebrea de Moše Narbonī, on, influït per al-Fārābī, descriu l’itinerari de l’ànima vers Déu La doctrina Avempace, base del panteisme d’ibn Ṭufayl,…

Fill de Jaume Bofill i Mates Fou catedràtic de metafísica a la Universitat de Barcelona Des d’una perspectiva tomista, la seva reflexió metafísica arrenca de l’experiència dels límits de la mundanitat per arribar, després de descobrir-hi un ordre de significacions últimes, a la unió efectiva i afectiva amb Déu Pensa que la filosofia ha de transcendir l’aprehensió de les essències amb la implantació de l' objectus en l' actus essendi , i aquesta amb la inscripció d’aquest acte en el dinamisme teològic que culmina amb la unió personal amb l’Ésser absolut Escrits La…

No significa, tanmateix, una contradicció entre teoria i pràctica, per tal com no és entesa sinó com la unió d’ambdues Definit a vegades també com a filosofia de la praxi, entre els pensadors que més explícitament han desenvolupat el concepte cal esmentar AGramsci, GLukács i JPSartre

El sobrenom prové del seu sojorn a Cidònia Fou secretari privat de Joan VI Cantacucè Vinculat al Renaixement italià, passà al catolicisme 1364 i propugnà la unió amb Roma Escriví obres dogmàtiques i polèmiques i traduí al grec Agustí, Fulgenci, Anselm i la Summa de Tomàs d’Aquino

Monjo basilià 1423 i arquebisbe de Nicea 1437, assistí al concili de Ferrara-Florència i signà l’acta d’unió amb l’Església de Roma 1439 Fou creat cardenal el 1439 Promogué la croada contra els turcs prop d’Alfons el Magnànim i a Alemanya, Venècia i França S'interessà per Ramon Llull, però no fou un lullista

Hom distingeix entre una saviesa creada i la Saviesa increada, distinta de les persones divines parallel evident amb la doctrina de les energies de GPalamàs La Saviesa, principi teàndric de les coses creades, constitueix el nexe d’unió entre Déu i el món Aquest ensenyament es relaciona amb la teoria platònica de l’ànima del món, amb la doctrina sobre la Theotokos i amb la teologia de l’Esperit Sant

Com a professor Mysore, 1918-21 Calcuta, 1921-31 i 1937-41 Oxford 1936-52 es dedicà a l’estudi de les religions orientals i al diàleg amb l’Occident Conseller de l’ONU i de la UNESCO 1931-39, ambaixador a la Unió Soviètica 1949-52, vicepresident de l’Índia 1951-62 i president 1962-67, lluità per l’abolició de les castes Entre les seves nombroses obres, cal destacar The Philosophy of Rabindranath Tagore 1918, An Idealist Wiew of Life 1932, Religion and Society 1947, etc