Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Empèdocles
Filosofia
Filòsof grec.
Explicà la constitució de l’Univers a través de quatre substàncies fonamentals terra, foc, aigua i aire, les quals es barregen i se separen per mitjà de moviments d’unificació i de diversificació, impulsades, respectivament, per l’amor i l’odi, que s’alternen cíclicament El seu pensament constitueix una síntesi d’Heràclit i els eleates, tot i que veu l’esdevenir com un fenomen regular i automàtic, prenunci del pensament mecanicista
Èsquines
Filosofia
Història
Política
Polític i orador atenès.
La seva primera actuació política, contra Filip de Macedònia, consistí a organitzar una lliga de les ciutats gregues contra Macedònia, però, defraudat davant l’individualisme d’aquestes, afavorí una política d’aliança amb Filip Intervingué en l’anomenada pau de Filòcrates 346, on obtingué promeses de tolerància i diàleg per part de Filip Aquesta actitud li ocasionà l’acusació de traïció per part del seu rival Demòstenes, i s’establí la pugna entre dues concepcions la lluita contra Macedònia per la defensa de la democràcia d’Atenes Demòstenes i l’aliança com a mitjà de la unificació grega…
objecte
Filosofia
Allò que és o pot ésser conegut pels sentits o per l’enteniment.
Com a contraposat a subjecte, l'objecte pot ésser entès en un sentit realista la cosa existent amb independència que sigui coneguda, fenomenològic la cosa en tant que coneguda o cognoscible, idealista la cosa com a establerta i configurada per l'esperit o subjectivista la cosa que hom es representa o pensa, sense, però, que existeixi realment Així mateix, l'anomenada teoria de l’objecte sol distingir diversos tipus d'objecte els objectes reals físics o psíquics, els objectes ideals inespacials, intemporals i mancats d'interacció objectes matemàtics, relacions ideals, etc, l'objecte l'ésser…
Arbre de Ciència

Pàgina interior de l’edició del 1482 de l’Arbre de Ciència
Biblioteca de Catalunya
Literatura catalana
Filosofia
Cristianisme
Una de les obres més extenses i característiques de Ramon Llull, escrita a Roma el 1296 per la divulgació de l’Art general o Ars magna que no havia trobat el franc acolliment esperat.
Prescindeix del mecanisme logicomatemàtic d’aquesta i el substitueix per la metàfora de l’ arbre amb les seves parts, a les quals atribueix una significació simbòlica L’obra conté una exposició de tots els coneixements humans, tant els de l’ordre natural com els de l’ordre sobrenatural, acoblats en una estreta síntesi filosoficoteològica a l’entorn de tres temes cabdals món, home i Déu És dividida en setze parts, cada una de les quals adopta també el nom d’ arbre i n’exposa el simbolisme en set subdivisions arrels, tronc, branques, rams, fulles, flors i fruits En una configuració ascendent,…
,
fenomenologia
Filosofia
Ciència, descripció o mètode que tracta dels fenòmens com a continguts de consciència.
Actualment hom anomena fenomenologia la doctrina d’E Husserl i de l’escola fenomenològica JH Lambert designà amb aquest nom la seva teoria de les aparences objectives 1763, la qual influí sobre el tractat dels fenòmens estètica transcendental que féu Kant en la seva Kritik der reinen Vernunft ‘Crítica de la raó pura’, 1781 Segons l’idealisme alemany i, més en concret, segons Hegel, en la seva Phänomenologie des Geistes ‘Fenomenologia de l’esperit’, 1807, la fenomenologia és presentació del procés dialèctic de manifestació de la consciència fins a constituir-se com a saber absolut, en copsar…
forma
Filosofia
En la filosofia de Kant, principi a priori ordenador i sintètic del coneixement que possibilita l’establiment de relacions intel·ligibles entre les dades dels sentits (l’espai i el temps com a formes a priori de la sensibilitat) i la unificació.
Com més va més ajustada, dels conceptes sota les categories, o formes a priori de l’enteniment categoria L’ús d’aquestes formes no és empíric, sinó transcendental
René du Perron Descartes
Filosofia
Matemàtiques
Filòsof i científic francès.
Conegut també amb el nom llatinitzat de Cartesius , és considerat generalment com el pare de la filosofia moderna Fill d’un conseller del parlament de Bretanya, fou educat al collegi dels jesuïtes de La Flèche, i es llicencià en dret a Poitiers Desitjós de conèixer “el llibre del món”, el 1618 començà un llarg període de viatges, primerament com a soldat i després com a particular Per assegurar-se una vida tranquilla de meditació i estudi, el 1628 es retirà a Holanda, on romangué més de vint anys, fins que, acceptant la invitació de la reina Cristina de Suècia, es traslladà a Estocolm, on…
Maquiavel

Retrat de Maquiavel per Santi di Tito (segona meitat del segle XVI)
Filosofia
Història
Política
Nom amb què és conegut als Països Catalans el polític i escriptor florentí Niccolò Machiavelli.
Fou canceller de la república florentina 1498 Resten relacions de la seva activitat diplomàtica, fonamentals en la maduració de la seva reflexió teòrica Descrizione del modo tenuto dal duca Valentino nello ammazzare Vitellozzo Vitelli 1503, Ritratto delle cose della Magna 1508 i Ritratto delle cose di Francia 1510 El 1512, essent novament Florència sota l’autoritat dels Mèdici, fou apartat dels càrrecs públics i fou exiliat a aquesta època pertanyen les seves obres més importants Il principe, els Discorsi sulla prima deca di Tito Livio i La mandragola , peça cabdal del teatre italià El 1519…
lul·lisme
Filosofia
Sistema filosòfic de Ramon Llull.
Inscrit en el corrent del platonisme cristià i influït pels autors llatins del segle XII —sant Anselm, Ricard de Sant Víctor i Joan de Salisbury— i pel pensament oriental —Algatzell i la càbala, sobretot—, el lullisme mostra una estructura original, inigualada al seu temps A l’origen de l' Art general lulliana hi ha una finalitat apologètica, al servei de la qual hi ha el mecanisme lògic cal convertir els homes mitjançant la destresa a convertir proposicions Com que la veritat és una, l' Art ha d’ésser un mètode racional de demostració de les veritats de la fe cristiana per això parteix d’un…
déu
Representació romànica de la transcendència i omnipotència de Déu, segons un fresc de Sant Climent de Taüll
© Fototeca.cat
Filosofia
Religió
Nom genèric amb què hom designa l’anomenat ésser suprem, o bé, simplement, cadascun dels éssers sobrehumans que dominen un àmbit determinat de l’àmbit real.
Objectes sempre de culte, tots són expressió —generalment personificada— del misteri de l’existència viscut per l’home o d’allò que per a l’home, al llarg del temps, resta inexplicable des d’una perspectiva immediata forces de la natura i de la vida, esdeveniments de la història i del destí de les persones, origen i fi del món i de l’home, etc El caràcter genèric del terme, susceptible de les més diferents i àdhuc contraposades significacions, és ja expressió de la impossibilitat de definir, segons un únic concepte clar i determinat, l’essència del que hom anomena Déu , i, en parlar-ne, cal…