Resultats de la cerca
Es mostren 81 resultats
Joan Tarré i Sans
Historiografia catalana
Historiador i prevere.
Es formà als seminaris de Girona i Barcelona, i amplià els seus estudis a l’École des Chartes i a l’Escola d’Estudis Superiors de París Membre de diverses societats científiques de França, s’especialitzà en dret canònic i dedicà la seva tesi doctoral a Les sources de la législation ecclesiastique dans le province Tarraconaise depuis les origines jusqu’à Gratien 1926
Ignasi Colomer i Preses
Historiografia catalana
Historiador i prevere.
Format al Seminari de Vic, es llicencià en dret a la Universitat Autònoma de Barcelona 1936, i amplià els seus estudis a Comillas Bibliotecari i arxiver del Museu d’Igualada, ha estat un membre destacat del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada i ha publicat alguns treballs referits a la capital de l’Anoia, com Els incunables de la impremta igualadina 1952 Però, sobretot, Colomer és un dels grans estudiosos de la cartografia històrica catalana, amb obres com Els cent primers mapes del Principat de Catalunya segles XVI-XIX 1966, Els mapes antics de les terres catalanes des del segle xi 1967,…
Ramon Font i Miquel
Historiografia catalana
Historiador i prevere.
Vida i obra Format al Seminari de Vic, posteriorment amplià els estudis a Barcelona cursant dret civil i canònic Estigué vinculat a diversos càrrecs eclesiàstics del bisbat de Girona des del 1879, presidí la junta auxiliar gironina per a la restauració del monestir de Ripoll i fou collaborador assidu de l’Associació Literària de Girona La seva afecció a l’arqueologia el portà a publicar L’Episcopologio Ampuritano Precedido de una reseña histórica y arqueológica de Ampurias ca 1897, resultat de les seves pròpies recerques dels materials emporitans amb un mètode avançat per a l’època Lectures…
Lluís Soler i Terol
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Història del dret
Historiografia catalana
Doctor en medicina, en dret i en filosofia i lletres.
Fill del polític catalanista Leonci Soler i March , fou un home polifacètic, autor d’algunes obres remarcables d’investigació històrica Igualada i les batalles del Bruc 1930 i, sobretot, la biografia del famós bandoler Perot Roca Guinarda 1909, obra que segueix la línia interpretativa romàntica del bandolerisme català ja exposada per Víctor Balaguer Segons Soler, els bandolers eren uns patriotes defensors de les llibertats de Catalunya que lluitaven contra el poder central de la monarquia espanyola Tanmateix, la seva obra, construïda a partir d’una àmplia recerca documental en arxius…
, ,
Víctor Oroval i Tomàs
Historiografia catalana
Mestre i advocat.
Vida i obra D’àmplia formació humanista, fou des del 1948 el director de la Biblioteca Pública Municipal de Carcaixent, on desenvolupà una important tasca cultural Mantingué bones relacions amb l’arabista Julià Ribera i Tarragó, i amb altres estudiosos com Francesc Fogués Juan, JE Martínez i Ferrando, Felip Mateu i Llopis i Desamparados Pérez Pérez El 1971 participà en el Primer Congrés d’Història del País Valencià i, posteriorment, el 1979, fou membre fundador d’Acció Cultural del País Valencià La seva obra, moderna i rigorosa, es compon de més de 80 articles de temes locals i comarcals…
Pau Porcet i Casas
Historiografia catalana
Pagès i dietarista.
Aquest arrendatari de Sant Boi i del Prat de Llobregat, que es casà el 1812 amb Maria Albereda per tal de defugir el servei militar en la guerra del Francès, és autor d’un Llibre de politiqueses i curiositats amb anotacions que van des del 1805 fins al 1856 A més de notícies sobre esdeveniments familiars, sobre les collites i la climatologia, sobre els avenços tecnològics de l’agricultura del delta del Llobregat, el diari de Porcet conté informació sobre l’enderrocament de les muralles de Barcelona, sobre la febra groga del 1821 i sobre el còlera del 1854 És particularment àmplia i detallada…
Jaume Domènec (o Domenge)
Historiografia catalana
Historiador i frare dominicà.
Vida i obra Fou mestre de l’orde de predicadors a Provença 1357, provincial d’Aragó 1363-67 i inquisidor general del Regne de Mallorca i dels comtats de Rosselló i Cerdanya Home de gran formació humanística, tingué gran reputació en la cort de Pere III el Cerimoniós, fins al punt que el rei el nomenà preceptor i predicador de l’infant Joan futur Joan I i li encomanà la redacció d’una àmplia crònica universal 1360, de la qual escrigué tan sols quatre parts, i que arribà fins a l’any 626 De les quatre parts se n’ha perdut la primera, tot i que, al s xix, el dominic Jaume Villanueva afirmà haver…
Cebrià Baraut i Obiols
Historiografia catalana
Monjo benedictí i historiador que, en professar, adoptà el nom de Francesc de Sales.
Pertanyent a una família amb forta vocació religiosa, l’any 1927 ingressà a l’abadia de Montserrat després de rebre els primers ensenyaments dels germans de les Escoles Cristianes, a Ponts A Montserrat visqué, en la seva etapa de noviciat, el moviment de renovació monàstica del temps de govern de l’abat Antoni Maria Marcet Dom Baraut emeté els primers vots monàstics a l’agost del 1934 i amb el referent de la figura de dom Anselm Maria Albareda inicià la seva dedicació al món de la història i dels arxius Quan esclatà la guerra civil es traslladà al monestir de Maria Loach Renània, on, a més de…
Guillem Díaz-Plaja i Contestí
Historiografia catalana
Poeta, assagista i historiador de la literatura.
Fou catedràtic de literatura 1934, Premio Nacional de literatura 1935, Premi d’Assaig Ciutat de Barcelona 1962, membre de la Real Academia Española 1967, Premi Nacional de cultura hispànica 1980 i premi Eugeni d’Ors 1981 Com altres intellectuals del seu temps –Gregorio Marañón o Eugeni d’Ors– seguí una trajectòria compromesa amb un cert liberalisme cultural fins a la Guerra Civil Espanyola, i fou collaborador en les pàgines culturals de diaris i revistes com El Sol i Mirador Durant el conflicte bèllic, les seves simpaties es decantaren vers els vencedors Fou membre destacat del Consell…
Vicent Carbonell i Valor
Historiografia catalana
Jurista i escriptor.
Es doctorà en dret a la Universitat de València, i fou assessor del justícia i dels jurats de la seva vila natal 1668 El 1672 fou nomenat síndic del consell municipal Era fill del ciutadà i justícia d’Alcoi Roc Carbonell i de la seva tercera esposa, Jerònima Valor La principal obra de Carbonell fou la Célebre centuria que consagró la ilustre y real villa de Alcoy a honor y culto del soberano Sacramento del Altar que sea por siempre alabado en el año de 1668 1672 Al llarg de catorze capítols es descriu la vila d’Alcoi i els seus ciutadans illustres es narra el robatori sacríleg del Santíssim,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina