Resultats de la cerca

Fou cronista local de Morella i Benimodo En aquesta última localitat de la Ribera Alta creà l’editorial Ediciones Ortí, en la qual publicà la seva obra més destacada Historia de Morella 1958 Consta de tres volums, amb un total de quasi 900 pàgines El primer comprèn la prehistòria i protohistòria, el segon des de l’època romana fins a la islàmica i, el tercer, de la conquesta de Jaume I a les acaballes del s XIX Aquests dos últims volums comencen amb dos capítols dedicats, respectivament, als historiadors i cronistes de Morella i a les fonts històriques de la vila que es troben en diversos…

Vida i obra Descendent de la nissaga iniciada al s XVII pel seu avi, Marc Antoni Ortí, secretari de la ciutat de València, estudià gramàtica, filosofia i jurisprudència, i ocupà, també, un càrrec burocràtic al servei de la municipalitat com a secretari de la Fàbrica del Riu Les seves primeres manifestacions literàries estan vinculades a acadèmies poètiques com la de les Senyores 1698 i la de València 1701-07 Durant la guerra de Successió, la família Ortí es declarà proborbònica, com gran part de la noblesa i la burgesia valencianes, i per això patiren certes persecucions, de manera que, en…

Membre de la nissaga dels Ortí, buròcrates al servei de València, era fill del també escriptor Josep Vicent Ortí i Major, i nebot del poeta Francesc Figuerola i Espècies Estudià a la Universitat de València, on es doctorà en teologia, i obtingué un benifet a la parròquia valentina de Sant Bartomeu Més tard, ocupà una canongia a la seu de València, i rebé, anys després, els ordes sacerdotals Qualificador del Sant Ofici des del 1725, el 1728 fou escollit pels regidors de la ciutat rector de la UV, càrrec que ocupà durant un trienni Destacà, segons els seus contemporanis, en l’oratòria sagrada…

Vida i obra D’àmplia formació humanista, fou des del 1948 el director de la Biblioteca Pública Municipal de Carcaixent, on desenvolupà una important tasca cultural Mantingué bones relacions amb l’arabista Julià Ribera i Tarragó, i amb altres estudiosos com Francesc Fogués Juan, JE Martínez i Ferrando, Felip Mateu i Llopis i Desamparados Pérez Pérez El 1971 participà en el Primer Congrés d’Història del País Valencià i, posteriorment, el 1979, fou membre fundador d’Acció Cultural del País Valencià La seva obra, moderna i rigorosa, es compon de més de 80 articles de temes locals i comarcals…

Doctor en dret per la Universitat de Madrid amb la tesi La prenda como procedimiento coactivo en el derecho medieval 1941 i en dret canònic per la Universitat Lateranense, de Roma, amb la tesi Traditio corporis et animal La familiaritas en los monasterios de la Alta Edad Media 1945 El 1942 fou nomenat catedràtic d’història del dret a la Universitat de Múrcia Entre el 1945 i el 1969 fou catedràtic d’història del dret espanyol a la Universitat de Saragossa, on també fou vicedegà Fou degà de la Facultat de Dret Canònic de la Universitat de Navarra entre el 1960 i el 1968, i, des d’aquest darrer…

Vida i obra Com altres historiadors de la Renaixença, tenia una visió idealitzada i nostàlgica de l’antic sistema foral valencià Coneixia les obres legislatives i jurídiques valencianes de l’època foral i edità alguns fragments dels Furs, del Manual de Consells, dels estatuts de l’antiga Taula de Canvis, del Quitament de València i del Llibre del Repartiment Del s XIX tractà sobretot de la guerra del Francès, de les guerres carlines i del regnat de Ferran VII Ell mateix, liberal convençut i membre de la milícia nacional de València, participà activament en alguns dels episodis que historià…

Capellà major del santuari de Santa Maria del Collell, és autor d’una crònica de la guerra de Successió centrada sobretot en els esdeveniments ocorreguts a les comarques gironines La crònica, que es troba dins el llibre d’Axidas de l’arxiu del collegi del santuari del Collell, fou editada i anotada per Lluís G Constans en “Una crónica inédita de la Guerra de Sucesión en Gerona”, dins Annals de l’Institut d’Estudis Gironins , V 1950

Consta per la documentació que el 1278 era batlle de Peníscola, en 1292-94 era associat al batlle general del Principat a les terres de l’Ebre, i entre els anys 1308-09 actuava com a jutge de la cúria reial Fou ambaixador reial a Tunis el 1292 i el 1314 En la mateixa qualitat i juntament amb Pere Boïl, assistí al concili de Viena del Delfinat de 1311-12 per defensar els interessos de la corona en l’afer de l’abolició de l’orde del Temple i el traspàs dels seus béns El 1317 actuà a la cúria pontifícia d’Avinyó amb Vidal de Vilanova, per tractar de l’afer del regne de Granada Conseller de l’…

Exercí de rector a les poblacions de Benissivà 1902 –la Vall de Gallinera– i Carlet 1908 Obtingué per oposició la plaça de canonge arxiver i bibliotecari a la catedral de València l’any 1912, en produir-se la vacant de l’historiador Roc Chabàs i Llorens Es doctorà en filosofia, teologia i dret canònic per la Universitat Pontifícia de València, on exercí la càtedra L’any 1928, publicà el Catálogo descriptivo de los códices de la Catedral de Valencia a Madrid, obra que fou reeditada a València el 1943, corregida i notablement augmentada, amb un pròleg del Rvd P León Amorós També realitzà,…

Vida i obra Professà al convent de Manresa abans del 1360 Estudià a l’Estudi General de París i l’any 1362 fou nomenat lector d’aquesta mateixa institució, on explicà el llibre de les Sentències de Pere Llombard Fou promogut mestre en teologia per concessió especial del papa Urbà V a petició del prior general de l’orde, el mallorquí Joan Ballester El 1366 ensenyà al palau papal d’Avinyó Tingué càrrecs importants dins l’orde com a soci del prior general 1362 i definidor del capítol general 1372 Tres vegades ocupà el càrrec de Provincial de la província catalana 1366, 1369 i 1372 i fou elegit…