Resultats de la cerca

Vida i obra Cursà estudis primaris i de comptabilitat Treballà en diversos tallers d’imatgeria religiosa i formà part del Centre Obrer d’Olot Practicà l’excursionisme i la fotografia El 1931, integrat a la candidatura republicana, fou elegit membre de l’Ajuntament olotí, on obtingué la Conselleria de Governació Segons Miquel de Garganta, «deixà fama d’home bo, reflexiu, recte i operatiu» Sindicalment s’afilià a la UGT Després de la Guerra Civil Espanyola fou reclòs en diverses presons gironines i hagué de passar onze mesos a la Presó Model de Barcelona Publicà L’evolució social a…

Pretenia continuar la tasca d’anteriors iniciatives similars, com la impulsada al final del s XIX pel vescomte de Bétera, que edità la Relación de la expulsión de los moriscos del reino de Valencia 1878, de Damián Fonseca, i la Crónica 1881-82, de Martí de Viciana o la promoguda més tard per Josep Enric Serrano i Morales, amb el suport de M Menéndez y Pelayo, que publicà les obres de Joan de Timoneda La seva primera publicació fou el Dietario valenciano 1619-1632 1921, d’Álvaro i Diego de Vich després també publicaren, entre d’altres Valencia antigua y moderna 1923-24, de Marc Antoni Orellana…

Desenvolupament enciclopèdic Ben aviat s’ampliaren les perspectives i s’encabiren possibilitats relacionades amb altres èpoques i matèries històriques Inicialment s’organitzà en quatre seccions Historia de l’Església, a càrrec de José M de Garganta Llatí Medieval, sota la responsabilitat de Manuel Díaz Història de les Institucions, encapçalada per Josep M Font i Rius Estudis Medievals, dirigida primer per Dualde i Serrano, director també de l’Institut fins a la seva mort 1955, i, després, per Antonio Ubieto Amb el trasllat a la UV dels catedràtics José M Jover i Joan Reglà, foren…

El seu objectiu primerenc era servir de plataforma de divulgació dels treballs en ciències sagrades, especialment dels realitzats pels sacerdots joves i estudiosos, sobretot dels integrants de les dues comissions d’especialistes —en estudis bíblics i en estudis històrics— que la biblioteca aglutinà La persecució religiosa en el bàndol republicà afectà el seu equip de collaboradors ja que acabà amb les vides del seu fundador, Ignasi Casanovas, i dels redactors Joan Altisent, Josep Casanellas, Ramon Ejarque, Lluís Feliu, Agustí Garcia de la Fuente, Pere Ginebra, Martí de Barcelona, Pere Pous,…

Vida i obra Prengué l’hàbit dominicà a València el 1578, i arribà a ocupar diversos càrrecs dins l’orde, tant a Barcelona com a València —fou lector de teologia al convent de Santa Caterina de Barcelona i prior de Sant Onofre de València 1603—, per la qual cosa és un dels pocs historiadors del Barroc que ha deixat obra seva dedicada al Principat i al País Valencià Els seus interessos en matèria historiogràfica el portaren des d’allò més particular –l’orde dels dominicans– a allò més general –la història del regne valencià o de les terres catalanes– En aquest sentit, cal assenyalar que el 1599…