Resultats de la cerca

Llicenciada en ciències polítiques per la Universidad Complutense de Madrid 1970, s’hi doctorà amb la tesi La economía y la sociedad en Mallorca durante la segunda mitad del siglo XVIII La Sociedad Económica de Amigos del País 1975 Des del 1972 és professora de la Universitat de les Illes Balears La seva tasca investigadora s’ha centrat en la demografia històrica i la història agrària moderna i contemporània de Mallorca També ha estudiat la premsa illenca del s XIX i la història de diferents institucions mallorquines com ara la Universitat de Mallorca o la Societat Mallorquina d’Amics del…

Vida i obra Estudià humanitats, filosofia i teologia alseminari de Menorca 1912-20a Entre el 1915 i el 1920 publicà alguns poemes al diari “El Iris” de Ciutadella A partir del 1921 s’installà a Mallorca i treballà al costat d’Antoni M Alcover en la preparació del Diccionari català-valencià-balear S’inicià en la filologia romànica Ajudat per Alcover mateix, per Bernhard Schädel i per Wilhelm Meyer-Lübke, feu àmplies enquestes dialectals pels Països Catalans i collaborà al Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana   Amb AM Alcover i Joan Riutort fundà 1930 l’Editorial Alcover…

El Cercle és una societat cultural i recreativa fundada el 1881 a l’empara del Teatre de la Plaça des Born, inaugurat el 1875 D’acord amb el subtítol de la revista, Treballs de la Secció d’Estudis , la publicació s’inicià amb la voluntat de recollir els estudis més destacats apareguts en cicles o conferències esparses, inclosos en l’agenda dels cursos acadèmics d’aquesta Secció del Cercle, revitalitzada el 1986, després d’haver tingut un paper clau en la represa de la menorquinitat durant la seva primera etapa 1953-70 sota el règim franquista Amb un ampli ventall temàtic, metodològic i…

Posteriorment se’n publicà un tercer volum 1998 Constitueixen els volums 20, 21 i 45 de la collecció “Els Treballs i els Dies” Els autors dels dos primers llibres són els historiadors Jaume Alzina, Camilla Blanes, Pere Fiol, Aina Le Senne, Antoni Limongi i Antoni Vidal L’obra fou illustrada amb dibuixos de Joan Gual, Víctor Guerrero, Jeroni Juan, Antoni Limongi i Vicenç Matas, entre d’altres En el seu moment constituí una important síntesi, i és la història de Mallorca d’ús més corrent en l’àmbit universitari També ha estat la primera història de l’illa editada en llengua…

Així, els seus referents foren els treballs d’altres disciplines elaborats amb aquesta voluntat En els objectius preliminars se citen diverses obres que es prenen com a exemple els diccionaris lingüístics de Pompeu Fabra, Alcover-Moll i Joan Coromines en història de la literatura, l’obra de Riquer-Comas i Molas-Romeu en història de la llengua, el treball de Sanchis i Guarner en geografia, el de Pierre Deffontaines en geofísica, l’obra de JM Pancreda i J Nuet, i en l’àmbit de la natura, el treball de Ramon Folch i Guillèn La primera part, Dels orígens a 1714 , consta de dos volums el primer,…

Vida i obra Estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona Fou arxiver de l’Ajuntament de Palma i professor de l’Institut Balear Fou collaborador de diaris i revistes com Es Ca d’Inca , Catalunya , Tresor dels avis , Catalana , Mitjorn i La Almudaina , entre d’altres Com a poeta començà conreant la poesia en castellà després participà sovint als Jocs Florals de Barcelona, on fou proclamat mestre en gai saber l’any 1920 Es decantà per la poesia religiosa, èpica i costumista Publicà els reculls Flors d’ametller 1903 i Instantànies 1904 Tanmateix, constitueixen la seva aportació més destacada…

És un recull de 352 articles que configuren un balanç crític de part de la producció científica apareguda en l’àmbit dels Països Catalans des del s XVIII fins als anys setanta del segle XX Fou creat amb l’objectiu de fer un “diccionari d’idees”, incidint en les ideologies existents rere la producció científica Seguia la línia de la història anomenada total o global i intentava obrir un espai a la història de les ideologies, de les mentalitats i de la cultura Es creà en un moment, després del franquisme, en què calia recuperar un enorme buit en el camp de les ideologies i de les seves…

L’any 1763 es transformà en Arxiu Central i General, destinat a conser-var la documentació dels gremis desapareguts i la documentació corrent de tipus normatiu Amb l’abolició del Regne de Sardenya el 1847, també s’hi afegí la documentació dels nous cossos uniformats de l’Estat Actualment s’hi conserven els fons següents 1 Arxiu Reial Antic, format per pragmàtiques, instruccions i cartes reials 1323-1773, edictes i ordres 1346-1710, parlaments i actes parlamentàries 1421-1710, seca i monedes 1329-1717, sanitat pública 1625-1722, diplomes 1435-1827, lloctinència general 1362-1805,…

S’ha centrat en la problemàtica dels xuetes mallorquins dels s XVII i XVIII, la història religiosa i la Inquisició De formació autodidàctica, ha demostrat la seva capacitat per a investigar seriosament tot allò que envoltà els judaïtzants mallorquins Així, s’ha convertit en un referent necessari per a qualsevol estudi social de l’Edat Moderna Les seves obres són aplegades a la Biblioteca Bartomeu March Ha publicat els seus articles en revistes com Randa , Estudis Baleàrics i BSAL Dins la seva producció destaquen “Algunes notícies inèdites sobre la qüestió xueta en el s XVIII”, BSAL , 39,…

Desenvolupament enciclopèdic Amb l’exemplar de l’any 2002, el BSAL arribà als 856 números publicats Entre els directors de la revista cal esmentar Estanislau de Kostka Aguiló i Aguiló, Bartomeu Ferrà i Perelló, Joan Pons i Marquès, Bartomeu Font i Obrador, Gabriel Llompart i Moragues i Guillem Rosselló i Bordoy La Societat Arqueològica Lulliana es creà al desembre del 1880 a iniciativa de Bartomeu Ferrà i Perelló i fou aprovada l’any següent pel bisbe de Mallorca, Mateu Jaume Els seus objectius inicials foren tres honrar la memòria de Ramon Llull, recollir el màxim nombre d’obres d’art per a…