Resultats de la cerca

Llicenciat per la Universitat de València, es doctorà a la Universitat de Barcelona amb la tesi El Justicia de Valencia 1238-1321 , publicada el 1970 L’estudi se centra en les competències, l’actuació i l’àmbit de jurisdicció sobre la criminalitat d’aquesta magistratura Escriví molts estudis sobre història medieval del País Valencià, entre els quals destaca “El Gremio de Curtidores de Castellón unas ordenanzas desconocidas del siglo XIV”, Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura BSCC , 36, 1950, article que inicià una activa i fructífera collaboració amb aquesta revista i obrí una…

Vida i obra Membre de la petita noblesa rural valenciana, a partir del 1670 passà a viure a València, en ser nomenat notari d’aquesta ciutat El seu interès pels successos del seu temps el portà a redactar algunes notícies que, anotades en els fulls marginals dels seus protocols, alguns dels quals són a l’Arxiu del Reial Collegi de Corpus Christi de València, s’han conservat recollides per l’erudit fra Tomàs Güell en un manuscrit miscellani que actualment és a la Biblioteca Universitària de València ms 13 El conjunt de les notícies de Blasco sembla que fou l’embrió dispers d’una mena de…

Vida i obra Llicenciat 1942 en filosofia i lletres per la Universitat de València, el 1944 ingressà en el cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs Parallelament, s’incorporà com a secretari a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i fou collaborador de l’Institut Jerónimo Zurita del CSIC El 1946 es doctorà amb la tesi Valencia urbana medieval a través del oficio de mustaçaf 1957, on estudià les estructures socioeconòmiques de València vers el 1300 El 1956 fou contractat per la UNESCO com a cap de la unitat mòbil de microfilm, càrrec que el feu viatjar per tot el món Tornà a Mallorca per…

Vida i obra El 1942 es llicencià en història a la Universitat de València,on fou professor auxiliar1942-43, i el 1948 obtingué el grau de doctor per la Universitat de Madrid amb El levantamiento foráneo de Mallorca El 1943 es traslladà a Palma, on es dedicà a l’ensenyament de la geografia i la història com a catedràtic d’institut fins el 1971 També collaborà amb el CSIC 1944-63, investigant sobre l’aixecament forà a Mallorca i sobre l’època de Ferran el Catòlic al Regne de Mallorca El 1967 s’incorporà a la Secció Delegada de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona,…

Fou canonge de la catedral de Tortosa i examinador oficial del bisbat Recopilà documentació d’arxius locals i eclesiàstics sobre temes religiosos relacionats amb les comarques castellonenques de la Plana i el Maestrat Fruit d’aquest treball foren Epítome de la Historia de la villa de Benlloch y de la imagen de Nuestra Señora del Adyutorio, venerada en su término, con dos novenas consagradas a esta Señora 1756, Breve historia de la villa de Villafranca del Cid 1758 i 1832 i Compendio histórico de la villa de Sorita, en el Reyno de Valencia, y de la aparición de N Sra de la Balma, en su término…

Estudià a Barcelona, on es llicencià el 1952, a Lovaina i a Zuric i es doctorà a Madrid el 1952 Professor a Barcelona i, des del 1959, a Basilea del 1967 al 1998 com a titular, fou professor associat de la Universitat d’Estrasburg 1968-72 Tingué com a mestres Antoni M Badia i Margarit, Felip Mateu i Llopis, Martí de Riquer, Josep M de Casacuberta i Joan Bastardas i, en lexicografia romànica, sobretot catalana i castellana, Walther von Wartburg, Sever Pop i Arnald Steiger Estudià temes de dialectologia, lingüística històrica i descriptiva, lexicografia i etimologia i edità textos antics…

Vida i obra Fou metge de professió Durant els seus anys d’estudiant universitari a València, entrà en contacte amb Lo Rat-Penat i el Centre de Cultura Valenciana, d’on fou president 1920 Collaborador de publicacions valencianistes de preguerra – El Crit de la Muntanya i El Camí –, l’any 1922 participà en l’assemblea de Nostra Parla celebrada a València, i en la I Setmana Cultural Valenciana organitzada pel Centre d’Actuació Valencianista 1932 Fou mantenidor dels Jocs Florals de la societat Lo Rat Penat, amb el discurs “El paisatge en la literatura valenciana” 1934 Destacà per les seves…

Vida i obra Es llicencià a Roma amb Carles Cardó i després es doctorà en filosofia i teologia també a Roma Fou nomenat canonge de Tortosa 1918 Professor als seminaris de Tortosa fins el 1921 i de Castelló de la Plana fins el 1962, defensà l’ús de la llengua catalana a la diòcesi, cosa que li valgué l’hostilitat de tres bisbes, que el tingueren a l’ostracisme Figura independent, rebutjà un lloc en una candidatura de la Lliga durant la República Detingut en 1936-39, fou alliberat a causa del seu prestigi entre l’esquerra Participà en el culte clandestí Entre el 1929 i el 1936 publicà diversos…

Cursà els estudis de filosofia a la Universitat de Montpeller i, després, a la de Tolosa de Llenguadoc Fou terratinent i historiador autodidacte Escriví una curta monografia sobre el Pertús “Extraits de la monographie du Perthus”, SASL 1894, una obra més tècnica i geogràfica que històrica, on feu interpretacions etimològiques d’alguns noms de lloc de la seva terra Freixe consta com a membre de la SASL a partir del 1904, amb el títol d’“arqueòleg al Pertús” També collaborà amb un petit grup d’historiadors i erudits que crearen, el 1900, la Revue d’Histoire et d’Archéologie du Roussillon Hi…

Vida i obra Després de fer els estudis primaris i el batxillerat a Vic, l’any 1904 realitzà el curs d’ampliació per accedir a la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, on conegué —i hi feu amistat— els exponents més importants de l’anomenada “generació de l’Institut” Ferran Valls i Taberner, Pere Bosch i Gimpera, Lluís Nicolau i d’Olwer, Jordi Rubió i Balaguer, Francesc Martorell i Trabal i Ramon d’Alòs-Moner i de Dou De forma simultània, s’apuntà als Estudis Universitaris Catalans EUC Tant en el curs d’ampliació com en els EUC rebé el mestratge decisiu d’Antoni Rubió i Lluch Entre el…