Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Redactat per diversos autors, és fruit de la reeixida activitat jurídica de l’escola catalana medieval de dret marítim, resultat de la intensa activitat comercial dels ports mediterranis de Catalunya i del procés precoç d’autonomia jurídica assolida pels mercaders catalans a partir del s XIII És un recull consuetudinari de pràctiques observades en diferents ciutats marítimes i de lleis provinents de tradicions anteriors És ben patent la influència d’altres codis marítims anteriors, com els d’Amalfi o Gènova Tracta temes com la propietat dels vaixells, l’…

Fou un dels responsables de la contenció de la insurrecció militar del 18 de juliol de 1936 a Barcelona Arribà a ser cap d’estat major de l’anomenat Exèrcit de l’Est republicà Sobre aquesta experiència escriví L’aixecament militar i la guerra civil 1936-1939 1980, obra que ja havia aparegut en una edició castellana més concisa Cataluña en la Guerra de España , 1975

És autor d’una monografia sobre la seva vila natal, a la qual dedicà força anys de la seva vida i que mai no arribà a publicar-se Historia de Villajoyosa Tot i que comprèn des de la prehistòria fins al s XIX, dedica una especial atenció a l’època que va de la conquesta a l’expulsió dels moriscos L’últim capítol inclou una relació, amb breus notes biogràfiques, de fills coneguts de la comarca

Llicenciat en lletres i en dret a Barcelona, es doctorà a Madrid el 1928 Fundador d’Unió Democràtica de Catalunya, arribà a la secretaria general 1931-38 Exiliat primer a l’estat francès i després a Santo Domingo, el 1941 s’installà definitivament a Xile Fou professor d’història de l’art a la Universitat Catòlica, i, posteriorment, degà de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat del Nord Antofagasta La seva línia de recerca se centrà en estudis sobre la història de l’Església i l’etnografia dels s XVII i XVIII al nord de Xile

Mercedari 1743, fou nomenat arxiver del monestir del Puig i dedicà els últims anys de la seva vida a recollir notícies sobre la història de l’orde de la Mercè Tot i que no arribà a publicar cap obra, deixà més de 40 volums manuscrits, entre els quals destaquen Nierologio o Biblioteca genealógica de los religiosos del Orden de Nuestra Señora de la Merced 7 vol, Archivo del Puig en la mano amb més de 2000 pàgines, Índice de cosas que se contienen en el “Archivo en la mano” , Madrid, convento de la Merced i Historia de Alcalá de Chivert

Autor poc conegut, feu els primers estudis a Oriola i es doctorà en teologia a València Visità Barcelona 1432, i ja des de la infantesa serví el Casal d’Aragó, com ell mateix declara en el proemi de la seva obra El 1438 arribà a Itàlia com a acompanyant de l’infant Ferran i en companyia dels tutors i preceptors d’aquest, Eiximén Pérez de Corella i Alfons de Borja després papa Calixt III Els anys quaranta, exercí a Nàpols el càrrec de jutge i participà en alguna campanya bèllica, però s’ocupà fonamentalment de l’administració financera i judiciària del país, i arribà…

Amic del grup de matemàtics i estudiosos dits novators , ocupà diversos càrrecs militars i civils i arribà a ser jurat en cap dels nobles valencians en dues ocasions Numismàtic, fou regidor perpetu de València El 1700, en exercici d’aquest càrrec, proclamà la fidelitat de la ciutat al pretendent Felip d’Anjou, a qui dedicà el seu únic treball de caràcter historiogràfic, i posà en relleu la continuïtat entre la casa d’Àustria i la de Borbó Árbol genealógico y cronológico de la sucesión de la monarquía de España desde los señores reyes don Fernando y doña Isabel hasta el señor…

Mercedari de família noble descendent de Catalunya, desenvolupà diversos càrrecs en convents de l’orde al Regne de València i al Principat i arribà, el 1609, a ser mestre general de l’orde Nomenat bisbe de Jaca i consagrat 1616, morí abans de prendre’n possessió A més d’altres obres de tema religiós, escriví una Historia de la orden de Nuestra Señora de la Merced de redempción de cautivos christianos, de algunos santos y personas ilustres de ella y en particular de la benditíssima casa de la Madre de Dios del Puig de Valencia, de sus milagros, y de las personas famosas de dicha…

Estudià gramàtica, filosofia i teologia a València Nomenat tresorer de l’arquebisbat de Sàsser Sardenya pel seu protector, Gaspar Fuster, arquebisbe d’aquella diòcesi sarda, no arribà a anar-hi, i restà a València en qualitat de beneficiat de la parròquia de Sant Bartomeu, on fou, també, arxiver des del 1696 Escriví unes Memòries de diferents successos de persones senyalades del 1516 al 1700, que comencen amb la mort de Ferran el Catòlic i acaben amb la mort de Carles II Sembla que es basà en documentació de l’arxiduc que regia El manuscrit original passà al seu nebot, Tomàs Agustí Sales i…

Prengué l’hàbit dominicà a València el 1578 i arribà a ocupar diversos càrrecs dins l’orde, tant a Barcelona com a València, per la qual cosa és un dels pocs historiadors del Barroc que ha deixat obra seva dedicada al Principat i al País Valencià Fou nomenat cronista de la Corona d’Aragó el 1615, poc abans de la seva mort Els seus interessos en matèria historiogràfica el portaren des d’allò més particular –l’orde dels dominicans– a allò més general –la història del regne valencià o de les terres catalanes– En aquest sentit, cal assenyalar que el 1599 publicà la Historia de la…