Resultats de la cerca

Poques setmanes després d’aquesta celebració es creà el Centre d’Estudis Selvatans i, l’any següent, es publicà una part dels treballs presentats a l’Assemblea en els Quaderns de La Selva L’interès fou, doncs, el d’iniciar la publicació i divulgar estudis sobre la comarca Tanmateix, la publicació s’aturà per manca de recursos, de “tradició erudita de la comarca” i de participació de les institucions Amb la constitució del Consell Comarcal de la Selva s’aconseguiren els ajuts necessaris per a publicar la segona part dels treballs de l’Assemblea del 1983 1989 El…

No hi ha una periodicitat establerta així, la primera assemblea d’estudis tingué lloc el 1968 les actes foren publicades el 1972 per celebrar el desè aniversari de la creació dels Amics de Besalú Hi participaren estudiosos catalans i francesos, com ara els historiadors Santiago i Jaume Sobrequés o el lingüista Enric Guiter També hi collaborà Òmnium Cultural La segona assemblea 1973 se celebrà a Olot, la tercera, a Banyoles 1976 amb la collaboració especial del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, la quarta, a Camprodon 1980, i la cinquena, a Besalú 1983 per a…

Advocat de professió –abans de jubilar-se fou fiscal de l’Audiència Territorial de València–, ha dedicat a la investigació històrica bona part de la seva vida L’any 1961 publicà el llibre Historia de Villanueva de Castellón , que fou reeditat el 1987 per l’Ajuntament de la vila Es tracta d’un estudi capdavanter en història local que evidencia, al mateix temps, la formació autodidàctica de l’autor Fou cronista oficial de Vilanova de Castelló des del 1965 fins al 1996 Un altra obra seva és la Crónica del Ateneo Mercantil 1879-1978 , editada per aquesta institució el 1979 en commemoració del…

L’AIE del Penedès i la Conca d’Òdena, celebrada a Martorell el 1950 i l’AIE de les comarques catalanes, a Santes Creus el 1953, foren la primera i la segona trobades d’estudiosos d’aquesta sèrie Fins el 2000 se n’han fet 43 L’AIE és una reunió científica d’estudiosos que té lloc de manera itinerant per tot Catalunya, amb incursions esporàdiques en indrets de parla catalana, com Perpinyà 1971, la parròquia andorrana d’Encamp 1993 i Morella 1996 La primera assemblea 1950 fou impulsada per Joan Mercader i Riba, d’Igualada, i Josep Iglésies i Fort, de Reus, i per un bon nombre de…

La iniciativa de celebrar les jornades partí de l’intellectual suecà Joan Fuster i tingué gran ressò entre un nucli de joves professors i estudiants universitaris de la comarca que aprofitaren l’efervescència cultural d’aquells moments i l’aposta que feren diversos ajuntaments L’entusiasme dels arxivers en la tasca de salvaguardar el patrimoni documental, d’avivar la memòria collectiva, d’engegar programes de recerca vinculats a la renovació historiogràfica i de reivindicar els estudis locals, i el suport de la Universitat de València feren possible l’èxit d’aquells primers encontres L’…

Si bé la tradició dels cronistes locals i provincials al País Valencià es remunta a la segona meitat del s XIX, la figura del cronista local tornà a recobrar força els anys immediatament posteriors a l’acabament de la guerra civil de 1936-39 Al principi de la dècada del 1950 un grup de cronistes de la província de València començaren a valorar la possibilitat de mantenir trobades periòdiques, arran de la circular 191 de la Jefatura Provincial del Movimiento del 30 de novembre de 1951, la qual feia esment, a l’apartat VI, de la figura del cronista com a fonamental per a la « Vulgarización de…

El seu funcionament era autònom, per a poder fomentar activitats de caràcter cultural i científic Posteriorment fou vinculat al Patronat Francesc Eiximenis, organisme autònom local de la Diputació de Girona molt important en el moment de la creació del centre, i a la Confederació Espanyola de Centres d’Estudis Locals CECEL del CSIC Disposa d’una assemblea de socis i d’una junta de govern, presidida per Pere de Palol Porta a terme conferències, actes commemoratius i publicacions Disposa d’una biblioteca on es pot trobar una completa bibliografia sobre temes relatius a les…

Les bases del Centre estableixen una voluntat d’estímul del coneixement del patrimoni cultural i artístic de la ciutat i el foment i la divulgació dels estudis i les investigacions realitzats, a través d’un servei de publicacions Edita la revista Quaderns d’Estudi i ha publicat diverses obres, com ara Bibliografia sobre L’Hospitalet , de Jaume Botey i Joan Camós La formació de la indústria a l’Hospitalet del segle XIX , de Joan Casas, i L’Hospitalet a l’inici del segle XVIII Homes i terres , de Maria P Massana El Centre és dividit en seccions el Grup d’estudi d’urbanisme, el Grup d’estudi d’…

Segons els estatuts fundacionals, el Centre ha de donar ajut moral, humà i material al Museu i a l’Arxiu Històric Comarcal de Manresa, així com assistència a les entitats que ho sollicitin És format per socis investigadors i socis protectors Els òrgans directius són l’assemblea general i la junta directiva Formen part del CEB les seccions següents arqueologia, art antic, ciències naturals, geologia, geografia, història medieval i història moderna i contemporània S’hi organitzen activitats diverses i es disposa de la collaboració de l’Arxiu Històric i del Museu Comarcal de Manresa…

El seu objectiu ha estat fomentar i divulgar la investigació científica, cultural i artística de l’Anoia amb projecció sobre tot Catalunya Els socis s’agrupen en les diverses seccions d’estudi arqueologia, història, filologia, art, etc La direcció i l’administració del Centre es fa sota la supervisió d’una assemblea general i d’una junta directiva, escollida cada tres anys Organitza conferències, recitals, exposicions, excavacions i ha publicat una cinquantena de llibres i fascicles d’autors com Josep Iglésies, Antoni Carner, Josep Fontana i Miquel Térmens També ha curat la…