Resultats de la cerca
Es mostren 71 resultats
Antoni Joan Llambies
Historiografia catalana
Cronista.
Dominicà, arxiver del convent de Sant Domènec de Palma Autor d’un breu Memorial 1522, manuscrit, escrit en català, sobre els inicis de la Germania a Mallorca Es tracta d’un dels pocs testimonis imparcials contemporanis d’aquests fets Fou publicat com a apèndix dins el Cronicón Mayoricense d’Àlvar Campaner 1881
Centre d’Estudis Contestans (CEC)
Historiografia catalana
Societat cultural constituïda formalment a Cocentaina (Comtat) l’any 1976, encara que els inicis reals de la seva activitat se situen aproximadament el 1971.
Nasqué amb l’objectiu d’estudiar i promoure el patrimoni històric, arqueològic i etnogràfic del Comtat i, en general, de les comarques centrals valencianes És constituït per uns cinquanta socis i una filial, l’Associació d’Amics del CEC, amb un centenar d’afiliats més N’han estat presidents Josep Joan Prats fins l’any 1980 i Pere Ferrer Entre les seves activitats destaca la notable tasca de catalogació sistemàtica de les pintures rupestres de tot el sud del País Valencià i actualment perllongades a Castella-la Manxa i Múrcia, que han permès reunir una completa documentació gràfica…
Ausa
Historiografia catalana
Revista del Patronat d’Estudis Osonencs, creada el 1952, dedicada preferentment a temes històrics vigatans, que es publica encara regularment.
De periodicitat trimestral en els inicis, des del 1986 té una regularitat semestral Fins el 1974, el títol i subtítol de la revista, així com la gran majoria d’articles eren escrits en castellà, però a partir del 1975, el català n’esdevingué l’idioma usual D’altra banda, el 1983 i, posteriorment, el 1990, es produïren canvis importants en la imatge de la revista La quantitat d’articles i estudis publicats sobre la comarca d’Osona és molt important història, folklore, art, etc, amb noms tan remarcables entre els seus collaboradors com Ramon d’Abadal i Vinyals, Eduard Junyent i…
Antoni Porta i Berguedà
Historiografia catalana
Historiador especialista en l’època moderna.
Després d’una llarga estada a Amèrica del Sud, on exercí el ministeri sacerdotal, es retirà del servei de l’Església l’any 1964 i anà a Holanda, on cursà estudis d’història a les universitats de Leiden i Amsterdam Les seves primeres recerques les dedicà a la situació política d’aquell país al començament del segle XVIII, publicant Joan Gerrit Cover De politieke match van Amsterdam 1702-1748 1975 Després orientà el seu treball envers l’estudi de la guerra de Successió a Catalunya, tot aprofitant el seu coneixement de les fonts documentals holandeses El seu llibre La victòria catalana de 1705…
Grup de Recerques de les Terres de Ponent
Historiografia catalana
Institució cultural fundada el 1975 com a Grup d’Intercanvis de Recerques de les Terres de Ponent, a Bellpuig, per mossèn Joan Camps i Tomàs, vicari de la parròquia de Bellpuig i erudit local, que de seguida entrà en contacte amb altres institucions locals comarcals.
La fundació del Grup amb el nom definitiu es feu a Verdú el 1976 i, posteriorment, la seu se situà a l’arxiu comarcal de Tàrrega Concentrà des dels inicis gran part dels seus esforços en la reunió d’estudiosos en grups de treball En aquest sentit es creà una comissió que es reunia periòdicament els seus membres eren d’Agramunt, de Bellpuig, de Cervera, de Guimerà, d’Artesa de Lleida, de Santa Coloma de Queralt, de Tàrrega i de Verdú Amb el temps, els membres i les poblacions representades s’anaren multiplicant i el 1981 foren proposats els estatuts de l’entitat Les activitats del…
Revista de Historia Industrial
Historiografia catalana
Publicació de periodicitat anual sobre història de la industrialització espanyola, editada des de l’any 1992 pel Departament d’Història Econòmica de la Universitat de Barcelona, sota la direcció de Jordi Nadal.
Desenvolupament enciclopèdic Anualment n’apareixen dos números, cadascun dels quals dividit en quatre seccions bàsiques articles, notes d’investigació, debats i recensions de llibres La llengua de comunicació és el castellà, encara que, atenent a una pretensió internacionalista, s’inclou un resum en anglès per a cadascun dels articles Des dels seus inicis, contribuí a millorar el coneixement i la difusió de la indústria moderna no només des de la perspectiva dels factors econòmics i tecnològics, sinó també amb relació als aspectes socials, polítics i culturals que han tingut un paper…
Cartulari d’Alart
Historiografia catalana
Extensa obra manuscrita, també coneguda com a Cartulari rossellonès (Cartulaire roussillonnais), enllestida per Julià Bernat Alart al llarg de molts anys i conservada a la Biblioteca Municipal de Perpinyà.
Consisteix en 53 volums en quart, que apleguen aproximadament 200000 documents o fragments de documents transcrits a mà per Alart i procedents principalment dels arxius dels antics comtats de Rosselló i Cerdanya A més d’algunes edicions molt parcials, però molt valuoses respecte al volum immens de documentació recollida Privilèges et titres relatifs aux franchises, institutions et propriétés communales de Roussillon et Cerdagne XI-1660 1878 Cartulaire roussillonnais 1880, un bon nombre dels documents transcrits en el Cartulari foren aprofitats per Alart a l’hora d’endegar diversos estudis…
Enciclopèdia de Menorca
Historiografia catalana
Enciclopèdia temàtica sobre l’illa de Menorca, cabdal per al coneixement de l’illa, dirigida per Josep Miquel Vidal i Hernàndez i editada per l’Obra Cultural de Menorca.
El projecte d’edició de l’ Enciclopèdia de Menorca nasqué durant la transició democràtica amb l’objectiu inicial d’oferir una obra de divulgació i de referència per al món educatiu de l’illa La consciència, però, de la ruptura imposada pel franquisme en el terreny de la investigació obligà a redefinir-ne l’abast per tal de plantejar una enciclopèdia d’alta cultura, capaç de respondre al repte d’oferir síntesis monogràfiques, rigoroses i actualitzades, que fossin el resultat de nous processos de recerca Aquesta filosofia de construcció s’adequava més a l’estructura temàtica que no a l’…
història de la llengua i de la lingüística catalanes
Historiografia catalana
En els seus inicis, la lingüística catalana es constituí com a reflexió més o menys crítica sobre la dimensió funcional de la llengua (ús, extensió, registres, contacte i conflicte amb altres llengües, història, etc.).
Desenvolupament enciclopèdic Fou al començament del s xiv, que Ramon Muntaner, exponent del protonacionalisme, identificà el ‘nosaltres’ collectiu amb la llengua Al final del s XV, s’escriviren unes Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols que mostraren una clara consciència de norma i de correcció a propòsit de diferents manifestacions diatòpiques, diacròniques i diastràtiques A mitjan s XVI, els Colloquis 1557 de Cristòfor Despuig foren, d’una banda, la resposta catalana a la questione della lingua , plantejada a partir del 1525 per Bembo, Valdés, Barros i Du Bellay, amb l’…
Josep Jaubert de Reart
Historiografia catalana
Historiador d’expressió francesa.
Fou descendent de la burgesia honrada de Perpinyà, cosí dels Renard de Saint-Malo Alcalde del seu municipi nadiu i membre del Consell del primer arrondissement del nou departament dels Pirineus Orientals, es dedicà a l’estudi històric, especialment a l’arqueològic, en el seu temps de lleure, sense deixar de banda, com era usual en l’escola romanticista local, alguns fets de folklore o de lingüística Els seus treballs són, malgrat tot, acurats, i gairebé tots foren publicats a Le Publicateur du département des Pyrénées-Orientales De fet, els inicis de l’arqueologia contemporània…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina