Resultats de la cerca

Vida i obra El 1928 fou nomenat membre de la Real Academia de la Historia de Barcelona, de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense i de la Comissió Provincial de Monuments de Tarragona El 1935 assumí la presidència de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, càr- rec que ocupà fins a la mort Amic personal d’Eduard Toda, fou el creador de l’arxiu fotogràfic del monestir de Poblet Des del 1925 impulsà la restauració del santuari selvatà de Paret Delgada Publicà diverses obres de divulgació sobre els monestirs cistercens de Poblet 1921, Santes Creus 1927 i Sant Pere de Rodes 1927 Collaborà en…

Fill de pares catalans i net de castellans, participà en un primer moment en el moviment revolucionari català del 1640, tot i que després fou perseguit i acabà per exiliar-se a la cort de Madrid, on rebé de Felip IV de Castella un ajut per a la seva manutenció i la de la seva germana Fou autor d’unes Misceláneas históricas y políticas sobre la guerra de Cataluña desde el año 1639 , dedicades a Felip IV El relat d’aquest exiliat filipista s’inicia el 1639 i arriba fins a la caiguda política d’Olivares al gener del 1643 Enmig de prolixes descripcions politicomilitars, la crònica conté…

Era net de Lluís Pons i d’Icard Doctor en drets, fou desterrat per la seva fidelitat a Felip IV i s’installà a la cort El 1660 fou oïdor de la Reial Audiència de Barcelona, cavaller de l’orde de Sant Jaume i senyor de la baronia de Masricard Traduí del francès l’obra de Pierre Mathieu Observaciones de Estado y de Historia sobre la vida y servicios del señor de Villaroe 1664 Aquesta obra és una defensa del perfecte home d’Estat i servidor reial en concret, Neufville de Villeroi, que fou conseller d’Enric IV de França, que fou incrementada amb 332 aforismes castellans –d’inspiració llatina–…

Estudià a Barcelona, on fou deixeble de Cosme Damià Hortolà, i a Tolosa de Llenguadoc Advocat i cronista de Figueres, com altres homes de lleis del seu temps, es traslladà a Barcelona, on aconseguí pujar els diversos esglaons de l’escala social fins ingressar en el Consell de Cent el 1575 Segons l’autor anònim del Viatge a l’Infern de Pere Porter, Miquel Pujades es veié implicat en diversos casos de corrupció judicial, fet que el seu fill desmentí amb insistència És autor d’un Tratado de la precedencia de los reyes de Aragón sobre los de Francia 1567, conegut sobretot per les referències d’…

Fill de l’artista i pedagog Manuel Ainaud i Sánchez , germà de l’historiador de l’art  Joan Ainaud  i net de l’escriptora Carme Karr , estudià a l’Institut-Escola de la Generalitat i a l’Institut Menéndez y Pelayo Durant la Segona Guerra Mundial collaborà amb els aliats com a informador clandestí Llicenciat en dret 1952, sota el franquisme, fou membre actiu de diverses organitzacions catalanistes els anys d’estudiant Miramar, Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya , Front Universitari de Catalunya, etc, i impulsor d’iniciatives diverses en el camp cultural i polític, com ara la fundació…

Vida i obra Exercí la pràctica jurídica alternant-la amb la seva gran passió, l’arqueologia Fill de Joan Ponç, doctor en drets, governador i jutge de la gran cort de la vicaria de Nàpols, i net de Lluís d’Icard i de Requesens, governador del Castell Nou de Nàpols, era cosí germà del bisbe d’Urgell, Perot de Castellet, i del batlle general de Catalunya Lluís d’Icard i Agustí la família mantingué un estret vincle amb el monestir de Vallbona Estava emparentatamb els Requesens i els Agustí per part de mare Es casà amb una filla de Joan de Vallbona, que potser fou el primer a afeccionar-lo en els…

Vida i obra Cavaller i net de Guillem Ramon Català de Valleriola, ocupà diversos càrrecs al Regne de València veedor general de la costa marítima, ambaixador, representant de l’estament militar, i fou cavaller de l’orde de Calatrava i corregidor de Lleó 1605 Les seves inquietuds literàries el portaren a fundar, el 1591, a casa seva, l’Acadèmia dels Nocturns, formada pels lletraferits Gaspar Aguilar, Guillem de Castro, el cronista Escolano, Andreu Rei d’Artieda i Francesc Agustí Tàrrega, entre d’altres Els seus integrants usaren sempre pseudònims relacionats amb aspectes de la nit i Català de…

L’obra ressegueix la història de Catalunya i de la Corona d’Aragó des dels temps dels gots fins al regnat de Joan II, tot i que hi ha algunes referències a l’edat antiga, i també al regnat de Ferran II L’elecció del mot Espanya s’ha d’entendre en el context humanista, que pretenia emmirallar-se en l’ideal de la Hispània romana, i també en el debat per l’hegemonia peninsular entre les corones de Castella i de Catalunya-Aragó, que tingué un important vessant intellectual La redacció s’inicià el 3 de febrer de 1495, amb la instigació i l’assessorament de Jeroni Pau, cosí de l’autor A la mort d’…

Vida i obra D’origen social benestant, després d’estudiar el batxiller als Escolapis cursà la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1889, i es doctorà a Madrid el 1890 Es dedicà professionalment a l’exercici de l’advocacia, fins que el 1901 entrà, gràcies a Eusebi Güell, com a soci fundador i secretari general del consell d’administració en la Companyia Asland Fou membre de diverses corporacions i entitats cíviques en què collaborà de manera molt activa, entre les quals cal destacar els Jocs Florals, el Collegi d’Advocats, l’Ateneu Barcelonès, el…

Vida i obra El seu pare, de mateix nom, fou batlle de la vila de Bagà i procurador de les baronies de Pinós, Mataplana i la Portella Com a servidor de la família dels Pinós, participà en les empreses de Sardenya 1409 Fins el 1428 és citat com a donzell i des del 1430 és anomenat cavaller Entrà al servei de la família Pinós Membre arquetípic de la petita noblesa, amb un patrimoni familiar exigu, rebé d’Alfons el Magnànim la castellania d’Aristot Alt Urgell, que després traspassà al seu gendre Joan Ramon de Cardona, probablement com a dot de la seva filla Tingué també un fill, Francesc, que fou…