Resultats de la cerca

Realitzà diferents excavacions a Mallorca amb l’equip de Josep Colomines Traçà les planimetries de jaciments com el poblat de can Amer Sant Llorenç des Cardassar, la cova de na Fonda ses Salines, el talaiot de Son Creixell Sineu i els pous de Pollentia Alcúdia Des del 1931 fou conservador del Museu d’Història de la Ciutat Palma i collaborà en diferents publicacions especialitzades, com la revista Empúries També cal destacar la seva tasca com a restaurador i numismàtic És autor de l’estudi El castillo de Bellver 1960, on s’analitza de forma exhaustiva la història d’aquest conjunt…

El 1965 fundà el Museu Arqueològic, Etnològic i Numismàtic de la Porciúncula, del qual fou director i conservador fins gairebé la seva mort Estudià l’arqueologia i l’artesania mallorquines, i també els antics oficis tradicionals de Mallorca Entre les seves obres destaquen La necrópolis del primer bronce mallorquín de Ca Na Vidriera de Palma de Mallorca 1973, Una necrópolis rural de la ciudad romana de Pollentia Mallorca 1975, Aportación al estudio de la cerámica común postmedieval de Mallorca 1976, La nave tardo-romana del Cap Blanc Mallorca 1976, Els llums en la història de…

S’ordenà el 1952 i fou vicari d’Algaida Mallorca en 1952-59 El 1958 fundà la revista Castellitx , centrada en la història, la cultura i el folklore d’aquesta vila Des del 1982 és arxiver de la Cúria Diocesana i mestre de cerimònies de la seu mallorquina 1983 Des del 1990 dirigeix el Butlletí Oficial del Bisbat de Mallorca La seva tasca com a investigador s’ha centrat en la història eclesiàstica de Mallorca i en l’estudi de la història local d’Algaida i Banyalbufar Entre les seves obres cal destacar Fiestas cincuentenarias Banyalbufar 1964, Els rectors Amengual d’Algaida i el santuari de la…

Es llicencià en filosofia i lletres 1900 i dirigí el diari La Almudaina 1905-43, del qual arribà a ser copropietari També en el món editorial, fundà l’Estampa Amengual i Muntaner Collaborà en La Roqueta i el 1912 creà la revista Vida isleña , publicació que pretenia ser òrgan d’expressió de les manifestacions artístiques, la literatura, la ciència i el turisme a l’illa Gran aficionat al teatre, fou promotor del Saló de Palma i del Teatre Principal i, fins i tot, arribà a publicar, amb el pseudònim de Calabruix , dos sainets Tenda de calçat o Na Paquita ja té novio i Un, dos,…

Vida i obra Conegut amb el sobrenom d’ Es Capellà Bo El 1899, poc després de ser ordenat, partí cap a Amèrica Al Brasil, fou professor d’història eclesiàstica al Seminari de Nossa Sra de Carmo i vicari de diverses parròquies, i a l’Argentina ocupà càrrecs a la catedral de Santa Fe i a la parròquia de Firmat El 1913 tornà a Felanitx, on es dedicà a la investigació de la història local Fruit d’aquesta tasca és la seva Història de Felanitx, un estudi exhaustiu de la vila que aparegué en sis toms entre el 1921 i el 1948 A més, dugué a terme una important activitat de conferències i pregons sobre…

Vida i obra Sembla molt probable que fos fill d’En Porcell, batlle reial de Caldes en 1137-59, i de Na Maxència Es coneixen diverses activitats privades realitzades pels seus pares, com la compra de cases, terres i horts prop del mercat de la vila de Caldes –l’herència de Ramon–, i també públiques, com l’administració de béns i drets comtals i l’exercici d’algunes atribucions en matèria d’ordre públic i justícia El matrimoni tingué dos fills, a més de Ramon, un denominat Porcellet, el gran, i Bernat, el petit El germà gran continuà l’activitat del pare, i es feu càrrec de la…

Cursà els estudis de filosofia a la Universitat de Montpeller i, després, a la de Tolosa de Llenguadoc Fou terratinent i historiador autodidacte Escriví una curta monografia sobre el Pertús “Extraits de la monographie du Perthus”, SASL 1894, una obra més tècnica i geogràfica que històrica, on feu interpretacions etimològiques d’alguns noms de lloc de la seva terra Freixe consta com a membre de la SASL a partir del 1904, amb el títol d’“arqueòleg al Pertús” També collaborà amb un petit grup d’historiadors i erudits que crearen, el 1900, la Revue d’Histoire et d’Archéologie du Roussillon Hi…

És situat al primer pis de la catedral, en unes estances inaugurades l’any 1969 i en altres d’agençades el 1538 i una altra a mitjan s XV Durant la nova etapa —trenta-quatre anys—, impulsada i regida pel Dr Àngel Fàbrega en 1965-96, que suposà una reorientació total, s’hi han atès més de 30000 estades d’investigadors i s’han servit més de 150000 peces documentals A l’inici del s XIX J Villanueva utilitzà el resultat d’una investigació sobre el conjunt dels fons cartes 118 i 124 del seu famós Viage literario a las iglesias de España , vol XIX i XX, Madrid 1851 Emparen també molt material de l’…