Resultats de la cerca

Vida i obra És un dels analistes del passat argentí i de l’Amèrica Llatina més destacats Ha dedicat la majoria dels seus treballs a la història argentina del s xix, i les seves anàlisis incorporen punts de vista tan diversos com la historiografia, la història rural, la història econòmica i la història del pensament Cursà estudis de química i posteriorment abandonà aquesta disciplina i ingressà a la Facultat de Dret i Ciències Socials 1950 i a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Buenos Aires 1952-54 El 1952 es graduà en dret poc temps després, el 1954, inicià…

Ja en aquella època els magistrats locals veieren la necessitat de confiar a l’escriptura la seva memòria com a institució, de conservar els privilegis atorgats pels monarques o pactats a les corts, i de registrar tots els afers relacionats amb l’esdevenir del municipi Des dels primers anys del s XIV hi ha notícia de l’existència d’un arxiu a l’edifici consistorial i es coneix l’activitat dels escrivans municipals, alguns de molt destacats, com el notari Bartomeu de Vilalba, que regí l’escrivania entre el 1371 i el 1399 Bona part dels fons rics i variats que actualment serva aquest arxiu es…

Desenvolupament enciclopèdic No rebé la consideració de centre universitari de ple dret fins el 1971 Veié interrompudes les seves activitats el 1793, per no reiniciar-les fins el 1957, any en què s’impartiren els primers cursos de dret de l’Institut d’Estudis Jurídics i Econòmics dels Pirineus Orientals Els primers ensenyaments d’història de l’etapa contemporània de la Universitat de Perpinyà foren impartits per Alícia Marcet i Juncosa, Jean Sagnes i Aline Rou-selle Amb els anys, s’anaren desenvolupant diferents seccions especialitzades La Secció d’Història Medieval es formà sense disposar d’…

Vida i obra Doctor en dret civil i canònic per la Universitat de Lleida, és autor d’una Crònica Universal del Principat de Catalunya i d’un Dietari que és, probablement, l’escrit autobiogràfic en llengua catalana més important del segle XVII Fill de l’advocat Miquel Pujades , es trobà, per vincles familiars, al bell mig de la xarxa de juristes que els anys de canvi del segle XVI al XVII assoliren una influència cada cop més gran en la vida pública de Catalunya El seu cosí, Francesc Mitjavila i Franquesa, un influent oïdor de la Reial Audiència, fou el pont que permeté a Jeroni Pujades entrar…

Dels orígens al 1939 La primera obra escrita als Països Catalans que tracta d’arqueologia de l’antiguitat és Monumentos célticos de la isla de Menorca 1818 del menorquí Joan Ramis i Ramis El títol indica clarament que l’obra s’emmarca en els inicis de la influència de la historiografia romàntica, i l’arqueologia no podia ser-ne una excepció Així doncs, qualsevol antiguitat anterior als romans s’atribuïa als celtes, uns pobles europeus definits molt vagament que havien patit l’ocupació romana Per contraposició a la “uniformitat” romana, els celtes representaven un món exòtic, divers i amb…