Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Fins l’any 1991 el nom de la institució fou Patronat d’Estudis Ausonencs Té com a finalitat fomentar, orientar i coordinar la investigació científica, protegir el patrimoni artístic, cultural i monumental d’Osona i promoure l’exaltació i la divulgació dels valors espirituals especialment de Vic i la comarca També en foren membres fundacionals científics i erudits vigatans com Miquel Bosch i Jover, Andreu Colomer i Munmany i Josep Pratdesaba i Portabella, substituïts després per mossèn Miquel S Gros i Miquel S Salarich S’estructura en vuit seccions Ciències, Música…

Creat el 1962, nasqué per iniciativa de l’Institut d’Estudis Gironins i sota la protecció de la Diputació de Girona, l’àmbit territorial al qual s’ha circumscrit sempre En la seva fundació hi tingué un paper rellevant l’aleshores ponent de Cultura de la Diputació, Ramon Guardiola, i s’assumiren les conclusions de la I Asamblea de Instituciones Culturales de las Diputaciones Provinciales Saragossa 1962 El PFE aprovà els primers estatuts el 1963 i el reglament, el 1966 S’hi incorporaren en aquesta primera etapa el Patronat d’Estudis Històrics d’Olot, el Centre d’Estudis Comarcals…

Rebé l’esperit i els objectius de l’Equip de Recerques Ceretanes ERC, que el 1968 ja havia organitzat el I Colloqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà Es volgué aprofitar la idea de la situació geopolítica de la Cerdanya com a territori de frontera, arran del tractat dels Pirineus 1659, així com impulsar i fomentar tots aquells actes i activitats que tinguessin com a fi la unitat de la Cerdanya, per damunt de tota mena de barreres, i treballar per a aconseguir la seva unitat territorial i lingüística La seva creació impulsà l’estudi de la prehistòria, l’arqueologia, la història, la…

És l’òrgan d’expressió de l’Institut i, com moltes altres revistes de centres d’estudis, es produí un canvi en la seva línia arran de la represa democràtica del país L’anuari rebé el suport del Patronat José María Quadrado, i posteriorment el del Patronat Francesc Eiximenis La seva finalitat és donar a conèixer les investigacions dels membres de l’entitat i d’altres estudiosos convidats o participants en actes com ara homenatges, amb un àmbit territorial de recerca centrat a Catalunya en general, tot i que de manera especial a les comarques gironines Les seccions de la revista…

Vida i obra Cursà estudis primaris i de comptabilitat Treballà en diversos tallers d’imatgeria religiosa i formà part del Centre Obrer d’Olot Practicà l’excursionisme i la fotografia El 1931, integrat a la candidatura republicana, fou elegit membre de l’Ajuntament olotí, on obtingué la Conselleria de Governació Segons Miquel de Garganta, «deixà fama d’home bo, reflexiu, recte i operatiu» Sindicalment s’afilià a la UGT Després de la Guerra Civil Espanyola fou reclòs en diverses presons gironines i hagué de passar onze mesos a la Presó Model de Barcelona Publicà L’evolució social a Olot 1937,…

Com a entitats collaboradores s’hi adheriren la Diputació de Girona, l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i la Generalitat de Catalunya 1981, i el Patronat Francesc Eiximenis 1984 que, a partir del 1998, ha assumit tot sol el finançament de la revista Pretén divulgar i promoure els estudis i investigacions sobre la comarca, gràcies també a la coordinació de l’Institut Entre altres collaboradors destaquen Joan Badia, Albert Juanola, Lluís Costa i Xavier Rous

La seva aparició va estretament lligada a la fundació del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, entitat que té els seus precedents en els contactes mantinguts pels organitzadors dels actes del millenari del monestir de Ripoll amb la Diputació de Girona, a través del delegat de cultura Joan Tarrés i Vives El primer número data de 1981-82 i constitueix una base de promoció cultural i científica que s’obre a totes les persones que senten un interès particular per la comarca del Ripollès Així doncs, aplega principalment treballs sobre l’esmentada comarca, però sense excloure contribucions…

Vida i obra Doctor en teologia i filosofia, fou professor de la Universitat de Cervera 1717-42 L’any 1747 ingressà en el collegi de missions d’Escornalbou com a escriptor del seminari És autor de l’obra El colegio seminario del Arcángel San Miguel de Escornalbou 1765, reimpresa en facsímil el 1987 pel Patronat del Castell Monestir, amb una nota introductòria de Llorenç Jaume Grau Lectures TORRES I AMAT, F Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes , Barcelona 1836

S’edita a Figueres, a la seu de l’Arxiu Històric Comarcal, sota el patrocini del Patronat Francesc Eiximenis Amb algunes intermitències bianual 1964-75 1979-82, la revista s’ha anat publicant puntualment cada any i es divideix en els estudis següents ciències, arqueologia, història, art, arxivística, literatura, teatre i, a més, conté un resum de les activitats anuals realitzades a l’Institut Tots els temes que tracta se centren a l’Empordà i hi han participat investigadors com Pere Gifré, Josep M Bernils o Pep Vila

El seu funcionament era autònom, per a poder fomentar activitats de caràcter cultural i científic Posteriorment fou vinculat al Patronat Francesc Eiximenis, organisme autònom local de la Diputació de Girona molt important en el moment de la creació del centre, i a la Confederació Espanyola de Centres d’Estudis Locals CECEL del CSIC Disposa d’una assemblea de socis i d’una junta de govern, presidida per Pere de Palol Porta a terme conferències, actes commemoratius i publicacions Disposa d’una biblioteca on es pot trobar una completa bibliografia sobre temes relatius a les…